Carros de foc – Ruta de Muntanya

Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.

El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:

La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.

Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.

No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.

El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.

La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.

L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.

Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.

Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.

Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.

Els refugis són:

Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties

Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí

Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes

Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca

Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot

Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici

Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera

Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú

Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.

Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Us passo informació d’aquest gran Parc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aig%C3%BCestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici

Per realitzar la Ruta de Muntanya de Carros de foc, us recomanem que ho feu sempre amb un guia professional.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé / Urian – Guies de Muntanya

Poema : Sant Jordi i la set

Sant Jordi, foc,

lluita per abatre el mal,

desig d’amor i de bé.

Sant Jordi, vent,

empenta per avançar.

Foc ardent i la set.

Sant Jordi, terra,

Camins de pols per voltar,

perdut ja el sentit.

Beu, cavaller,

que l’aigua de la font

per a tu està rajant.

No és del drac

que la rosa naixerà

sinó de la set,

mai saciada.

Vés, cavaller,

i torna,

que jo sempre

t’estaré esperant.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 23-04-2021

A la set que ens fa tornar.

Fotografia : Fidel Rodíguez ( Correspon a la Font de Calaf)

Que es una Dansa de Natura ?

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé

Poema – Cançó : Diré del vell foc i de l’aigua

Diré del vell foc i de l’aigua.

Si crema molt la neu,

glaçava més la flama.

Diré de l’espasa i de l’aigua.

Si m’ha ferit la font,

em guarirà l’espasa.img-20161002-wa0000_01

Diré de l’ocell i de l’aigua.

Si llum de cims al riu,

fosca de terra l’ala.

Diré de la rosa i de l’aigua:

la mort de la mar fa

la flor més perdurable.dscn6982_01

Diré dels meus ulls i de l’aigua.

Si tot ho mira el llac,

jo tinc les nines blanques.

Dic la pluja, la pluja, la pluja clara

i el plor de l’endinsat

sense retorn per l’aigua.img-20160124-wa0004_01

Dic el nom del no-res

enllà dels fons de l’aigua.

 

Autor ; Salvador Espriu – Poesia cantada

Voleu conèixer a l’autor, consulteu aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

 

Musica : Raimon

Recopilació del Poema – Cançó i Fotografies : Ramon Solé