Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Pou de Sant Hilari d’Abrera

El Pou de Sant Hilari està a prop de la masia i ermita de Sant Hilari,

situada en els antics conreus de la finca, s’arriba per el carrer de Premià d’Abrera.

Es tracta d’un pou cobert, fet bàsicament de totxos i amb una finestra per extreure l’aigua i tancada per una reixa i candau.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de carrer Sant Antoni de Sentmenat

La Font d’aigua de xarxa, esta situada en la cruïlla de carrers de Montserrat i Sant Antoni de Sentmenat.

Es a dins d’una petita arcada feta d’obra i adossada al mur d’una finca, disposa d’un seien d’obra.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa

Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant  els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai  bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de  fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar  la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de can Caldes de Caldes de Malavella

Els Municipis de Vidreres, Llagostera i així com, Caldes de Malavella, en moltes masies dels seus municipis disposen del seu propi petit pantà per les necessitats de rec dels camps de les seves propietats.

Centrant –nos en Caldes de Malavella, cal tenir en compta que en la major part del municipi es planera i les muntanyes molt baixes que comportant pocs recs o torrents que hi baixi l’aigua quan plou,

o be, en pocs dies d’haver-ho fet ja no hi ha una continuïtat i queden secs en llargs períodes.

Això, va fer que molts propietaris per recollir l’aigua de la pluja fessin aquest petits pantans en les seves propietat aprofitant un o varis torrents, i una d’aquests es el pantà de la masia de can Caldes.

Tot dependrà de la pluja que es pugui emmagatzemar en les èpoques d’important puges i així poder regar a la primavera i sobre tot a l’estiu els camps.

Per anar-hi cal deixar la carretera C-35, i agafar per la Urbanització de can Carbonell o des de l’estació de servei, una pista ample que portaria a la carretera GI-674,

cal seguir una tanca fins la tercera cruïlla a la dreta i seguir-la i al  poc deixar-la per un camí mes estret a la dreta i tancat per una cadena, que us portarà entre el bosc al pantà de can Caldes.

Recordeu que esteu en finca privada, per tant cal respectar el medi natural i el bens.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent al pantà de can Caldes)

Avui coneixerem : La Font de Dalt de La Roca de Vilallonga del Ter

Com cada diumenge us presento dos articles

Cal entrar a La Roca de Palanca, per una portalada, el carrer fa una certa pujada, a pocs metres a l’esquerra i adossada a un mur d’una finca, hi ha la Font de Dalt.

La Font actualment no hi ha aixeta  com havia fa uns anys en rere, per tant no reixa aigua.

Al damunt  trobem una portella de ferro, que podria ser el registre d’aigua de la cisterna o mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas de Terrassa

Com cada dissabte us presento varis articles 

Per poder visitar el Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, que no arribareu, perquè el Pou de can Figueres del Mas, i que us vaig descriure el passat 30 d’abril, esta al poc d’entrar al camí a la dreta.El Lledoner es molt gran, amb una capçada ven arrodonida gràcies a les nombroses branques que disposa.Si us fitxeu, veureu que el tronc molt a principis del nivell del terra es subdivideix en dos troncs en forma de “V”.Podreu apreciar que per les rodalies seu hi ha una filera de Lledoners, axó si, mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de dos Pins i un Roure en Torrebonica de Terrassa

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Aquest conjunt d’arbres destacables, està format per dos Pins i un Roure, situat dins del terrenys de Torrebonica de Terrassa.Cal dir que esta la finca vallada, per tant es pot veure aquest arbres per fora de la tanca.Per anar-hi us cal seguir l’Anella Verda de Terrassa, podeu iniciar el recorregut a l’entrada del camí de terra que parteix des del carrer de Ciudad Real, i cal seguir tot passant per l’antiga estació de Torrebonica direcció al Torrent de la Betzuca, i uns metres abans, on fa una certa baixada el camí, a la vostra dreta ja veureu el conjunt d’arbres.Destacaria u vell i impressionant Pi Pinyer, amb 4 branques que d’aquestes en creixen d’altres i formen una frondositat espectacular,sembla el pare d’un pi mes jove que hi ha darrera seu.Al seu mateix costat hi ha El Roure,

també és de considerables dimensions.I algo mes apartat, un segon Pi Pinyer, que sembla un globus de tan arrodonit que es la seca copa.Cal dir que ara com ara no estan catalogats en la guia dels arbres de l’Ajuntament de Terrassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la casa Vayreda d’Olot

De la Font de la casa Vayreda d’Olot, ens tenim de referir directament a l’article del Blog de Miquel Puig, en el que ens explica la seva historia de forma molt detallada i amplia :

http://www.miquelpuig.cat/2011/11/la-font-del-carrer-vayreda-un-precedent.html

La Font, esta adossada en el mur de la finca de casa Vayreda, situada en el carrer de Joaquim Vayreda, 4 amb el carrer Sabina Sureda d’Olot i a pocs metres de la porta d’entrada a la finca.Actualment  la font te una estructura feta de totxanes amb la part superior  amb semi circumferència, i l’aixeta polsador al centre: l’aigua cau a una pica rectangular; disposa en un costat d’un petit seient de pedra adossat al mur.Per saber dades de la Casa Vayreda podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Vayreda_(Olot)

 

Recull de dades : Blog de Miquel Puig

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador