Fem una Ullada fora de Catalunya : Fonts de pobles a França

Fem una ullada a 4 pobles de França:

Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Safareig

Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.

Font sota el Castell

Pou del Castell

Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.

Font de la plaça de l’església

Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.

Font de Jean Sarda

Font i antic abeurador

Lusenac, vista de la presa

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre Recomanat : Fonts de la Plana alta. Visites i excursions

Fitxa tècnica

Un llibre de Jordi Monfort Galmés

Colecció: Deportes

ISBN: 978-84-9160-174-6

Format: Tapa blanda

Tomanys: 15×21

Pagines: 108

Preu: 14€

Sinopsi

“Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions” és un llibre que pretén donar a conèixer un dels nostres patrimonis naturals, etnològics i paisatgístics més interesants de les nostres terres: les fonts naturals. El contingut d´aquest llibre no es tracta d´un estudi exhaustiu, no estan totes les fonts, però sí un bon nombre, unes 74.

De cadascuna d´aquestes, trobareu informació referent a la seua localització, altitud, característiques i entorn de la font, cabal mesurat i la data en que es mesurà, coordenades  geogràfiques de la seua situació, i foto.

Esperem que aquest llibre serveix per a que coneguem un poc més el nostre valuós patrimoni, i per a fer agradables excursions per la nostra comarca.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Mora de Rubielos de Teruel

Mora de Rubielos o Móra de Rubiols és un municipi de la província de Terol, capital de la comarca de Gúdar – Javalambre.

Us passo les fonts mes destacades i properes al municipi :

Font de la Plaça de l’església

La Font

Font a prop carretera de Escudo

Font del Enebro

Font de can Camps

Font Ocino

Recull de dades : Viquipedia

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Humitat en la muntanya

Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta  Muntanya i en altres llocs d’un bosc.

El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.

Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt  amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,

així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.

Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.

Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.

Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.

La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra

i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.

En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.

El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.

Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,

on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.

Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.

Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.

La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_0818_01-1.jpg

Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn6338_01-1.jpg
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn4195_01-1.jpg

Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.

Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.

En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,

es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,

tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.

Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;

en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.

Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es bolets-2_01-1.jpg

I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.

Recull de dades : Viquipèdia, i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2020… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, hem tingut uns dies  bons i altres no tant…; avui fem un recull de imatges de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2020, i on ha sortit un article o mes, cada dia del present any que avui direm a deu :

Fonts, Mines, Cisternes i Pous

Fonts destacables d’aigua de xarxa

Espais Naturals protegits

Torres d’Aigua i grans Dipòsits d’Aigua

Muntanya

Pantans, Rescloses, Recs

Sèquies, Aqüeductes

Salts i Grogs

Arbres

Parcs, Jardins, Àrees de Lleure

Molins d’agua

Articles de fora de Catalunya

I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors/res del Blog,

un Bon Any 2021.

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Rubielos de Mora de Teruel

Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.

L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.

A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :

Font del Poble

Font del Parc

Font, abeurador i Safareig antic

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es rubielos-de-mora-font-del-sefareix-antic-b.jpg

Font Cerezos

Fuente de Casa Blanco o Mas Blanco

Fuente Acacia

Fuente de Casa Rull

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Berenadors i Fonts naturals a Montjuic de Barcelona

Avui us presento dos articles

Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.

Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.

La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,

i es repartien a fer un àpat per la muntanya,

com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,

altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…

Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !

Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.

Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.

en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,

fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.

Paulatinament, amb els anys i la guerra civil,  van anar tancant  els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola,  molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.

No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola

Parc del Roc Blanc de Terrassa

El Parc del Roc Blanc, es un parc que te forma allargada i rectangular, esta situat entre el carrer ďIcària i paral·lel amb el carrer de Sicília, i a cada costat, amb el carrer de Dom Bosco i el carrer Bailèn de Terrassa.

Agafa una extensió molt ample enjardinada, sobre tot destaca la gespa cuidada.

Esta dividida per 2 carrers que hi creuant, cosa que a pesar de disposar de pas zebra, cal tenir cura.

En tot el recorregut d’un extrem a l’altre hi ha un camí central, amb arbres canto a canto,

majoritàriament , són pins, oliveres i plataners, tots ells joves.

En el Parc trobarem, jocs infantils, fonts, seients,

dues  zones per a fer un pin nic,

i taules per jugar a pin pon.

Al seu punt mig, hi ha el Roc Blanc, on una placa commemora l’acte de construcció del Barri Roc Blanc el 7 de maig de 1991,

data que es van construir nous blocs de pisos, fent una ordenació de les antigues cases allí ubicades.

També, cal destacar en un costat del parc, la modesta escultura al Pare Romulo Piñol i Areste, que va fer molt per el Barri de Roc Blanc.

Es un Parc, molt apreciat, per tothom, hi ha gent gran prenen el sol, passejant els nens i /o el gos, fent un petit àpat en la zona de taules.

Un Parc jove, situat estratègicament dins del barri.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem: Les dues fonts de Saldes

Com cada dissabte us presento dos articles

Vista del PedraforcaLa primera Font, esta en el carrer Joan Trasserra, on fa com una petita plaça i unes escales a dreta i a esquerra

i la Font esta al mig, es en front de l’església parroquial d’aquest poble,

te l’escut  de Saldes, a sobre de l’arcada de la font.

La segona Font, és en un costat de carrer Santa Bàrbara, on fa una placeta, amb unes grans vistes de les muntanyes properes,

l’estructura és feta amb rocs de riera, l’aigua cau contínuament a una vella pica, a sobre hi ha una petita escultura del Pedraforca, i una placa en record de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Text i Fotografies : Ramon Solé