Avui coneixerem : La Font nova de can Mas de Piera

Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.

Actualment  l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.

La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,

l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.

Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany  i uns destacats plataners.

Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres : Alzina Grossa de Querol de Fonollosa

L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.

Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.

És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.

A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.

Dades descriptives :

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,19 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 5,64 m.
  • Alçada: 16,82 m.
  • Amplada de la capçada: 20 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 534 m.

L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.

El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.

Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.

Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.

L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Plataners de la carretera d’Ullastrell

Els Plataners són situats en la carretera BV-1203. Des de l’encreuament de les masies de can Jaume Font i ca n’Amat fins a l’avinguda de Terrassa.

Us passo dades històriques:

  • No hi ha constància del nombre d’exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció.
  • Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s’acabà de construir l’any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l’obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX.
  • El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l’entrada oficial al poble, n’hi havia un total d’11 i, que en el tram de la finca d’en Rodó n’hi havia una dotzena.
  • Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l’avinguda de Terrassa, la resta d’exemplars es conserven en bones condicions.

Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l’encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n’Amat, fins a la torre d’en Fornells, a l’avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc.

En el tram disposat davant l’avinguda de Terrassa se’n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n’hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via.

En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se’n conserven prop d’una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n’Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Pou de Sant Hilari d’Abrera

El Pou de Sant Hilari està a prop de la masia i ermita de Sant Hilari,

situada en els antics conreus de la finca, s’arriba per el carrer de Premià d’Abrera.

Es tracta d’un pou cobert, fet bàsicament de totxos i amb una finestra per extreure l’aigua i tancada per una reixa i candau.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de carrer Sant Antoni de Sentmenat

La Font d’aigua de xarxa, esta situada en la cruïlla de carrers de Montserrat i Sant Antoni de Sentmenat.

Es a dins d’una petita arcada feta d’obra i adossada al mur d’una finca, disposa d’un seien d’obra.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa

Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant  els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai  bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de  fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar  la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de can Caldes de Caldes de Malavella

Els Municipis de Vidreres, Llagostera i així com, Caldes de Malavella, en moltes masies dels seus municipis disposen del seu propi petit pantà per les necessitats de rec dels camps de les seves propietats.

Centrant –nos en Caldes de Malavella, cal tenir en compta que en la major part del municipi es planera i les muntanyes molt baixes que comportant pocs recs o torrents que hi baixi l’aigua quan plou,

o be, en pocs dies d’haver-ho fet ja no hi ha una continuïtat i queden secs en llargs períodes.

Això, va fer que molts propietaris per recollir l’aigua de la pluja fessin aquest petits pantans en les seves propietat aprofitant un o varis torrents, i una d’aquests es el pantà de la masia de can Caldes.

Tot dependrà de la pluja que es pugui emmagatzemar en les èpoques d’important puges i així poder regar a la primavera i sobre tot a l’estiu els camps.

Per anar-hi cal deixar la carretera C-35, i agafar per la Urbanització de can Carbonell o des de l’estació de servei, una pista ample que portaria a la carretera GI-674,

cal seguir una tanca fins la tercera cruïlla a la dreta i seguir-la i al  poc deixar-la per un camí mes estret a la dreta i tancat per una cadena, que us portarà entre el bosc al pantà de can Caldes.

Recordeu que esteu en finca privada, per tant cal respectar el medi natural i el bens.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent al pantà de can Caldes)

Avui coneixerem : La Font de Dalt de La Roca de Vilallonga del Ter

Com cada diumenge us presento dos articles

Cal entrar a La Roca de Palanca, per una portalada, el carrer fa una certa pujada, a pocs metres a l’esquerra i adossada a un mur d’una finca, hi ha la Font de Dalt.

La Font actualment no hi ha aixeta  com havia fa uns anys en rere, per tant no reixa aigua.

Al damunt  trobem una portella de ferro, que podria ser el registre d’aigua de la cisterna o mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador