Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca, esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1 en el Barri Gòtic de Barcelona.Cal pujar unes escales per entrar i sereu el pati porxat, amb una Font Ornamental situada al centre, on hi ha plantada una palmera des de finals del segle XIX, que ja vàrem fer referencia en un article fa poc temps.Aquesta Font  te la particularitat quan arriba el dia de Corpus Cristi (60 dies després del Diumenge de Resurrecció) se celebra el tradicional “l’ou com balla” , que consisteix en decorar la font amb flors i fruites i en posar un ou en el seu sortidor; l’ou no es cau i dóna voltes, balla amb l’aigua.Aquesta tradició no es celebra únicament a la Casa de l’Ardiaca, sinó també en altres esglésies o edificis de Barcelona amb claustre o pati i font, com la Catedral de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.Quan estigueu front La Font de La Casa de l’Ardiaca, notareu una sensació de frescor.

 

Dades generals : Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig : Rentador, Abeurador i Font de Torre de Tamúrcia

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l’antic terme d’Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.Entre 1812, a ran de l’aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, La Torre de Tamúrcia formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s’uní a Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Llastarri i els Masos de Tamúrcia. L’antic ajuntament de la Torre de Tamúrcia incloïa el poble de Torogó, i en algun document també consten els Masos de Tamúrcia dins del seu terme jurisdiccional.Trobem l’antic Safareig que a la vegada es abeurador i font del poble, ven habitual amb pobles de muntanya.Tot el conjunt es molt antic, tal com podem veure en la seva estructura, per ho, molt ben conservat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

De vacances a : La Pobla d’Arenós de Castelló

Foto de Viquipèdia

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i visitar el poble de La Pobla d’Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l’Alt Millars. Limita amb Cortes d’Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Foto de Viquipèdia

Te 4 Nuclis de població : La Pobla d’Arenós, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona i repartits en el municipi 9 Monuments religiosos :

  • Ermita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVII.
  • Ermita dels Àngels.
  • Ermita de Loreto. Del segle XVII.
  • Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes)
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle XVIII.
  • Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
  • Església parroquial de La Pobla d’Arenós. Del segle XVI

Camps d’Arenós (en castellà, Campos de Arenoso) va ser una població de la comarca de l’Alt Millars, al País Valencià. Va desaparèixer durant els anys 70, deshabitat primer i posteriorment anegada per l’aigua de l’Embassament d’Arenós.Us aconsello visiteu el safareig dedicat a la Verge de Loreto,on el seu costa hi ha la Font.També, en La Monzona, trobareu la Font amb varis brocsi el seu Safareig públic.Les fonts naturals, les mes fàcil d’arribar i properes al poble, son :

  • La Font de La Viñaza, que cal entrar com si fora una cova fins a dins on hi ha la font.
  • La Font de La Casilla, font típica de muntanya.
  • La Font de La Salut, un lloc tranquil a l’ombre dels pins amb bancs de pedra.A Montanejos podeu tindre allotjament, així com gaudir de les aigües del Balneari, ja vàrem dedicar fa uns mesos un article a aquest Poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de la Salut de La Roca del Vallès

Per arribar-vos a La Font de la Mare de Deu de la Salut, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c.Abans de creuar el riu Mogent, i a la vostra dreta hi la Urbanització de Can Borrell, cal que seguiu pel carrer del sector de can Borrell que fa una certa baixada direcció a la deixalleria, poc abans, a la vostra dreta i a peu d’un petit bosc, hi ha La Font de la Mare de Deu de la Salut.Aquesta font des de sempre ha sigut molt abundant de cabal d’aigua.De fet es una mina, l’aigua surt a l’exterior per un tub ample i cau a una pica ovalada.D’amunt de la porta de la mina, hi trobem una capella amb la imatge de la Mare de Deu de la Salut.A banda i banda de la font uns allargats bancs de pedra ens invitant a estar una estona de repòs o fer un àpat.També, trobareu en un costat , una antiga taula de pedra.Des de la urbanització un camí baixa a la font i a la vegada, porta a la població de la Roca tot travessant per un pont peatonal el riu Mogent.Sols cal dir, que podeu arribar a peu de la Font, amb el vostre vehicle o per medi de transport públic que teniu la parada a l’entrada de la citada Urbanització.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Coll del Portell de Barcelona

Hi ha una Font ven curiosa situada en l’avinguda del Coll del Portell entre els números 67 i 69 de Barcelona.Desconec si aquesta Font, formava part antigament del Park Güell o d’alguna antiga casa quan el fer el carrer, escades situada en l’acera d’aquesta avinguda.Dona la forma d’una cova, i per de munt te com estalactites…Actualment no disposa d’aigua, i si podem apreciar el forat on estaria el tub o aixeta i disposa d’una pica en forma de semi circumferència.Si algú coneix mes dades d’aquesta font, us prego que me les faciliteu. Gràcies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Coll de Te d’Arbúcies

Podem arribar a aquesta Font de Coll de Te, des d’Arbúcies o des de la carretera BV-5114 que va de Sant Celoni a Viladrau, tot passant per Santa Fe del Montseny i a l’arribar a lloc conegut per el Convent, en quilòmetre  22,6, us cal agafar una pista ample i en bon estat que baixa cap a Arbúcies.Esta situada al costat esquerd, sota la pista de terra i a uns 250 metres al sud-oest del “Coll de Te”.Aquesta bonica Font surt l’aigua en un mur fet de pedres  i per un broc també de pedra, que dona a una pica molt a nivell de terra. Te a cada costat un seient i front la Font una taula petita rodona per fer un àpat.L’aigua sobrant de la Font va a parar per medi d’un canaló a una bassa situada a uns metres d’inferior nivell a la Font del Coll de Te.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El dia Mundial de l’Aigua – Any 2018

“Tot i cada any, el Dia Mundial de l’Aigua a escala internacional destaca un aspecte específic d’aigua dolça, i en l’edició del 2018 el lema es centra en “Aigua i sequera: estalvi i eficiència”, diverses administracions catalanes s’han coordinat per promoure una campanya d’activitats de sensibilització, comunicació i educació ambiental conjunta i coordinada arreu del país.”

22-03-2018

Avui des del Blog i per celebrar el dia Mundial de l’Aigua, us passo una petita mostra de fotografies sobre l’Aigua en diferents modalitats a Catalunya  :

 

Aigüestortes

Estany

Font

Neu

Pou

Riera

Riu

Salts d’aiguaL’Aigua forma una part molt important en la vida !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé,  Oriol – Ramon Solé i Fidel Rodríguez.

La Torre de l’aigua de Sant Vicens del Horts

Aquesta Torre de l’aigua, està situada en el carrer d’Aragó número 4 de Sant Vicens dels Horts,  a peu mateix del carrer.És una Torre cilíndrica amb una porta d’accés metàl·lica, amb cinc finestres , una d’elles tapada.Al costat de la porta tenia una senzilla font, que ara tants sols queda l’estructura, un banc i unes escales que pujant al carrer de sobre, amb uns arbres.Deuria servir l’aigua a les cases que antigament tindria per les rodalies. Fa pocs anys que és va restaurar en la seva part de baix.

 

 

Text  i  Fotografies Ramon Solé (arxiu Rasola – any : 2009)