Avui destaquem : La Font del Ferro de Camprodon

Us cal anar el pont de Freixenet a les afores de Camprodon en direcció al cementiri, on hi ha la Font del Ferro, propera el Ritort.La Font del Ferro està en un indret privilegiat, fins fa poc era un dels llocs més bonics de Camprodon, conegut com el camí dels Enamorats…Aquest camí vorejava el canal d’aigua que alimentava la fàbrica de Can Geronés, abans fàbrica Riba i Garcia.Deien que la Font del Ferro tenia propietats curatives, concretament sembla que tenia virtuts per a guarir l’anèmia, hi anava molta gent d’arreu de la Comarca i de mes lluny a recollir amb garrafes aquesta apreciada aigua ferruginós i a fer fontades.Abans era molt freqüent atribuir a cada font virtuts medicinals !La Font del Ferro, va estar molts anys en mal estat i seca, gràcies a la recuperació que va tindre, és pot tornar a gaudir de nou de la Font i del paratge.

 

Text aportat per l’Ajuntament de Camprodon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Fontfreda de Sant Joan Les Fonts

La Font de Fontfreda esta a les afores de la població de Sant Joan Les Fonts, a poca distancia de la masia de la Fontfreda de qui rep el nom,  i situada al costat dels camps en el pla de Gibrella , la Font us queda sota el marge del camp, on passa a prop el rec de Les Mulleres.Des de la població es fàcil d’anar hi, donat que hi ha cartells que us portaran fins la font.Passareu per entre mig de camps, sigueu respectuosos, a part que en molts estan ballats.L’aigua surt en forma de generosa en forma de deu entre les pedres, formant un allargat bassal natural.Antigament, era un lloc molt concorregut per anar a fer Fontades; el mes destacat era el darrer dia de la Festa Major de Sant Joan, es celebrava un berenar que acabava amb una ballada de sardanes.També, esteu a prop de la Cinglera de Fontfreda, que podeu visitar.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Com era la Font de can Ginesta de Vallromanes?

La Font de can Ginesta, estava situada a prop de la carretera de Granollers a Alella  BP- 5002, abans d’entrar al poble de Vallromanes.Va ser a principis del segle passat, un bon lloc de reunió de famílies per passar el dia, fent verdaderes Fontades. Disposava d’una explana de plena de vells arbres, amb taules i bancs de pedra.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Us passo del Blog de “La Brolla del Toni” un article molt elaborat sobre la Font de can Ginesta :

http://labrolla.blogspot.com.es/2009/02/la-font-de-can-ginesta.html

Al fer-se el remodelatge del camp de golf, va desaparèixer. De l’arxiu meu Rasola ús puc felicitar les últimes imatges que a mitjans dels 80 del segle passat, vaig poder fer de la font.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Sigui un record de la Font de can Ginesta, que per molta gent gran va ser un punt de jocs i passar-ho be…

Text i fotografies antigues : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Com era la Font de can Rovira de Sant Fost de Campsentelles ?

La Font de can Rovira, la seva ubicació era en el torrent de Sant Ponç, sota de la masia de can Rovira de Sant Fost Campsentelles, ara és una Hípica i Restaurant, s’accedeix per la carretera de Sant Adrià a la Roca, BV-5001. Fa uns mesos en rere, vaig estar en aquest indret. En l’actualitat és un fondal molt brut de vegetació i és fa ara com ara difícil de localitzar tant la Font com la bassa.En les imatges, veiem la font fotografiada durant l’any 1983, es veu com una petita mina i la paret on hi havia la font. Per aquella època no hi rajava aigua. Axó va fer que la gent no anés, i amb els anys transcorreguts la vegetació no permet accedir-hi.Aquesta font passarà a ser un record per la gent gran que anava a fer fontades per els boscos de les rodalies…o be , quan s’esbardissi la zona del torrent, podrà tornar a ser visitada… !

 

Dedicada a l’Amic de les Font : Enric Costa (Encos)

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font de la Suïssa de Tona

La Font de la Suïssa, es troba en el Passeig de la Suïssa, després de l’Escola d’Hostaleria d’Osona. Es troba en una zona de bosc amb molta vegetació, com a roures i pins.img-20161231-wa0005_01És va portar a terme la seva restauració durant  l’any 1982, hi ha un cartell sobre de la Font, que ens recorda quan va ser restaurada i un segon, per els seus 25 anys d’aquest fet.img-20161231-wa0006_01Està a un nivell inferior de terra, axó fa que es tingui de baixar unes escales per accedir-hi.img-20161231-wa0009_01L’estructura de La Font de la Suïssa, es circular i disposa de seients als dos costats; l’aigua cau a una petita pica. img-20161231-wa0011_01Sobre la Font, hi ha una capelleta on deuria haver algun sant o  santa.img-20161231-wa0004_01Per les rodalies de la font hi ha una zona de lleure amb una barbacoa i tres taules i bancs de pedra.img-20161231-wa0007_01És un espai molt agradable, ja des de principis del segle passat  i fins l’actualitat sempre la gent de Tona i rodalies anaven a buscar aigua i / o a fer “Fontades”.

Processed By eBay with ImageMagick, z1.1.0. ||B2

Imatge de la Font a principis del segle XX

A prop, és pot visitar un Forn Ibèric i es un lloc de partida per poder fer diverses excursions per la zona.img-20161231-wa0010_01

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Avui destaquem : La Font de Nogueres de Sant Vicenç de Torelló

Per anar a La Font de Nogueres, és molt fàcil i us aconsello fer ho caminant, està molt a prop del centre de Sant Vicenç de Torelló; ens caldrà anar pel carrer de Cerdanya tot surtin del poble entre camps, la trobarem quan siguem al bosc a peu del mateix camí o carrer.img-20170122-wa0001_01És creu que esta feta a principis del segle passat. L’aigua provinent d’una mina que hi ha a prop de la masia, surt d’un tub ample i cau a una gran pica allargada. L’aigua sobrant esta dirigida a l’antic safareig, on és rentava la roba i a una bassa de rec propera.img-20170122-wa0003_01Era molt freqüentada per la gent del poble el segle passat, tot fent “Fontades” , passant el dia en família i /o amics.img-20170122-wa0003a_01Si seguim el camí,  podríem anar al Castell ( runes).

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia

La Recuperació de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

a_01Molt antiga i popular és La Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Any 1918

Any 1918

Podem accedir des d’aquets municipi o per el camí del costat del Cementeri de Montcada i Reixac.dscn7172_01El Turó de Montcada abans de ser perforat durant anys i anys per ASLAND, tenia unes set fonts naturals, sols tres perduren ara com ara en el que queda del Turó,  la Font Pudenta, la Font de la Vinya  situada entre uns horts, i la que avui dediquem l’article, La Font de la Mitja Costa.dscn7169_01Font aquesta que des de la mitat del segle XIX fins a principis de segle passat, s’anava amb família i amics els festius a passar al dia i fer bones FONTADES, axó si amb alegria, cançons i jocs per la canalla.dscn7162_01Havia la creença que era molt bona i medicinal, els metges de l’època aconsellaven anar a prendre les aigües; els aiguaders agafaven aigua d’aquesta Font o de la Font del Ferro, i amb càntirs carregaven els rucs i la portaven a vendre a la ciutat de Barcelona.dscn7171_01No fa pas masses anys la Font de la Mitja Costa, va començar a estar molt abandonada, per ho gràcies a l’actuació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font.dscn7166_01Està situada i ven visible, en una cruïlla del camins, un d’ells prové de Santa Maria, l’altre de Montcada i un altre és el que baixa del que queda de dalt del Turó.

Font mitja Costa - any 1990- Arxiu Rasola

Font mitja Costa – any 1998- Arxiu Rasola

S’han posat unes taules i seients de fusta per així poder fer un pic nic ( Fontada), papereres, i un lloc amb cartells informatiu d’aquest  sector del Parc i de les seves Fonts Naturals.dscn7168_01El segle passat,  la Font era molt humil, en mig d’una explanada casi a nivell del terra, el suficient per poder agafar-hi aigua, axó si, bona de les bones ! ;  la beta d’aigua surt actualment d’una estructura metàl·lica a peu d’una paret, on hi ha escrit el seu nom i s’escola per  una pica enreixada.a3_01L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)dscn7150_01Per ho, això no s’acaba aquí, va conduïda l’aigua a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa.dscn7174_01Bona recuperació de la Font de la Mitja Costa per part del Consorci i que entre tots els que la visitem i gaudim d’aquest lloc, la conservem i  respectem tot l’entorn. !!!dscn7155_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere ?

Tal com us vaig comentar ahir, avui dedicarem l’article per veure com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere.

Font Can Duran - Juliol 2016

Font Can Duran – Juliol 2016

Amb relació a la Font de can Duran, esta pràcticament situada on era originalment.

Fotografia any 1988 - Arxiu RASOLA

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

El canvi, es que estava la font al mig de dos bancs tal com ara, per ho tota l’estructura estava enrajolada. Com que son rajoles típiques per aquelles èpoques, creiem que aquesta font a principis del segle passat  tampoc deuria tindre  aquestes característiques que veiem.

Fotografia any 1988 . Arxiu RASOLA

Fotografia any 1988 . Arxiu RASOLA

Fotografia Any 1988 - Arxiu RASOLA

Fotografia Any 1988 – Arxiu RASOLA

Era un lloc com ara, amb una amplia explanada, que la gent anava a fer Fontades i una cosa molt important, que s’hi anava a recollir aigua amb garrafes per el consum de la setmana : “ per tindre aigua bona a casa”…

Mina can Fangues - Juliol 2016

Mina can Fangues – Juliol 2016

En quant a la Mina de can Fangues, podem apreciar que poc a canviat en 40 anys.

Fotografia any 1988 - Arxiu RASOLA

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Ja en aquella època, no rajava aigua. Axó si, podem apreciar on havia el tub ( sota la porta d’accés a la mina ) i que el llarg seiem estava mes destacat que no pas ara, en tot el terreny s’ha sobreposat molta terra al pas dels anys.

Fotografia any 1988 - Arxiu RASOLA

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Com hem vist, el temps passa i també per les Fonts, unes és porta a terme l’arranjament periòdic i altres aviat formaran  part del record dels mes grans…!

 

Text i Fotografies antigues i actuals : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a la Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, un cartell indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV-5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’AutopistaDSCN5925_01Seguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.DSCN5910_01La Font esta a l’altra costat de la carretera, el caminoi que baixa a la Font i Bassa , surt de sota de la gran Alzina de Can Valls.DSCN5918_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfic RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

En l’actualitat, i des de fa anys, no raja aigua en aquesta Font de la Pega. DSCN5920_01DSCN5911_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfix RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfix RASOLA

En cara podem veure el seient allargat de pedra, i per on sortia l’aigua, així com uns esglaons que ens portant a la Font – Bassa.DSCN5921_01De fet era en varis llocs diferenciats per on sortia l’aigua, un al costat del seient , un altra proper a la Bassa, i per últim, DSCN5913_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfic RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

el gran broc on donava a una petita pica i a les hores l’aigua passava a un petit safareigDSCN5915_01DSCN5919_01 i la sobrant anava a parar a la gran bassa de dos compartiments.DSCN5917_01Fa uns mesos que s’han fet unes reparacions, neteja i pintat de la Bassa.DSCN5916_01Uns grans plàtans fan una bona ombra a l’estiu. El lloc a perdut molt del seu encant, al no arribar l’aigua, lloc on és feien Fontades.DSCN5923_01A pesar d’això, crec que és important destacar aquesta Font – Bassa de la Pega, per la importància que va tenir en el seu moment, que donava l’aigua per regar els camps pròxims.DSCN5922_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font del Rector de Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana te un municipi molt ampli i disposa d’un nucli repartit en barris i diverses Urbanitzacions.DSCN6089_01La Font del Rector, esta situada al barri de la Sagrera, darrere de l’església parroquial de Santa Eulàlia.DSCN6100_01Des d’aquí és molt fàcil d’anar-hi, cal agafar  un camí de terra paral·lel a petit torrent del Rector per un costat i per l’altra, la carretera que va a la Urbanització Puigdomènech.DSCN6090_01Al final del camí, trobarem aquesta antiga Font del Rector , s’accedeix a la font baixant dos graons d’obra, en l’actualitat quan la vàrem visitar, no rajava aigua pel tub.DSCN6092_01Sobre la font hi ha una inscripció que ens diu el nom i la data de restauració:

” La Font de Rector / Setembre1962″. DSCN6093_01La Font del Rector disposa d’un gran seient d’obra en forma de ”L”, quedat un lloc mes recollit per poder fer un àpat.DSCN6097_01Aquesta Font era molt popular entre la gent de Santa Eulalia de Ronçana i rodalies, s’anava a recollir aigua, donat que era d’excel·lent qualitat i es feien Fontades.DSCN6095_01Cal destacar el plet de 1669 entre el veïnat i el rector Esteve Conill sobre l’aigua abundant per aquelles èpoques de la Font.DSCN6094_01 Aquestes disputes es van perllongar en el temps fins la segona meitat del segle XX.DSCN6099_01

Text i Fotografies : Ramon Solé