Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant

Ficha Técnica

Autors : Roger Arquimbau Cano, Roser Guitart Arau, i Anna Vila Vall-llovera

Editorial: FARELL, EL

Any d’edició: 2015

Matèria: GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-92811-68-7

EAN: 9788492811687

Pàgines: 96

Col·lecció: LLIBRES DE MUNTANYA

Idioma: CATALA

Preu : 17,00 €

 

Sinopsi

La comarca natural de la vall de Camprodon s’estén al llarg i ample dels Pirineus orientals i queda definida, des del punt de vista geogràfic, pels cursos fluvials del Ter, a l’oest, i del Ritort, afluent de l’anterior, a l’est.

Amb aquesta guia us acostem a 50 indrets amb encant, seleccionats i repartits pels diferents municipis de la vall.

Coneixereu fonts amagades, ermites i oratoris que ja formen part del paisatge, arbres de grans dimensions, boscos foscos, veïnats isolats, formacions geològiques curioses, torrents, surgències i salts d’aigua perduts, miradors panoràmics i molts altres elements curiosos i representatius de la vall.

Us proposem passejades o excursions de curta durada, a l’abast de tot caminador o persona interessada en descobrir el nostre ric patrimoni paisatgístic.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts urbanes de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

Centelles disposa repartides pel casc urbà nombroses fonts d’aigua de xarxa pública, i que us passo a mencionar :

  • Font de l’Ajuntament
  • Font de l’avinguda Rodolf Bastlle
  • Font de l’avinguda
  • Font del carrer Serra
  • Font del carrer de Santa Coloma
  • Font del carrer del Vapor
  • Font de l’estació de tren
  • Font de la Plaça Major

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé

Que es un Sender de Petit Recorregut (PR) ?

Avui us passo dos articles
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut,

és a dir, un sender senyalitzat, d’entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes.

Els PR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

A tot el món els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc.

Dues ratlles horitzontals de 15cm x 5cm, la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Quatre franges paral·leles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.

Com està senyalitzat i on ?

Prioritàriament en cartells

i/o  petits pals de fusta.

També, i que no seria recomanable, però per manca de medis, es troben en qualsevol superfície que es pugui pintar, com un arbre, paret,

roca o pedra gran, una vorera de carrer…

em trobat que s’ha pintat en una farola i /o torre elèctrica…

En algun cas, coincideix el mateix camí amb un GR (senders de Gran Recorregut) o senders locals o d’un altre tipus,

Però en un moment concret cada camí pot dividir-se en direcció diferents per anar a llocs diferents.

Podem trobar en algun poble o ciutat, que esta ven senyalitzat elo els PR que hi ha en el seu municipi,

per medi d’un cartell o plafó.

Podeu accedir  al llistat de PR de Catalunya elaborat per la FEEC. – (FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA) en l’enllaç que us adjunto :

http://senders.feec.cat/senders-pr

Com veieu son molts els recorreguts de senders PR arreu de Catalunya.

Us passo en aquest enllaç, El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, elaborat per la Generalitat de Catalunya :

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

També podeu consultar els llibres sobre Senders de Petit Recorregut, que us donaran una exacta orientació pels llocs que passa, com camins, masies, fonts, ermites, etc, del recorregut seleccionat.

Com sempre, les recomanacions són les mateixes al fer un itinerari, calçat còmoda, portar àpats i beguda, un o dos bastons, motxilla adequada, gorra, maquina fotogràfica si us agrada fer fotos, i res de fer foc.

I a seguir …el PR !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació : El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Francesc Socies, de l’any 1650

Com cada diumenge us adjunto dos articles

Us passo informació d’un llibre que va ser editat en l’any 1650, i que te un gran valor històric per Barcelona.Informació extreta de Catalunya Radio :

La 41ena edició del curset i jornades internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic que organitza AADIPA, titulada “Camins d’Aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic”, deixa una exposició a la seu barcelonina del COAC fins al 10 de gener: “El Rec Comtal, passat present i futur”, que a part de mostrar el seu valor històric i la importància social i econòmica que va tenir aquesta infraestructura durant tota la seva existència, també ens parla del futur que ara inicia, amb la seva conservació, posada en valor i recuperació documental i física.

En aquestes jornades també s’ha anunciat l’edició d’un document històric cabdal per al coneixement de les infraestructures hidràuliques a Barcelona: “El Llibre de les Fonts de la ciutat de Barcelona”, del Mestre Francesc Socies, de l’any 1650, que va ser presentat també en aquestes jornades d’AADIPA, veurà la llum en format editorial durant els propers mesos. Ens en parla l’historiador Xavier Cazeneuve.Us adjunto l’enllaç de l’audio d’aquest reportatge :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/perspectiva/el-llibre-de-les-fonts-de-la-ciutat-de-barcelona-del-mestre-francesc-socies/audio/1024295/

Us adjunto l’enllaç sobre mes informació del Llibre de “les Fonts de la ciutat de Barcelona” amb text i imatges d’Enric H. March :

https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/06/el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del.html

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

Sortim fora de Catalunya : Fonts de Turquia

Avui us presento una petita mostra de 6 Fonts d’aigua de xarxa, fotografiades en Turquia per Araceli Peix i Ramon Badia.Son de gran bellesa ornamental i treballades, situades en la via pública.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Parc de Vallparadís de Terrassa – 1 ª Part #

Avui us passo dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Montner i creua la ciutat de nord a sud.Amb una extensió de 395.500 m2 (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord,disposa de moltes entrades per tot el seu contorn,I acces amb ascensor en algun desnivell.Amb una gran varietat d’arbres i plantes per tot el Parc, i molt cuidat.Al seu vessant es troben el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere el castell de Vallparadís, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, la Casa Baumann i els hospitals de Sant Llàtzer i de la Mútua de Terrassa.Disposa d’un estany que funciona com a piscina, un auditori, un trenet i un restaurant, entre altres serveis.Al final de l’any 2005, en el decurs d’unes excavacions als terrenys de l’antiga fàbrica de Cal Guardiola, es va produir el descobriment d’un important jaciment amb milers de restes d’animals i d’eines fetes per homínids d’una antiguitat entre els 800.000 i el milió d’anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d’Europa.Àrea de jocs infantils, amb l’església de Santa Maria a dalt a l’esquerra.Podem conèixer les fonts naturals situades en el fondal del torrent i a la part de darrera de les esglésies de Sant Pere, que no es pot avui en dia beure aigua, son utilitzades per els estanys.La primavera del 2007 s’inaugurà l’ampliació fins als 313.000 m² actuals, en una fase que abasta ja els barris del Segle XX i de Can Palet.En aquesta nova zona, coneguda com les Hortes Velles i el torrent de la Font d’en Sagrera, s’hi instal·la el Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

Pont antic

Des de març de 2011 el parc està completat totalment, amb una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.Per a mes dades podeu consultar la web de l’Ajuntament de Terrassa, amb català o castellà i que us adjunto l’enllaç :

https://www.terrassa.cat/vallparadis

Us passo informació sobre el trenet del Parc de Vallparadís :

https://www.youtube.com/watch?v=bzGo4VXE76c

Si no coneixeu aquest Parc, val molt la pena fer-hi un bon tom, i podeu anar tota la família i/o amb amics.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nuria temps de neu i boira

Avui dijous us presento dos articles d’actualitat

Nuria, és un lloc de culta i d’esport, de tranquil·litat i diversió i ara, a Nuria a l‘hivern, és temps de Neu i Boira

És ple en aquestes dates de Neu i Boira, tant en les muntanyes de prop del Santuari,

com en aquest mateix

En les ermites,

Fonts,

Boscos,

On mireu hi ha neu…

Però compta amb la boira, que baixa rapit !

Us passo més imatges de Nuria amb neu :

 

A Nuria es temps de Neu i Boira…! Si aneu, sapigueu gaudir-ne i tenir cura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé