Historia de la Font de La Mina de Caldes de Malavella

L’aigua termal de la Font de la Mina, també coneguda com la del Raig d’en Mel o d’en Xiberta, brolla a una temperatura propera als 60 graus i prové del manantial del Puig de les Moleres.

El vincle de Caldes de Malavella amb l’aigua és latent a tot el poble però resulta especialment evident a l’entorn de la Mina, un espai situat al carrer de Trasmuralla que exemplifica diferents usos socials d’aquest element

d’una banda, l’apreciada font d’aigua termal i, de l’altra, els antics safareigs on es rentava la roba.

Us passo la seva historia :

Tot i no ser la més antiga, és una de les fonts més populars de Caldes i va sorgir arran d’una extracció de terres feta per dessecar un camp pantanós.

Això passava a mitjans del segle XVIII, després que les fonts del poble deixessin de rajar com a conseqüència d’un terratrèmol produït l’any 1755.

Foto de INSPAI

Aquesta aturada va ser temporal i un cop restablerta la normalitat es va comprovar que al sector de les Moleres sortia aigua calenta: era, doncs, una tercera déu d’aigua termal que s’afegia a les del Puig de les Ànimes i de Sant Grau.

La descoberta va portar a crear una mina i, posteriorment, a la canalització de l’aigua i a l’obertura de la font pública que avui continua sent un dels llocs més visitats de Caldes.

A mitjans del segle XIX l’aigua termal de la font de la Mina es va canalitzar per a donar-li un ús balneari.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ft.-de-la-mina.jpg

Al costat hi ha uns antics safareigs creats a principis del segle XX sobre la riera Lleixiu, un nom que prové del convenciment que l’aigua de Caldes té molt bones propietats per rentar la roba.

Aquests rentadors formen part del conjunt de la font de la Mina, que es completa amb una zona enjardinada que convida a asseure’s i assaborir l’aigua termal.

La Font de la Mina és una font situada al nucli urbà de Caldes de Malavella inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de la Mina de la Ametlla del Vallès

L’antiga Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès, està situada en el carrer de la Mina i ja vàrem fer un article sobre aquesta  font.Avui el dedicarem al conjunt d’arbres destacats que hi ha en les seves rodalies.Sobre mateix de la font, podem destacar dos plataners i una alzina, aquesta en la seva part superior, podem veure que’l tronc i algunes branques estant danyades, probablement per alguna infermetat o paràsit.Al seu costat un alzinar d’arbres mes joves, situats a sobre d’un petit monticle.Cal dir que fa cents anys en rere, aquest paratge era molts mes frondós en diversitat d’arbres, sobre tot predominava les alzines.Com que esta a prop de la població i de la zona esportiva de l’Ametlla del Vallès, es un espai molt freqüentat s’arriba fen un bon passeig i poder passar una estona tranquil·la.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Com era la Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès fa cent anys en rere ?

L’Ametlla del Vallès era com en altres llocs amb poques cases i  pels voltants de l’església, i masies per les rodalies; per ho, és va anar fent ràpidament gran amb la  proliferació d’urbanitzacions per els seus voltants i pel arreu del municipi.DSCN6498_01Axó va comportar que molts del boscos del municipi s’omplissin de xalets i carrers d’accés amb tota classe de serveis. Amb el perjudici que per la natura axó va comportar.DSCN6582_01La Font de la Mina, estava a prop de l’Ametlla, tant sols era fer un passeig fins la font i l’explanada del  bosc.47251692_01Antigament, l’aigua era procedent del sobreeixidor del pou de Ca l’Anglada, que arribava a través d’una mina, d’aquí el seu nom.48649465_01Era molt abundosa i la gent anava a recollir-hi aigua pel ús de boca i per cuinar. Era tant popular que venia gent de tota la Comarca i de Barcelona ciutat.50132561_01L’aigua sobran a través d’unes canals feia arribar l’aigua a bona part de les cases de l’Ametlla d’aquella època i omplia alguna bassa.12802045_01Avui en dia, la seva estructura bàsica encara es conserva en bon estat, l’aigua, tristament és de xarxa pública.

Fotografia any 1987 - Arxiu RASOLA.

Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA.

Fotografia 2016

Fotografia 2016

Per baixar a la Font de la Mina, ens cal fer-ho per uns esglaons, per una banda hi ha 8 i per l’altra en son 10.DSCN6576_01DSCN6578_01 Pel seu costat esquert i en front hi ha un seien de pedra.

DSCN6573_01Cal destacar els dos grans plàtans i una alzina que estan situats al costat de la Font.DSCN6577_01DSCN6574_01El lloc ha perdut  l’encant  d’anar  la gent  a fer una Fontada en les explanades de les rodalies de la Font,

Fotografia any 1987 - Arxiu RASOLA

Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA

DSCN6579_01per ho, no així del record de l’existència de La Font de la Mina… que perdurarà.!

DSCN6575_01

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Caldes de Malavella

Situada al costat de la Font de la Mina

Ft. de la Mina 2

sota del carrer Trasmuralla, aquest safareig no fa masses anys que va ser restaurat i modernitzat.

Safareix - La Mina

Normalment no disposa d’aigua, sols és mes pel record de Caldes de Malavella, d’una època del passat on les dones de Caldes anaven a rentar la rova en aquest lloc.

Safareix Ft La Mina

Si seguim per la riera, ens trobarem al poc una escala estreta que puja a la part de darrera d’una casa, en el petit replà, veurem, que hi ha una font amb una petita pica que feia funció de safareig particular.

???????????

També, en crida l’atenció un petit rec que surt des del safareig i va a parar a la riera de Santa Maria i que creua el poble, surtin a l’exterior i perdent-se per el que eren els antics conreus fins el torrent.

Rec - Mina

Text i Fotografies

Ramon Solé