Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2020… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, hem tingut uns dies  bons i altres no tant…; avui fem un recull de imatges de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2020, i on ha sortit un article o mes, cada dia del present any que avui direm a deu :

Fonts, Mines, Cisternes i Pous

Fonts destacables d’aigua de xarxa

Espais Naturals protegits

Torres d’Aigua i grans Dipòsits d’Aigua

Muntanya

Pantans, Rescloses, Recs

Sèquies, Aqüeductes

Salts i Grogs

Arbres

Parcs, Jardins, Àrees de Lleure

Molins d’agua

Articles de fora de Catalunya

I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors/res del Blog,

un Bon Any 2021.

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Rubielos de Mora de Teruel

Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.

L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.

A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :

Font del Poble

Font del Parc

Font, abeurador i Safareig antic

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es rubielos-de-mora-font-del-sefareix-antic-b.jpg

Font Cerezos

Fuente de Casa Blanco o Mas Blanco

Fuente Acacia

Fuente de Casa Rull

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Berenadors i Fonts naturals a Montjuic de Barcelona

Avui us presento dos articles

Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.

Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.

La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,

i es repartien a fer un àpat per la muntanya,

com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,

altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…

Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !

Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.

Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.

en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,

fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.

Paulatinament, amb els anys i la guerra civil,  van anar tancant  els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola,  molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.

No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola

Parc del Roc Blanc de Terrassa

El Parc del Roc Blanc, es un parc que te forma allargada i rectangular, esta situat entre el carrer ďIcària i paral·lel amb el carrer de Sicília, i a cada costat, amb el carrer de Dom Bosco i el carrer Bailèn de Terrassa.

Agafa una extensió molt ample enjardinada, sobre tot destaca la gespa cuidada.

Esta dividida per 2 carrers que hi creuant, cosa que a pesar de disposar de pas zebra, cal tenir cura.

En tot el recorregut d’un extrem a l’altre hi ha un camí central, amb arbres canto a canto,

majoritàriament , són pins, oliveres i plataners, tots ells joves.

En el Parc trobarem, jocs infantils, fonts, seients,

dues  zones per a fer un pin nic,

i taules per jugar a pin pon.

Al seu punt mig, hi ha el Roc Blanc, on una placa commemora l’acte de construcció del Barri Roc Blanc el 7 de maig de 1991,

data que es van construir nous blocs de pisos, fent una ordenació de les antigues cases allí ubicades.

També, cal destacar en un costat del parc, la modesta escultura al Pare Romulo Piñol i Areste, que va fer molt per el Barri de Roc Blanc.

Es un Parc, molt apreciat, per tothom, hi ha gent gran prenen el sol, passejant els nens i /o el gos, fent un petit àpat en la zona de taules.

Un Parc jove, situat estratègicament dins del barri.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem: Les dues fonts de Saldes

Com cada dissabte us presento dos articles

Vista del PedraforcaLa primera Font, esta en el carrer Joan Trasserra, on fa com una petita plaça i unes escales a dreta i a esquerra

i la Font esta al mig, es en front de l’església parroquial d’aquest poble,

te l’escut  de Saldes, a sobre de l’arcada de la font.

La segona Font, és en un costat de carrer Santa Bàrbara, on fa una placeta, amb unes grans vistes de les muntanyes properes,

l’estructura és feta amb rocs de riera, l’aigua cau contínuament a una vella pica, a sobre hi ha una petita escultura del Pedraforca, i una placa en record de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant

Ficha Técnica

Autors : Roger Arquimbau Cano, Roser Guitart Arau, i Anna Vila Vall-llovera

Editorial: FARELL, EL

Any d’edició: 2015

Matèria: GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-92811-68-7

EAN: 9788492811687

Pàgines: 96

Col·lecció: LLIBRES DE MUNTANYA

Idioma: CATALA

Preu : 17,00 €

 

Sinopsi

La comarca natural de la vall de Camprodon s’estén al llarg i ample dels Pirineus orientals i queda definida, des del punt de vista geogràfic, pels cursos fluvials del Ter, a l’oest, i del Ritort, afluent de l’anterior, a l’est.

Amb aquesta guia us acostem a 50 indrets amb encant, seleccionats i repartits pels diferents municipis de la vall.

Coneixereu fonts amagades, ermites i oratoris que ja formen part del paisatge, arbres de grans dimensions, boscos foscos, veïnats isolats, formacions geològiques curioses, torrents, surgències i salts d’aigua perduts, miradors panoràmics i molts altres elements curiosos i representatius de la vall.

Us proposem passejades o excursions de curta durada, a l’abast de tot caminador o persona interessada en descobrir el nostre ric patrimoni paisatgístic.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts urbanes de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

Centelles disposa repartides pel casc urbà nombroses fonts d’aigua de xarxa pública, i que us passo a mencionar :

  • Font de l’Ajuntament
  • Font de l’avinguda Rodolf Bastlle
  • Font de l’avinguda
  • Font del carrer Serra
  • Font del carrer de Santa Coloma
  • Font del carrer del Vapor
  • Font de l’estació de tren
  • Font de la Plaça Major

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé