Avui destaquem : La Font del Cerdanya i la Font de Sant Cristòfol de Ribes de Freser

Des del centre de Ribes de Freser, pujareu pel carrer de Cerdanya, tot a munt i abans de finalitzar les cases a la dreta i al costat d’unes escales, hi ha la Font del Cerdanya, està adossada a la paret.L’aigua surt d’una antiga aixeta amb maneta reguladora, l’aigua que cau va a parar a una pica i per evitar que s’embussi, hi ha una reixa o planxa perforada.Seguiu pujant pel mateix carrer de Cerdanya, un cop s’acaba l’asfalt, ara és un camí de terra que us portarà a l’ermita de Sant Cristòfol.A poca distancia i a ma esquerra, trobareu unes escales que us baixaran a la font de Sant Cristòfol. Es una font de cisterna. L’aigua cau a una pica.Fa pocs anys es va arranjar la zona i la mateixa font.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé  ( Fotografies de 2010)

Avui destaquem : La Font del Noguer de Gelida

La Font del Noguer és la que esta mes lluny de Gelida per a aquest sector.Per anar hi, sortiu per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra a l’esquerra, que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font.Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí estret a l’esquerra que fa una petita baixada us portaria fins la Font Freda.Cal que aneu pel camí ample que fa una important pujada, i que porta a varies cases, entre les quals  trobareu la masia de can Rosell i tot seguin el camí principal, la de can Ginabreda, continueu per la pista, seguint el GR-5.Al poc passareu per  Can Saldaña  a la dreta i dos forns de calç a l’esquerra, sense deixar el camí arribareu a la Font del Noguer.Aquesta Font esta en la paret d’un dipòsit d’aigua, cal apretar l’aixeta pel polsador perquè surti l’aigua, que cau a una pica, a traves d’un canalo va a parar a una bassa gran.Hi ha gravat a la paret el nom de la font i la data  de 17 d’octubre de 1998, en record d’un arranjament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Sàbat de Gelida

La Font de Can Sàbat, està situada en la part baixa de Gelida, concretament en el camí de can Sàbat, a l’altura del número 39.Està en una placeta enjardinada amb bancs per seure, és un lloc ombrívol que queda al costat dels habitatges.La Font de can Sàbat, va ser restaurada l’any 1998 pels propis veïns de la barriada i l’Ajuntament, cal pujar el desnivell que hi ha de la placeta a la font per uns esglaons.Disposa d’aigua natural que surt contínuament d’un broc d’acer i d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta de polsador sobre de l’anterior; l’aigua va a parar a una pica rectangular.Si ens fixem, hi ha per sobre de la font un cartell amb el seu nom.Sota a un desnivell  front la Font de can Sàbat, hi ha una bassa antiga de rec. Tenim en aquest carrer un bon mirador, on destaca la autopista, camps, bosc i la silueta de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dedicada al Doctor Furest a Sant Pol de Mar

Modest Furest i Roca, va néixer a Sant Pol de Mar, el 20 de febrer de 1852, en el si d’una família de vocació marinera.Us passo la Biografia sobre el Doctor  Modest Furest i Roca :

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE
A finals del segle XIX i principis del segle XX, Sant Pol de Mar va voler dedicar una Avinguda al Dr. Furest que va ser a prop de la mar, va des de l’estació fins el lloc conegut com La Punta, us passo informació de l’Ajuntament de Sant Pol al respecta :

https://santpol.cat/turisme/patrimoni_drfurest

Avda. Dr. Furest a principis s.XX

Al costat del pas a nivell de l’estació del tren, hi ha un jardí amb arbres de morera, allí hi ha la moderna Font del Dr. Furest.Esta feta de totxos fent una semi circumferència la paret , disposa d’una aixeta de botó i l’aigua cau directament a una reixa al terra per desguassar. Es aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Complementat amb Postals Antigues

 

Una Font al mig d’un carrer en El Masnou

Efectivament, avui us presento una font d’aigua de xarxa pública, molt coneguda en El Masnou; perquè és coneguda?, és que esta al mig del carrer Gaudí al costat del número 49.Fitxeu-vos quina pendent fa aquest carrer, que ja fa anys varen posar unes baranes per ajudar a la gent. Evidentment, no hi passen vehicles de cap tipus, es un carrer peàtonal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El parc de Can Mulà de Mollet del Vallès

El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia  la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.Can Mulà  té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.

 

Recull de Informació :  Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font dels Pescadors de Montgat

La Font dels Pescadors està dedicada a ells, als pescadors de Montgat.Aquesta Font és situada al mur d’una casa, de la part mes antiga de Montgat i a la vegada mes maca amb la majoria de les cases pintades de Blanc i Blau, concretament en el carrer de l’Església, entre la plaça de Sant Joan i el passatge Can Brunet.Perquè surti aigua pel broc, cal polsar un boto situat en la paret de la pica.De munt de la Font hi ha un relleu representatiu al pescador, la barca de pesca, l’escut  i el túnel de Montgat.En cada costat de la Font hi ha un seien de pedra amb un ribet de rajola blava. Tot el conjunt és pintat de Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé