Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l’any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants
.Fes és a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint, se la considera centre espiritual del Marroc.
La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l’obra del seu pare: la creació del Regne marroquí. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb molts rius i fonts d’aigua,
amb abundància d’argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l’Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec.
Si aneu, trobareu uns carrers plens de comerços, uns carrers estrets i altres que son carrerons, si teniu set, no us preocupeu, podeu trobar una de les mes de 80 fonts que hi ha en aquesta ciutat.
Fes va ser unes de les primeres ciutats en el mon on és va construir fonts publiques.
No hi ha cap d’igual, i molt ven decorades, les aixetes son senzilles i antigues.
La gran majoria amb una pica.
I no sols les utilitza la gent, també son per beure els animals
i algú hi renta la roba.
Trobareu que en algun barri que no te una Font, hi ha antigues gerres on es pot veure aigua, col·locades en pedestals per facilitar la seva utilització,
també en algunes gerrers hi ha una petita aixeta.
No totes les 80 son accessibles, algunes estan trencades o altres trobareu que algú a deixat mercaderia tocant i tapant a la Font.
Si aneu a la ciutat de Fes, recordeu de visitar les seves fonts, i…bona estada !
Text : Ramon Solé i documentació extreta de Viquipedia
Fotografies : Ramon – Oriol Solé
