Cinque Terre és una ciutat de la Província de La Spezia en Itàlia.
S’anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d’una gran bellesa. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Les Cinque Terre i Portovenere està recollides amb el codi 826-001. El 1999 es va crear també el Parco Nazionale delle Cinque Terre (‘Parc nacional de les Cinc Terres’).
Aquesta regió, gràcies a les seves característiques geogràfiques, constitueix un dels principals atractius de la Riviera Ligúria. El seu origen és un context orogràfic molt particular, que dona origen a un paisatge muntanyós constituït per diferents estrats o “terrasses” que descendeixen cap al mar amb un fort pendent. La mà humana, al llarg dels segles, ha modelat el terreny sense alterar el delicat equilibri ecològic, utilitzant aquestes terrasses en declivi per a desenvolupar una particular tècnica agrícola destinada a aprofitar tot el possible la disposició del terreny. Una de les característiques inusuals d’aquesta regió és que no està permès el trànsit d’automòbils, perquè així ho van decidir els seus mateixos habitants, i s’hi ha aconseguit una gran qualitat turística.
Us passo algunes de les seves fonts d’aquesta ciutat :
Fonts de la Plana Baixa. Excursions entre Espadà i la mar, és un llibre que es serveix de l´excursionisme, per a donar a conèixer al lector, una part tan important del patrimoni natural i paisatgístic de la comarca de la Plana Baixa, com són les seues fonts naturals.
En ell trobareu indicacions per poder localitzar fins a 82 fonts, ullals, i punts d´aigua; així com també diversa informació d´aquestes i el seu entorn, com són: coordenades geogràfiques, altitud, cabal, fotos, i descripció del seu entorn.
Entre eixes 82 fonts, hi ha algunes de prou conegudes per la gent de la comarca, però també hi ha moltes que no ho són tant, i fins i tot algunes que molt poca gent coneix.
Sense ser un treball exhaustiu, és un llibre que servirà al lector amant de la muntanya, per conèixer un poc més aquesta comarca, tan bella i de paisatges tan diversos.
Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Safareig
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.
Font sota el Castell
Pou del Castell
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Font de la plaça de l’església
Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.
“Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions” és un llibre que pretén donar a conèixer un dels nostres patrimonis naturals, etnològics i paisatgístics més interesants de les nostres terres: les fonts naturals. El contingut d´aquest llibre no es tracta d´un estudi exhaustiu, no estan totes les fonts, però sí un bon nombre, unes 74.
De cadascuna d´aquestes, trobareu informació referent a la seua localització, altitud, característiques i entorn de la font, cabal mesurat i la data en que es mesurà, coordenades geogràfiques de la seua situació, i foto.
Esperem que aquest llibre serveix per a que coneguem un poc més el nostre valuós patrimoni, i per a fer agradables excursions per la nostra comarca.
Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta Muntanya i en altres llocs d’un bosc.
El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.
Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,
així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.
Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.
Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.
Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.
La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra
i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.
En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.
El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.
Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,
on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.
Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.
Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.
La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.
Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.
Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.
Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.
En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,
es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,
tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.
Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;
en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.
Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.
I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.
Recull de dades : Viquipèdia, i propi
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador
Han sigut 365 dies, hem tingut uns dies bons i altres no tant…; avui fem un recull de imatges de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2020, i on ha sortit un article o mes, cada dia del present any que avui direm a deu :
Fonts, Mines, Cisternes i Pous
Fonts destacables d’aigua de xarxa
Espais Naturals protegits
Torres d’Aigua i grans Dipòsits d’Aigua
Muntanya
Pantans, Rescloses, Recs
Sèquies, Aqüeductes
Salts i Grogs
Arbres
Parcs, Jardins, Àrees de Lleure
Molins d’agua
Articles de fora de Catalunya
I molt mes…
Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors/res del Blog,
un Bon Any 2021.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé
Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.
L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.
A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :
Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.
Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.
La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,
i es repartien a fer un àpat per la muntanya,
com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,
altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…
Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !
Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.
Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.
en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,
fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.
Paulatinament, amb els anys i la guerra civil, van anar tancant els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola, molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.
No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 