Parc de les Aigües de Figueres

El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).

De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.

El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.

Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.

Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.

Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.

Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.

Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Can Massanet de Vilafant

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font de Can Massanet  està a peu d’una centenària alzina de grans dimensions, de l’espècie Quercus ilex del municipi de Vilafant, prop del mas Can Puig Massanet, sobre el marge d’un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d’una zona d’horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.

La font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Massanet, aquestes aigües eren molt abundants, havien servit per abastir part de la població de Figueres entre 1917 i 1971.

Actualment, però, l’aigua de la font no és apta per a l’ús de boca.

L’indret gaudeix d’una gran popularitat entre els veïns del municipi, que hi solien acudir a berenar els dies festius tot fent fontades.

El compositor Manuel Bertran i Pujol va dedicar-li la sardana “La font de Can Massanet”, estrenada a Vilafant el 16 de setembre de 1952 per la festa major de Sant Cebrià.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Un hort diferent : L’Hort al mes d’Octubre

Avui dos articles sobre Horts

En general el mes d’Octubre sol ser un mes canviant tant amb temperatures  de dia suau i baixes a les nits, les precipitacions, podent ser fortes en poca estona o presentar-se un mes sec.

Cal aprofitar per sembrar bàsicament,  bledes, enciams, escaroles, cebes, espinacs, raves, julivert, pèsols, faves, cols.

Serà l’hora de recollir, apis, cebes, cols de Brussel·les, carbasses, bròquils, pastanagues, tomàqets, bitxos, pebrots, mongetes….

Si teniu arbres de pomes tardanes, figueres, magranes, nous, olives, avellanes, mireu que ben segur en podeu recollir.

Com a tasca addicional, si no ho vàreu fer en setembre, he de treure de treure les males herbes que als últims temps hagin crescut.

Ja serà època d’anar a collir castanyes, a algun lloc on hi hagin castanyers…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del Ficus? Es un Arbre o un arbust?

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies, no es un arbre però adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes.

És el mateix gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus.

Són originàries de la zona de clima tropical amb unes poques espècies en zones de clima temperat càlid.

És una planta nativa del nord-est de l’Índia, Nepal, Bhutan, Birmània, Xina (Yunnan), Malàisia, i Indonèsia.

Les plantes d’aquest gènere fan el fruit en forma de siconi.

El ficus de cautxú, Ficus elastica, són els que podem veure en carrers, com si foren arbres , en parcs i jardins.

Fa de 30 a 40 m d’alçada un gran tronc d’uns 2 metres de diàmetre. El tronc desenvolupa arrels aèries.

Les seves fulles són ovals i brillants de 10 a 35 cm de llargada i tenen forma acuminada.

Com en altres espècies de figueres els cal unes espècies de petites vespes per a ser pol·linitzades.

El fruit és un petit siconi oval de color verd groguenc d’un cm de llargada no gaire comestible i només té una sola llavor viable.

Ficus elastica es considera una planta ornamental que pot viure a l’exterior en zones sense glaçades i com planta d’interior en altres llocs.

Ficus elastica proporciona un làtex de color blanc però verinosa mortalment si s’ingereix que antigament servia per fer cautxú.

Us passo com plantar i cuidar un Ficus, estret de mijardin :

https://www.mijardin.es/ornamentales/follaje/ficus/como-cuando-plantar-ficus/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Mijardin

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

• Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
• La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
• Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

• Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
• La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
• El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
• A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Avui destaquem : Font dels Monjos del Monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :

http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Parc de la Creu de Terme de La Torreta en La Roca del Vallès

El Parc de la Creu de Terme de La Torreta en La Roca del Vallès,és un Parc construït fa pocs anys, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Es un Parc amb molts i diversos tipus d’arbres i gespa, que donen ombra i frescor a l’estiu.Els arbres mes destacats son,  la Pollancre, Xiprers, Pi pinyer, entre altres i per les rodalies Pi Blanc i destaca un conjunt de Figueres que semblen d’una de gran.Amb varis seients repartits pel Parc i fonts d’aigua potable.Disposa d’un espai amb jocs pels mes petits.En definitiva, un Parc tranquil i frec per passar-hi una estona fora del soroll del tràfic.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé