Itinerari amb cotxe per algunes Fonts Naturals camí d’Arbúcies

L’itinerari avui serà amb cotxe que us permetre fer aquest recorregut.  Inicieu a la Població de Sant Celoni direcció al Cor del Montseny ”Santa Fe”. A pocs quilometres i direcció a Viladrau, agafareu la pista forestal ben conservada i indicada, que s’inicia al costat de l’edifici conegut com el Convent.

Des d’aquí, seguireu direcció el Coll de Té, desprès aproximadament un quilòmetre, trobeu una corba forta teniu a la vostra dreta la Font del Conill, no es de gran cabal.

A uns dos quilometres , trobeu la cruïlla que deixeu a la dreta que porta a la Masia, avanç restaurant, del Coll de Te, a poc de tocar una caseta esta la Font del Prat

A l’esquerra i a peu de camí,.us cal pujar un caminet fins la Font del Coll de Té.

La seva aigua sobrant va canalitzada fins la propera bassa. ( Molta gent creu que l’aigua es la mateixa) Compta en caure !, es una forta pendent que us porta fins la font.  En la tardor, la humitat i les fulles us podent fer relliscar !

Torneu a Can Prat, seguiu el camí que fa una certa baixada i al trobar una pedra gravada com “camí particular de Can Garolera “, parareu i deixareu el cotxe, per fer les dos fonts properes a peu, donat que el camí es molt pedregós.

Agafareu el camí de l’esquerra que anirà fent una certa pujada durant uns 20 minuts, fins la Font de Maria negre.

Te tres brocs amb molta aigua cada un d’ells. Esta la font en un lloc molt bonic. A pocs metres hi ha el Salt i Sot de Maria negre.

Seguiu la pista uns deu minuts, fins una corba, agafeu un sender més tapat per la vegetació,  que baixa al sot de les Agudes , remunteu per el sender,  a poc, teniu de fitxar-vos l’altre costar del torrent i a uns 15 metres per de munt, esta la Font d’en Pistola.

Es difícil arribar-hi, a poc a poc i amb precaució, us aproximareu fins la font, amb una forta pujada.

Teniu de tornar al cotxe pel mateix camí. Seguireu per la carretera particular de Garolera.  Tranquils sense corre !, teniu moltes corbes en aquesta pista, el paisatge, la vegetació val la pena seguir camí a vall. Arribem a la Masia de Garolera,  seguim, i trobeu a prop, en una corba del camí a la dreta la seva  Font.

La pista segueix, fins la part nova de la zona industrial d’Arbúcies.

Son moltes les fonts del Municipi, com del Molí de les Pipes, Corbadora, del Ferro…

Mina l’Aulet

i a dins del mateix poble, molts Fonts – Pou.

Font d’en Vila a Arbucies

El recorregut el podem fer en una matinal amb cotxe. Arbúcies disposa de molts Restaurants que podeu gaudir de la seva cuina casolana. També, direcció a Hostalric trobareu una Àrea de Pic Nic.

Text i Fotografies : Ramon SOLÉ

Itinerari per Fonts Naturals de Terrassa

Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.

Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.

A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.

Des de fa molts anys està seca.

El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs

Cal que us aneu  al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.

Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.

Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.

Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.

Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.

Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.

Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.

Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de  “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb  una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.

Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.

A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.

L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.

Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.

Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes : La contaminació de les Fonts Naturals d’aigua a Catalunya

Des de fa anys sabem, per les analítiques periòdiques que es fan, ens indiquen que moltes fonts naturals d’aigua d’arreu de Catalunya no son potables, perquè presenten nivells de contaminació alts o molt alts.

La contaminació de l’aigua és la contaminació dels cossos d’aigua, generalment com a conseqüència d’activitats humanes.

Les masses d’aigua inclouen, per exemple, llacs, rius, oceans, aqüífers i aigües subterrànies (fonts naturals).

La contaminació de l’aigua resulta quan s’introdueixen contaminants al medi natural.

Així es distingeix la contaminació segons sigui calorífica, física, química o biològica que afecta l’aigua dolça o salada a la natura.

És a dir, és la modificació de les característiques d’unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d’aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l’ecosistema al qual pertany o de salut a l’home o d’altres espècies.

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra pot provenir d’orígens diferents:

Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc. Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides i per les deposicions i els purins dels animals de les granjes (vegeu també: zona vulnerable).

Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Un tipus molt marcat de contaminació tèrmica industrial de l’aigua és la utilització d’aquesta com a refrigerant en centrals tèrmiques de producció d’energia elèctrica.

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:

Efectes físics: com la pudor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.

Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’oxigen per a la vida aquàtica.

Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Aquí teniu un article :

https://www.elsetembre.cat/noticia/668/estat/fonts/osona/llucanes/caiguda/lliure

Us passo la Web del Grup de Defensa del Ter (GDT) , són una associació ecologista formada per ciutadans compromesos que estimem el Ter, la vida i el medi natural, en la Web trobareu notícies vinculades a la recuperació de les fonts i a la denúncia per la contaminació de l’aigua per nitrats :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Podrem confiar que surti pura l’aigua de les fonts naturals de Catalunya algun dia?

Recull de dades : Viquipèdia, Grup de Defensa del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, set anys amb vosaltres !

Com cada Divendres us presento dos articles

El dia 30 d’0ctubre de 2013, vaig fer la presentació del que seria el Blog :

Fonts Natural, Aigua, Muntanya i Mes…,

gràcies a valuosa experiència de Julià Sanz qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat , amb pocs seguidors i poques visites.

Mig any després  d’iniciar el Blog, vaig decidir, que cada dia sortís un article de temes variats i que toqués una diversitat de temes sobre natura i medi ambient,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col·laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, les Fonts naturals, Pous, Rius, Rescloses,

grans o petits pantans de Catalunya, Aiguamolls, Arbres, Horts,

Llegendes, Llibres recomanats, Refranys i Dites Populars, Itineraris o Rutes, Informació de temes actuals i un llarg etc.

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes i els divendres, dissabtes i diumenges des de fa uns anys, publico dos temes en cada dia d’aquests.

Si l’actualitat o notícia ho requereix, en qualsevol moment he publicat algun article i en pocs minuts ha sortit al blog.

Amb aquests set anys han sortit  2.923 articles, amb més de 25.000 fotografies i imatges publicades, amb un total de més de 508.000 visites.

Des del Blog i amb l’aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col·laboradors que ajuden voluntàriament aportant fotografies, a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts sé que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que  poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats.!!!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Solé / Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Grup de Defensa del Ter

Com cada divendres us presento dos articles !

Font de la Verge- Manlleu

Avui fem ull a una gent entusiasta i voluntària com són, El Grup de Defensa del Ter (GDT), i en la seva Web llegim :

“Va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de recuperar la vida i l’entorn de la Conca del Ter.

A partir de l’interès pel riu i de la preocupació per totes les problemàtiques que hi fan referència, el GDT ha ampliat l’àmbit de la seva actuació a multitud de temes relacionats amb el medi ambient.

Actualment podem dir que el seu àmbit d’actuació territorial va més enllà de la Conca del Ter…”

——————————————–        —————————————-

Font de la Cadarnera de Manlleu

Cal dir que fan un control de la qualitat de l’aigua de totes les Fonts Naturals d’Osona i el Lluçanès i moltes activitats relacionades amb les Fonts, us passo l’enllaç :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Font Alzina Bonica de Puig-Oriol

També, us passo l’enllaç on podreu veure les activitats que han estat portant a terme en els últims 11 anys :

https://www.gdter.org/

Font d’en Cristo de Borgonya

Des del Blog de Les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes… els animem a continuar aquesta important tasca que porten a terme.!

 

 

Font de la informació: Grup de Defensa del Ter

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Guia, fotògrafa, ornitòloga i amant de la natura de la Garrotxa

Durant mes de dos anys Dora Salvador, ens ha ajudat a nivell fotogràfic i amb moltes hores empleades a la recerca de temes que us he fet articles; però qui és Dora…? Ella mateixa ens ho explica,

Per situar-nos explica’ns qui ets ?

Visc a la ciutat d’Olot, sóc col•laboradora d’aquest bloc aportant fotografies, principalment de fonts naturals, així com altres temes relacionats amb l’aigua dolça, el medi natural, i que trobo fen camí coneixent racons de la Comarca de la Garrotxa.

També, pertanyo al grup Tècnic de Urianguies de Muntanya (wwwurianguies.com) i tinc coneixements com Guia titulat de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Que t’agrada fotografiar ?

La meva passió però són els ocells, mirar-los, fent-los fotos, sàpiguen de la seva vida sense molestar-los.

De vegades passo hores perquè aquell dia en falta veurà algun de habitual. També, em poso hores buscant aquell ocell que sols ens visita  en una època de l’any concret, com l’Abellerol a l’estiu, l’Estornell a l’hivern.

Las vides dels ocells son apassionants, de vegades casi humanes, com serien, naixements i cria dels polls, infidelitats, baralles per territori o per una femella….

Tenim els sedentaris (Pit-roig, Merles) o els grans nòmades (Cigonyes, Graules).

Podeu seguir la seva afició al seu blog :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Que es pot fer o visitar per Olot i la Garrotxa en general?

Des de la Garrotxa us invito que vingueu a veure no sols aquestes meravelles en plomes, sino també :

  • Geografia volcànica des d’un volcà amb ermita a dins el cràter (Santa Margarida), el volcà trencat (Croscat) , el volcà amb grans vistes i un Pi gros a tocar (Aiguanegra) entre molts altres .
  • Pedra Tosca, una zona ideal per nens o per qui no vulgui caminar gaire. Sabeu que són las Artigas? . I un Bufador?.
  • Fagedes, no sols la famosa amb tast de iogurts sostenibles i solidaris, és un indret espectacular tot l’any.
  • Parc Nou de Olot. Historia, arbres bicentenaris, Jardí Botànic, Museu dels Volcans.
  • Fonts naturals de tot tipus, a destacar Deus, Recs, Pous, de la zona de la Moixina, totes en no més de 3 km. Sabeu la història de las Indianes? Os l’explicaré amb molt de gust i perquè té molt a veure en La Moixina.

Si us interessa gaudir d’una jornada plena d’aspectes directes amb la natura d’aquesta Comarca, us podeu posar en contacta amb Dora Salvador, que us indicarà el preu per persona i adaptarà el tipus d’activitat que esteu interessats a realitzar, a continuació us passo el telèfon de contacte.

Gràcies, Dora per col·laborar durant aquest temps amb els dos Blocs Rasola.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les fonts naturals d’Olot noten la sequera i a algunes hi ha deixat de rajar aigua

Ara cada divendres dos articles !

NOTA : Aquest article va ser escrit havans dels aiguats de la gran Turmenta Gloria, actualment en moltes fonts i deus, tornen a rajar considerablement !

Font de Santa Anna – Olot

D’Olot Televisió,  el Dimarts, 02 Gener 2018 feien aquesta noticia :

“…Olot ha recollit durant el 2017 780 litres per metre quadrat d’aigua procedent de la pluja, dels 980 de mitjana que normalment hi cauen. Es tracta d’un dels pitjors registres de les darreres dècades, només comparable als períodes del 2007 i 2008. Això es comença a notar en algunes fonts naturals de la ciutat, que deixen de rajar aigua…”

Us passo l’enllaç de seu reportatge filmat :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/les-fonts-naturals-dolot-noten-la-sequera-i-a-algunes-hi-ha-deixat-de-rajar-aigua

Font del Cuni – Olot

——————————————-                         ——————————————

Font de la Cova – Olot

A la llarg dels dos últims anys, us estic posant moltes fonts d’Olot i la Garrotxa, gràcies a la col·laboradora Dolors Salvador d’aquest blog, hem pogut donar constància de que moltes Fonts naturals de la Comarca de la Garrotxa, que eren conegudes com de molta aigua, estant eixutes o amb un raig minso.

Bassa

Efectivament, plou poc i en espais molt prolongats que no plou pràcticament res.

Font de Castanys – Olot

Font de Castanys – Imatge dies desprès dels aiguats de la gran Turmenta Gloria

Esperem que el temps es reguli i que no sigui un altre efecte del canvi climàtic, i que tornem a veure treure aigua les fonts de la Garrotxa.

Bassa de la Font de la Deu – Olot

Que no sols les tinguem present amb el record de les fotografies de temps passat , com és ara en molts dels casos…!

 

 Font de la informació: Olot TV

Fotografies : Dora Salvador

Les dues Fonts naturals de la carretera Alta de Roquetes de Barcelona

El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes

Està a peu mateix  de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.

La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró,  a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Ruta de les Fonts del municipi de Navata

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Navata és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Té grans camps de cereals, sobre  tot el blat, oliveres i terreny planer amb pinedes. També ramaderia bovina, porcina i aviram.Us aconsello des del blog fer un recorregut  que és fàcil a nivell de família,  La Ruta de les Fonts Naturals de Navata.Us passo un recopilatori d’algunes de les fonts que podeu visitar en aquesta Ruta :

  • La Font de Mas Guives
  • La Font de l’Arbre Pescol – Moragues
  • La Font de l’Arbre BerocaAquest recopilatori va ser fotografiat fa anys en rere, que vaig ser invitat per un grup de gent que va promoure el respecta i la recuperació de les fonts naturals del seu municipi de Navata i que va dedicat a ells.!

 

 

 Text i Fotografies  – Arxiu Rasola : Ramon Solé