Es un mes que el fred pot estar vent prest.
Temps per plantar hortalisses que resisteixin el fred com el cas de la fava , la ceba, també sembrar rave i herba dels canonges.
Podem fer collites de enciam, rave, rúcola, herba dels canonges, pastanaga, nap col i pèsol.
Vigilar amb l’hora que reguem, esperar que no hi hagin pedregades o turmentes fortes que facin malbé el que em plantat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cal vigilar en gener, la climatologia, fred, gelades, massa aigua en la terra… que podria perjudicar el que tenim plantat i el que plantarem.
Es aconsellable sembrar : Julivert , pebrots, pèsols, faves, pastanagues i espinacs.
Cal plantar : Pèsols, faves, api, porros, julivert, cols, escarxofa, tot tipus d’enciams, escaroles, rúcula, bledes, cebes i patates primerenques.
Podem recollir al hort : Cols, coliflor, bròquils, bledes, apis, enciams, pastanagues, espinacs i porros.
Altres feines en aquesta època de l’any pot ser la preparació del terreny netejant de males herbes deixant-ho tot apunt per la sembra de finals de febrer i març, segons la climatologia que faci.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;
aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.
De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…
Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.
Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,
que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.
Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en dia
i tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.
Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,
Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.
En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.
Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.
No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, 
també als animalons que habitant els boscos,
alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.
Però es realment així ?, 
o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé
( Fotografies d’arxiu – Rasola i altres)
Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !
Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.
Ermita de Sant Valentí
L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.
Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,
és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.
Situats en el Parc de l’Agulla, podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.
La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.
La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.
Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta 
o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.
Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339,
i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.
Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.
Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.
Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…
Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :
https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…
I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,
o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.
És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.
Autor : Miquel Martí i Pol
Si voleu saber dades de l’autor, podeu consultar aquí :
http://miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/
Recull del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé
Boira al desembre, pluja o llevant
Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre
Boira pel desembre, pluja o llevant
Boira pel desembre, pluja o sol
Boires de desembre, la neu no és de tembre
Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
Desembre amb tronada, senyal de bona anyada
Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat
Desembre ben fred, bon any i bon esplet
Desembre boirada, pluja o solellada
Desembre i gener calents, febrer dolent
Desembre molt fred, bon gener i millor esplet
Desembre mullat, gener ben gelat
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre nevat, bon any de blat
Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat
Desembre que fred no plany, bon gener i millor any
Desembre tremolant, bon gener i millor any
Desembre, el mes més vell de l’any
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener
El desembre ben portat, o pluja o tempestat
El fred del desembre es fica dins per sempre
El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer
Fredors de desembre, a molts fan estendre
La neu del mes de desembre té queixals i dents
Neus pel desembre, bon any pel que ve
Pel desembre calor, porta mal pitjor
Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
Pel desembre fred, i calor per l’estiuet
Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
Pel desembre i pel gener, no cal que siguis matiner
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Sastre que pel desembre no cus, el diable se l’enduu
Sembra pel novembre i llaura al desembre
Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar
Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
Si el desembre plou, bon any nou
Si per desembre trona, la collita serà bona
Si plou molt pel desembre, bon any espera
Recull de Refranys catalans i Fotografies : Ramon Solé
El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.
Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.
El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !
Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.
Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.
Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?
Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.
Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.
Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.
Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)
Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.
Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir
i descansar per obtindré forces per demà
El matí es fred i amb boira.
Ja amb la motxilla a sobre…
Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.
Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.
De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar…
Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.
Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?
Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert.
per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.
Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.
Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !
Fins demà !
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
fonts naturals, aigua, muntanya i més 