Avui coneixerem: La Font del Canyo d’Anglès

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font del Canyo és la més fàcil d’anar-hi, donat que està dins el parc de la Font del Canyo, rodejat d’arbres, plantes i flors, a tocar del torrent Rissec, molt a prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.

La font queda per sota del nivell del terra, per això cal baixar unes escales que hi ha en cada costat de la font.

La paret de la font està decorat amb pedretes i emmarcat per una arcada de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-21_16-02-06-2.jpg

L’aigua surt abundant per un broc  d’acer inoxidable i cau a una pica semicircular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

Donat que l’aigua no surt potable, tal com indica un cartell, del broc s’han posat unes barnilles d’acer inoxidable que donen directament a la pica, on  aquesta esta amb una tapa, evitant que la gent agafi aigua.

Antigament era molt apreciada i s’anava amb garrafes a recollir-ne.

Postal Antiga – Font del Canyo

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del carrer nou del Teatre de Girona

Dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.

Un exemple es la Font situada en el carrer nou del Teatre.

Font datada 1883

En aquesta podem llegir-hi un poema,

Val molt la pena de fer un tom per Girona per gaudir-hi !!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia

Poema : L’amor s’amaga

En mig de rams de flors virtuals.

Entre missatges de desconeguts

i els dels amics retrobats.

En fotos d’aquells llocs bonics

on un dia vam gaudir,

o en els que s’esdevindran.

Entre paraules senzilles i tendres

o en convencions més formals,

a les emoticones i els avatars.

Entre tantes coses a dir

que sabem i callem,

en allò que no fereix.

Al polsim de llum

que ens mou a mirar,

i al dolor que descobrim

La primavera és el brot

d’allò que l’hivern amagà,

un niu on vam fer caliu.

El caliu que ha fet,

del meu cos,

un lloc on estimar.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

La primavera de casa, tancats a casa !

Avui us presento dos articles

Sembla que aquest any la primavera sigui “normal”, gràcies a dies solejats, dies plovent a gust, sense fred … i tancats a casa !

Aquesta primavera a casa ha florit mes que mai, molta mes fulla i mes flors, amb alguna marieta i papallona sobrevolant…

La Natura s’ha despertat, a florit casi al seu temps, com abans, amb una explosió de colors, però nosaltres seguim tancats a casa.!

Us passo imatges :

Recull de imatges : Des de casa i tancats a casa

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquesta setmana, tenim els primers signes de la primavera

Avui us presento un segon article

Deixem cap enrere l’hivern?…

Les fotografies que us passo són realitzades aquest mateix matí,

podem afirmar que ja tenim els primers signes de l’inici de la primavera.

Els podem veure i gaudir tant en molts llocs de les ciutat, poble o en el camp,  són indiscutibles, arbres i plantes amb flors.

Algun arbre de fulla caduca, que ja comença a esclatar les fulles…

Us deixo amb imatges de principis de primavera a mitat de febrer :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

La Font de la Verge de Lourdes d’Els Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge us passo dos article

La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.

 

  Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador

Font del carrer Teixeda de Els Hostalets d’en Bas

La Font del carrer Teixeda és d’aigua de xarxa municipal embellida per dues jardineres, sempre amb flors.Font mol senzilla, sembla que tota esta feta d’una peça i a ma, amb una aixeta de polsador i una pica semi-circular .

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt

Com cada diumenge us presento avui dos articles

Tregurà de Dalt és un nucli de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Situat a 1.425 m d’altitud.La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt, està tant just arribareu al petit poble a l’entrada, en front  mateix la veureu i a peu de carretera.En la ma dreta de la Font – Abeurador, hi ha dues aixetes de polsador, una a sobre de l’altre.L’aigua constant dona directa a l‘abeurador per un tub gros, sempre amb una aigua cristal·lina.El lloc forma una petita plaça, amb un banc i testos amb flors, un cartell us donarà idea de que visitar del poble i rodalies.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador  (Col·laboradora del Blog)

El Turó Park de Barcelona

Avui l’article surt mes tard

El Turó Park,  està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.Us passo la seva historia :

  • Els seus inicis es remunten al principi del segle XX, l’any 1912, quan es va inaugurar un gran parc d’atraccions als jardins de la propietat de la família Bertrand-Girona denominat Turó Park.
  • L’any 1917 la finca va quedar afectada en ser inclosa en la previsió d’espais verds de la ciutat.
  • El 1929 el parc va tancar les seves portes, però la família va fer un pacte amb l’Ajuntament cedint-li part del terreny a canvi de poder urbanitzar la resta.
  • L’Ajuntament va posar el nom de Josep Bertrand a un dels carrers que envolten el parc.
  • L’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir de nou les portes l’any 1934.

El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.Hi han diverses  escultures,  són un element important al parc.L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.Al costat del petit quiosc de begudes, es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé