Poema – La Font de les Tàpies

A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.

Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.

Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.

Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.

nmfExtret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva

Informació de l’escritor i poeta :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva

guikugfl

Recopilació del Text : Ramon Solé