Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Podem fer un Forn de llenya casolà ?

Un foc a terra no era prou per cuinar

Els primers Forns daten de més de 5.000 anys, en plena cultura egípcia i babilònica.

Un foc a terra era molt limitat

Els Forns de llenya, són els forns que utilitzen llenya per a crear escalfor a un grau important de temperatura, per que es cogui el pa, la carn, les verdures…Hi ha dos tipus de forn de llenya: “forns de negre” i “forns de blanc”.

  • Forn de Negre: s’escalfen amb llenya en una cambra i el menjar es cuina en aquesta mateixa cambra, al costat del foc mentre s’està encara en curs, o en la cambra calenta després que es consumeixi la llenya i el carbó restant s’escombra al costat.
  • Forn de Blanc: són els que s’escalfen per transferència de calor des d’una cambra de combustió separada i la trajectòria dels gasos de combustió, de manera que el forn roman “blanc”.

Mentre que el forn tradicional de llenya és un forn de maçoneria, forns d’aquests tipus també poden ser construïts de tova (utilitzada generalment en la base que subjectava el que seria la cambra de combustió), o fins i tot de ferro fos.Els forns de llenya són diferents dels forns econòmics (o cuines econòmiques), que utilitzen igualment la fusta per al seu funcionament però funcionen escalfant una superfície de ferro fos en la majoria de casos per a transmetre l’escalfor a les olles o paelles per tal de dur a terme la cocció.Però, podeu fer un Forn de llenya casolà?

Els primers forns,  consistien en una mena de tapa de tova en forma de campana que, per primera vegada, permetia que els aliments es cuinessin tant per dalt com per baix.També s’han trobat forns oberts, construïts a partir d’un buit que es folrava amb pedres i després s’escalfaven amb foc abans de col·locar els aliments, per finalment cobrir-los amb herbes i branques.Avui en dia, tots utilitzem el gas o l’electricitat  per cuinar, per tant amb aquestes idees que us he donat,  podeu fer un de fang com us estic presentant en les imatges, veureu que el menjar és molt mes gustos d’aquesta manera natural amb llenya.

Avui diada de Reis, sigueu generosos amb el petits !

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges dels forns : Cànoves i Samalús

Arbres – Els dos grans Pins de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar als dos grans Pins de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí. Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada, i veureu el Forn de Calç i davant d’aquest com a dos sentinelles, hi ha els dos gran Pins.Son dos allargat i esvelts Pins pinyoners, molt antics que es conserven molt be.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui, es el gran Roure de l’Oller.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé