Avui coneixerem : La Font del carrer nou del Teatre de Girona

Dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.

Un exemple es la Font situada en el carrer nou del Teatre.

Font datada 1883

En aquesta podem llegir-hi un poema,

Val molt la pena de fer un tom per Girona per gaudir-hi !!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia

Fem una ullada fora de Catalunya: La Font i abeurador de Lidón en Teruel

Aquesta Font i abeurador situada a les afores de Lidón, es considera un dels mes grans abeuradors que el municipi disposa, és de construcció moderna.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

L’antiga Font de La Remunta de l’Hospitalet de Llobregat

Aquesta antiga Font de La Remunta de l’Hospitalet de Llobregat, està situada en un lateral de l’edifici i al costat d’unes escales.

Font de sortidor i de caient, deuria ser molt bonica, actualment molt deteriorada i seca.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem: La Font de can Gelada de “ Romagues” de Joanetes

En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm,  us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa  direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.

Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.

Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,

deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra

i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,

on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.

Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,

passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,

passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,

tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.

La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua

 i cau a una pica rectangular.

L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.

Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.

Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.

Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font del Parc de Freixeneda de Sant Antoni de Vilamajor

El Parc de Freixeneda esta al final del carrer de Freixeneda on segueix com carretera de l’Alfou amb carrer de la Tordera de Sant Antoni de Vilamajor.

És un petit Parc, disposa  de bancs, papereres i una font molt curiosa, amb una aixeta on surt aigua de xarxa pública que surt d’una roca no massa gran.

Text i Fotografies : Ramon Solé i  vista d’alçada : Google

Una Font de Canaletes… a L’Hospitalet de Llobregat

Font de Canaletes de Barcelona, dècada del 40 del segle XX

De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Catalunya, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a poblacions Catalanes.

Font a L’Hospitalet de Llobregat

Un exemple es la font situada en Rambla Just Oliveras en el numero 18, de l’Hospitalet de Llobregat, es iguala a la de Canaletes, però amb l’escut de la ciutat.

Font a L’Hospitalet de Llobregat

Text i Fotografies : Ramon Solé

Record d’una Font : La Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles

De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.

Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.

A finals del segle passat  quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.

Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.

Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó

A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.

Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,

sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.

Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Un tub metàl·lic penjat  per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, 

al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-02-03-12.21.11.png

i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.

Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU

A principis del segle XX.

Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola i Google

I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Avui destaquem : La Font dels Barbers de Riudaura

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.

El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.

Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,

en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.

El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,

passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues

desprès d’una  pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.

Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,

així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.

Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,

no és d’un gran volum d’aigua.

Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,

l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.

Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Historia del Parc de la Font de la Vaca de Caldes de Malavella

La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.

Us passo dades Històriques :

L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.

La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.

El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.

És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.

Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.

A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.

El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.

El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.

La Font de la Vaca és  una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé – Arxiu Rasola