Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La Llegenda : El gorg de Llitons de Folgueroles

El gorg de Llitons, diuen que és tan fondo que mai ningú no ha pogut arribar a baix. És una cosa rodona i petita. Ningú no ha pogut mesurar el fons del gorg, tot i que molts ho han provat.“ Uns van lligar una pedra a un llibant. La van fer baixar fins que va arribar a l’altra cap. Però de tan fondo que era la pedra encara no tocava fons. Van anar a buscar un altra llibant. I quan van tornar allà es van trobar la corda i la pedra a fora el gorg.

Diuen que van sentir una veu que sortia de dins el gorg i els avisava que per més que ho provessin mai no arribarien al fons. Eren unes veus que semblaven pujades de l’infern, com si el gorg en fos una de les boques.  Ja ho deien que del gorg de Llitons en sortia por !.”

Per anar-hi us cal pujant per l’antic camí de Sau, arribareu al misteriós gorg de Llitons, just a una bifurcació de camins i sota un petit i dissimulat pont, conegut com el Pont de la Bruixa. El misteriós Gorg de Llitons o Nitons, és un paratge humit i ombrívol.Jacint Verdaguer explica en un llibre, que :

“ els Nitons, negres i banyuts surten del gorg en dies de temporal i ataquen els vianants”; uns éssers màgics capaços d’entrar al cervell, ficant-se per les orelles, els forats del nas o la boca, per això no cal mai fer-hi aquí migdiada. És aquest un lloc “que fa feresa d’aguaitar des del camí, entra els arços i romegueres que l’amaguen”…

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Pla de la Damunt de Folgueroles

A poca distancia de Folgueroles, hi ha l’ermita de la Damunt, la Font esta situada en l’esplanada front mateix de l’ermita, trobareu cartells indicatius fins el lloc.Tothom li diu la Font de la Damunt, però amb aquest nom era coneguda la font que es troba sota l’ermita, al començament de la torrentera del Gudaiol.L’aigua de La Font del Pla de la Damunt prové de la xarxa pública del poble.Sobre mateix de l’aixeta de la Font, cal destacar una poesia de Jacint Verdaguer, que fa referència a l’ermita.Per saber mes de Folgueroles, podeu consultar la seva Web. :

http://www.folgueroles.com/cat/poble.php

En aquesta mateixa Web, trobareu les indicacions de totes les Fonts del Municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia