La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.
L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador i una pica. La paret es de trencadís de color gris.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.
Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.
Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,
on trobareu tres fonts.
La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.
A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.
Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.
La Tercera font esta molt malmesa
El camí de passeig es molt agradable
i fresc a l’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
Per a més informació podeu consultar a :
http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells
i a :
Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.
Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,
dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.
El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,
i qualificats com sans.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.
On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.
De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.
La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.
La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.
Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.
Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.
Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.
Dades de l’Ajuntament de Rubí :
Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.
Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.
Us passo més informació al respecta:
Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol cal agafar la carretera BV – 1423, un cop travessat el bosquet, és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.
Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.
Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.
Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.
Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.
Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.
Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.
L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.
Actualment l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.
La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,
l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.
Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany i uns destacats plataners.
Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.
Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.
És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.
A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.
Dades descriptives :
L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.
El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.
Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.
Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.
L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Els Plataners són situats en la carretera BV-1203. Des de l’encreuament de les masies de can Jaume Font i ca n’Amat fins a l’avinguda de Terrassa.
Us passo dades històriques:
Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l’encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n’Amat, fins a la torre d’en Fornells, a l’avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc.
En el tram disposat davant l’avinguda de Terrassa se’n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n’hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via.
En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se’n conserven prop d’una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n’Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,
seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.
Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,
seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,
fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.
L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert
i que desguassa al riu.
Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.
Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;
es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 