La Font Gran de Monistrol de Montserrat

Avui us presento dos articlesLa Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .

Us passo la seva historia:

• Fins al segle XVI era denominada Font de la Resclosella, però també se la coneix com la Font Major o la Canaleta.
• L’any 1923, l’arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però finalment no es dugué a terme.
• L’any 1926 es va començar la intervenció per a la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l’objectiu de l’obra era la captació i conducció de l’aigua per a la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol.
• Va ser durant aquestes obres que es va remodelar la cisterna de la font, igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna.
• El dia 25 de març de 1928 es va fer l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble.
• Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça, que va agafar la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.

La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.

Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.

A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.

A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.

E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya

Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,

així com per l’antic safareig.

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

Font Gran – 1910

Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.

La Font Gran – 1976

La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font d’en Janot o Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font d’en Janot o Font Gran, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot o Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot o Font Gran, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

La Llegenda : El suposat gran riu de Montserrat

A principis del segle XIX, un monjo, el Pare Gerard Joana (1769-1841), amb afany d’aventurer i explorador, a més d’un positiu esperit científic, s’endinsa per alguna cova situada al peu de la muntanya i sembla que arriba a trobar-se, quasi per casualitat, un profund barranc amb un riu que travessa pel seu fons. Aquesta és la història que D’Arbó explica en el seu llibre, resumida de la que el mateix Abat Miquel Muntades deixà escrita en la seva obra Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir (1866).

Incansable el pare Joana en el seus estudis sobre la muntanya, i no satisfet amb les observacions es va preparar per una nova expedició. A tal efecte es va fer amb tots els mitjans necessaris per endinsar-se a la Cova del Salnitre, a Collbató.«D’aquesta manera, va entrar per un dels forats que presentava una de les estances de la Cova, portant sempre una brúixola amb direcció nord, convençut que arribaria o amb el pous de Santa Magdalena, o el pouetons de la roca del Lloro.

Efectivament, superant dificultats i salvant distàncies pogué arribar molt a dins la muntanya i tant que, per tots els senyals, va comprendre que estava molt a prop o sota l’ermita de Santa Anna.

Gojós ell i els seus companys de tant com havien aprofundit, creien que podrien arribar molt més endavant, quan varen trobar un barranc tan gran i d’unes distàncies tan sorprenents, que per molt que conferenciaren i pensaren, es van haver de convèncer de l’impossibilitat de salvar-les.

Sortida Mantidera de la carretera al Monastir des de Monistrol

I el que més els espantà fou el gran soroll que feien les aigües que corrien pel barranc.

Llavors decidiren retrocedir, guiats sempre per les cordes que havien deixat en avançar, amb l’ànim d’estudiar i proveir-se de nous utensilis per una nova expedició» [Muntadas, obra citada, p. 34-35].

Aquesta és la història que ens narra l’Abat i que es reprodueixen a La Cataluña Misteriosa D’Arbó també afegeix que «a la carretera que va de Collbató a Monistrol, existeix una sortida d’aquest també misteriós riu subterrani de Montserrat. Una desembocadura per la qual flueix aigua intermitentment segons les pluges de la zona. Una altra desembocadura, també d’aquest riu, es troba en una cova que hi ha a Monistrol, a la qual s’anomena exactament igual que la de Collbató, Les Mentiroses; així doncs existeixen dues desembocadures conegudes d’aquests riu misteriós, La Mentirosa de Collbató i Les Mentiroses de Monistrol; ambdues desembocadures són intermitents i tenen més o menys cabal segons la època de pluges. Però resulta que existeix una tercera desembocadura, i a més és la principal, car el riu emergeix a l’aire lliure des de l’interior de la terra, en la mateixa plaça de Monistrol, a poca distància de l’altre desembocadura de Les Mentiroses de Monistrol i a més en aquesta desembocadura l’afluència de l’aigua és contínua». [D’Arbo, obra citada, p. 141].

Sortida d’una Mantidera

 Com a primera aproximació a un tema tan aliè a nosaltres, ens va semblar convenient d’explorar sobre el terreny directament, intentant reconèixer els elements bàsics que D’Arbó cita en el seu llibre. Així, doncs, un mes després ens trobàvem recorrent els carrers estrets, encisadors d’altra banda, d’un poble al peu de la nostra muntanya: Monistrol de Montserrat. Havíem llegit que aquí emergia del terra el famós riu subterrani, a la plaça cèntrica el nom de la qual resulta significatiu per sí mateix: Font Gran.També dóna a aquest municipi la desembocadura de la intermitent Mentirosa de Monistrol. Després d’unes quantes anades i vingudes pels carrers serpejant, aconseguírem de localitzar les surgències, i per a la nostra sort –encara que en aquell moment ens resultava un xic molest– portava uns dies plovent, per la qual cosa l’aigua sortia abundantment per la Font Gran i pel «trop-plein» de la Mentirosa.

 Allà, al mateix centre de Monistrol de Montserrat, mentre un dia gris ens envoltava i deixava caure una dèbil pluja, que lliscava pels paviments mullats, i la boira s’arrossegava penosament entre les capritxoses formes de la muntanya sagrada, cosa que li donava un aspecte estrany, quasi màgic, estàvem contemplant «la sortida del misteriós riu subterrani de Montserrat». Efectivament, sortia una gran quantitat d’aigua, que sumada a la que ho feia per la Mentirosa, donava un cabal significatiu. Significatiu, però no un gran riu, ni tan sols riu. El podíem qualificar, si ens sentíem generosos, de rierol cabalós. Ocorria això després de dies de fortes pluges. Havíem topat amb la primera exageració de la història…

 Antoni Ardauy Dellà

Jordi Ardanuy Baró Extret amb breu adaptació de: El Misterios riu subterrani de Montserrat. Un estudi complet del conegut riu subterrani de Montserrat i la seva relació amb les Coves del Salnitre. Hospitalet de Llobregat. Edició dels autors, 1995.

• Demà us presentaré el llibre que ens hem referit anteriorment

 

Recull de la Llegenda i l’article extret : Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Fotografies : Ramon Solé