Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé