Arbres – Diversos arbres destacats de Can Robert de Matadepera

Feliç entrada a l’any Nou !

Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.

I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,

Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :

el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…

Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassal d’aigua del torrent de can Coll de Cerdanyola del Vallès

Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.

En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.

Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.

Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.

A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.

Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Memòria del foc – Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 de Sant Llorenç Savall

El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.

El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,

en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.

Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.

A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.

A la base hi ha les inscripcions:

“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.

i un petit poema:

“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del camí de can Comelles d’Esparreguera

Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.

Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.

En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Pla d’en Xurri de Sant Privat d’en Bas

Cal anar a Sant Privat d’en Bas per la carretera GIP-5226,

des d’aquest  poble, cal seguir per la dreta per una pista forestal en direcció a l’àrea d’esbarjo de Els Pins o del Pla d’en Xurri, situada a uns 850 metres del poble de Sant Privat d’en Bas.

Podeu utilitzar algun dels diferents aparcaments per poder deixar el vehicle,

des d’aquest punt anireu a la Font del Pla d’en Xurri està situada en la part de baix de la zona de lleure, molt a prop de la llera dreta del riu Gurn.

Es una font amb un doll d’aigua generós tot l’any,

surt per dos brocs de ferro corbats i també per una aixeta situada entre els dos brocs,

l’aigua cau a una pica rectangular de pedra de la mateixa estructura.

En la part baixa hi ha el riu Gurn, amb el seus gorgs

i al salt del Pla d’en Xurri.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari a El Salt Candeler i els seus voltants en Moià

Comenceu aquest itinerari, tot sortint des de de Moià, per la pista forestal en direcció al camí de Vila-Rasa.

Cal seguir el GR-3, on al seu costar trobareu el salt d’aigua conegut com El Salt Candeler, que normalment porta poca aigua.

Als peus del Salt es forma un gorg arrodonit,

que ens faria la temptació d’un bany, si l’aigua fos neta i suficient fonda…

Més endavant però, ja veureu les aigües de la Riera de Castellnou, amb petits salts.

Podeu seguir per la pista forestal, amb les rieres sempre a la vostra esquerra

i a la dreta veureu els Cingles de Montbrú i altres muntanyes.

Si seguiu uns km més trobareu el trencall per baixar cap a l’ermita de la Tosca, el Gorg Estret i el Molí d’en Brotons,

en el Vall de la Tosca i que ja us he descrit en altres articles.

Tot aquest conjunt forma un paratge molt bonic per ser visitat i respectat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Com fer una Repoblació Forestal pas a pas

Com cada dissabte us passo dos articles

La repoblació forestal o forestació,  és una plantació d’arbres amb l’objectiu d’establir un bosc. En els casos dels llocs on mai hi ha hagut un bosc, o on fa molt de temps que no n’hi ha per exemple per causes d’un incendi forestal, es parla d’aforestació.

La regeneració espontània del bosc no es considera una repoblació forestal.

La repoblació forestal està generalment motivada per l’economia, la necessitat de fusta o la voluntat de restaurar el paisatge i darrerament per la capacitat de captació de carboni (CO₂) que tenen les masses forestals.

Les repoblacions forestals a Espanya desprès de la guerra civil, es van fer més amb coníferes que no pas amb arbres de fulla ampla, però s’ha de tenir en compte que les coníferes acostumen a ser espècies pioneres que no són gaire exigents en la qualitat del sòl al contrari que els planifolis. Precisament els sòls on s’aforesta acostumen a estar molt degradats.

Veurem pas a pas com es planta un arbre petit, en les fotografies correspon a una repoblació realitzada amb pins, no cal dir que seria millor alzines o roures…

Una vegada que s’hagi decidit la zona a repoblar, cal fer els següents passos :

En primer lloc, transporteu els arbres en un recipient on el pa d’arrel de l’arbre es mantingui humit fins a prop on el plantarem.

Traureu les pedres i rocs d’on cal fer el forat, aquest serà en proporció a les dimensions d’arbre.

Una vegada tenim el forat fet, posarem a un costat  d’una de les parets, l’arbre, així es mantindrà mes recta i el vent  o la pluja forta de la primera temporada, no el corbarà.

Omplirem de terra el forat, tenint cura de no danyar l’arbre, sense presa.

Tot deixant com un petit clot a les rodalies del arbre,

perquè quan plogui es pugui així recollir millor l’aigua.

Per últim, amb la ma o millor amb els tacons de les sabates, pressionar la terra posada, sempre amb cura de no danyar l’arbre.

S’aconsella fer les repoblacions entre octubre i desembre, traiem el mite de fer ho per la primavera, de març a maig, patirien o be, massa humitat al desenvolupar noves fulles o es sacaria l’arbrer donant la mort.

En pocs mesos l’arbre va morir. Que va fallar?

Al ser una repoblació, no podrem poder regar periòdicament, els arbres quedaran exposat durant molts anys a la climatologia i ara, el canvi climàtic.

Us passo un exemple de consells de plantar arbres d’una Web de Balears :

http://www.mallorcaweb.net/boscos/Com%20plantar.htm

En la Jornada de Recuperació de la flora de la riera de la Betzuca, organitzada per Sant Quirze Natura amb altres entitats, que va ser realitzada el dia 19 de Novembre de 2019, podem veure amb imatges com es va portar la tasca i en aquest cas quines van ser les plantes que van introduir al marge de la riera, us passo l’enllaç :

http://www.sqvnatura.org/activitats-2019/

Moltes són les entitats de voluntaris que cada any organitzant plantades d’arbres i flora a reu de Catalunya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

“ La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé