Arbres : La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran

En la setmana que he dedicat a les fonts, avui dissabte que habitualment us presento un Arbre destacat, serà La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran,  l’objectiu :

Des de Figaró, anireu per la carretera asfaltada que porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera i al seu Veïnat, tot paral·lels a la riera de Vallcàrquera, situada al fons i a la vostra esquerra.Quan arribeu davant de La Font del Molí situada a peu de camí, en front mateix les restes del Molí, trobareu un pont, des d’allí us caldrà agafar un camí no massa ampla, el seguireu mes de 300 metres sense deixar-lo, fins arribar a un eixamplament del camí, a l’esquerra veureu un notable Pi pinyoner, que ja vàrem fer esment en el seu dia, La Font  del Castanyer  està en un racó a la vostra dreta.Esteu en una de les zones de bosc mes selvàtiques de Vallcàrquera, és un lloc molt ombrívol. Curiosament, fa uns trenta anys en rere, molta gent anava a passar per les rodalies de la font el dia, en les explanades que hi ha, ara son plenes de vegetació.És una Font molt solitària, donat que raja aigua contades vegades i la gent no hi va per estar-hi.La construcció és senzilla, formada per un mur  en forma de semi – circumferència, on al mig hi ha el tub, l’aigua cauria a una petita pica. Com és pot veure actualment està seca i la pica plena de fulles.Dos seients fets de troncs d’arbre us invitant a fer un descans o aprofitar de mes fer un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demá serà l’últim dia dedicat a la setmana de les Fonts.

Anuncis

Itinerari per la Riera de Vallcàrquera del Figaro

És un itinerari molt fàcil per anar amb família, es planer  en part del recorregut i amb una lleugera pujada en la pista asfaltada fins la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera.

Teniu d’iniciar l’Itinerari, tot surtin per l’antiga carretera de Ribes des del Figaró, una vegada passeu per les Fonts de Ca l’Andreu, gireu pel primer trencall que de fet és una pista de terra, hi ha cartells que indicant el recorregut, és pràcticament el mateix que per fer l’Itinerari dels Arbres.En el costat dret teniu la riera que de fet és el punt final abans de donar les seves aigües al riu Congost.Al poc trobareu un salt d’aigua i el primer gorg, el mes fotografiat del recorregut per la gent.Uns metres mes a munt, està la font de la Noguera Punxeguda, en general no te aigua, és un bon lloc per fer un àpat.Ara teniu de seguir  paral•lels a la riera de Vallcàrquera, el camí es estret, ombrívol i ple d’arbres.Sempre baixa aigua, amb mes o munys cabal, teniu d’anar en compta si a plogut el dia abans en força en aquest sector, perquè la riera por baixar molt abundant i fer difícil el passar d’una banda a l’altra en algun dels llocs del recorregut.Durant el recorregut podreu observar una verneda ben constituïda,acompanyada de freixes, oms, alzines i avellaners… que gràcies a la humitat constant i permanent de l’aigua de la riera fa que la vegetació sigui destacada i sana.Anireu veient diversos gorg no massa grans en aquesta part baixa de la riera.Poc abans de creuar la riera, podreu veure un nou salt d’aigua i un grog.Arribareu a la pista asfaltada que ens portarà fins el Molí, la seva font i mes tard, a l’Església de Sant Pere de Vallcàrquera.Per les rodalies de l’Església, podeu baixar fins els gorgs propers, aquí ja son mes petits i disseminats.No s’acaba aquí el curs de la riera, de fet ve de molt lluny… des del Tagamanent.Si deixeu aquí l’Itinerari, i torneu fins el Figaró, a un cincs minuts de deixar el Molí, trobareu un caminoi que us baixa a la riera, allí esta el punt que antigament s’agafava aigua  hi ha una petita resclosai l’aigua tot passant per un rec la portava al Figaró per regar les hortes.Actualment una comporta no deixa passar-hi l’aigua cap el rec.Aquesta Riera, és una de les més ben conservades que donen  al riu Congost.Si no ho coneixeu us suggereixo que un dia hi aneu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Llanes de Figaró

A La Font d’en Llanes, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En la plaça trobareu una Robínia,  és un notable arbre d’origen nord-americà.Per accedir a la Font, us cal baixar uns esglaons donat que esta per sota del nivell de terra, està protegida per una barana de ferro en la part superior.

En l’actualitat trobareu que per assegurar l’aigua s’ha posat una aixeta. En el lateral que toca a muntanya hi ha un tub com a desguàs.Veieu en la fotografia de 2010 (arxiu Rasola), que a les hores disposava d’un tub on l’aigua sortia a raig permanent.

Any 2010 – Arxiu Rasola

En la Plaça, trobareu a l’esquerra un bon i allargat seient de pedra. I en la seva part central una taula, també de pedra.En el fondal del torrent, que està front a la Font, curiosament es troba un antic safareig, en aquella època deuria haver  poques cases en les rodalies, les dones de principi del segle passat , deurien anar  a rentar la roba allí, esta mig tapat per la vegetació és fa difícil d’arribar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 2012 (Arxiu Rasola)

Arbres : La Robínia de la Font d’en Llanes de Figaró

Per anar a La Font d’en Llanes on està La Robínia, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En el centre de la plaça esta situada la Robínia monumental.La Robínia de la Font d’en Llanes de Figaró, és un arbre catalogat per l’Ajuntament de Figaró, és d’origen nord-americà i de fulla caduca.Per a mes informació d’aquest arbre consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/RobiniaNo podem fotogràficament apreciar la seva altura i la bellesa. Us recomano anar-hi quan esta florit amb unes flors blanques molt boniques.

  • Demà us presento :  La Font d’en Llanes

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Noguera Punxeguda del Figaró

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Des del Figaro, sortireu per l’antiga carretera coneguda per la  “Carretera de Ribes “. Una vegada que passeu per la Font Vella i Nova de ca l’Andreu, us internareu per un camí a la vostra dreta que fa una certa pujada, està indicada per varis cartells aquest punt.Us cal millor anar a peu, gaudireu millor del paisatge, un bosc divers d’arbres i veureu diferents punts de la riera de Vallcàrquera, que us motivarà de fer fotografies. A  només 150 metres abans  de crear la riera, agafeu un caminoi a l’esquerra i ma l’altre costat de la riera hi ha ben visible la Font de la Noguera Punxeguda.Podeu creuar per una passera de fusta fins la mateixa Font. Fa uns anys, la passera se la va endur un aiguat, per ho fa poc és va restituir, per poder passar millor i sense mullar-se.Lamentablement, també fa anys que no hi raja aigua. A banda d’això, és un lloc tranquil i ombrívol, disposa en cada costat de la Font, uns allargats seients de pedra, per poder fer algun àpat d’anada o tornada d’alguna excursió per les rodalies.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

L’aigua quan hi ha, cau a terra  i a dins d’un quadrat d’obra i desguassa a través d’una canal oberta de pedra a la riera.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Per últim cal ressenyar, que a sobre del tub una llossa posa el nom de la Font la Noguera Punxeguda.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Figaró

Per anar a La Font del Molí, us cal agafar la pista que no fa massa és va cimentar i que porta al veïnat de Vallcàrquera des del nucli de Figaró.

Font del Molí -any 1985- Arxiu Rasola

Una vegada passeu el pont sobre la riera, trobareu La Font del Molí a l’esquerra i l’antic Molí front mateix.

Pont

L’estructura d’aquesta font és ven curiosa i senzilla, entre mig d’uns rocs hi ha una petita mola de Molí, en el centre hi ha l’aixeta que regula el cabal d’aigua. L’aigua cau a una vella pica no gaire gran i quadrada.D’amunt de l’aixeta, hi ha gravat el nom de “Font  del Molí i l’any 1927”, que tant podria ser la data de construcció o d’una restauració.

Font del Molí – Any 2010- Arxiu Rasola

La Font del Molí, havia tingut sempre un broc on l’aigua era de raig continuo. A la llarga dels anys, ha tingut èpoques de molta aigua i també de períodes de sequera total; no fa masses anys és va refer la seva conducció d’aigua fins la Font.

Any 2017

Ara per poder disposar d’aigua, s’ha posat una aixeta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies Antigues : Fons fotogràfic Rasola.

 

 

Un Santuari entre tres municipis

SantuariAnticBN_01Per visitar el Santuari de la Mare de Deu de Puiggracios i si anem amb el nostre vehicle, caldrà arribar-nos a l’Ametlla del Vallès, seguirem sempre les indicacions que trobarem a la llarg del recorregut, passarem primer per els carrers entre xalets, per al Serrat de l’Ametlla i la masia de Can Quico i la Miranda.DSCN0001_01Fins arribar a l’aparcament del Santuari.2187147633_d290696157_01Amb un dia clar podrem observar bona vistes de les rodalies, donat que estem a mes de 800 metres d’altitud.nvcnnb_01Si entreu al Santuari, trobareu una imatge de la Verge Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.DSCN0024_01Us passo unes dades d’aquest lloc :

“ El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s’uneix pel Collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.DSCN0025_01Al cim, hi resten vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el Santuari de Puiggraciós. DSCN0022_01Al nord-est hi ha una torre de senyals del 1845 que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, al seu costat dret la Capella primitiva i cap al sud, el veïnat del Serrat de l’Ocata, de l’Ametlla del Vallès.”DSCN0018_01DSCN0021_01Podeu consultar dades del Santuari a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puiggraci%C3%B3s

DSCN0037_01Com deia, a poca distancia del Santuari i fent una certa pujada per un camí ampli, esta la Torre de Senyals de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845.DSCN0023_01DSCN0034_01Ens cridarà l’atenció al seu costat una petita construcció, DSCN0038_01és la primitiva Capella del segle XV. on la tradició diu que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou.ghdh_01Darrera del Santuari, hi ha la Font i cal premé un polsador.hjhjjh_01Per a mi, mes m’agrada, és pujar al Santuari a peu des de Figaró, passant per la masia de Montmany, es molt mes bonic amb llocs plens de natura i es un camí mes tradicional.DSCN0028_01

Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Un lloc per visitar , El Salt del Prat i el Gorg del Bac del Figaro

DSCN4275_01Per arribar-hi, des de l’estació de tren de la RENFE de Figaró, agafarem el carrer Verge de Montserrat fins el carrer Tagamanent que fem un gir a l’esquerra i tot seguit pel carrer Camí del Bac, al poc esdevé una pista de terra, creuem la via del tren tot vigilant i tenint cura. El camí va guanyant una certa altura, deixarem algun camí a l’esquerra. A la dreta ja percebin que a mesura que guanyem altura es va formant una vall amb una vegetació densa i bonica, es un lloc molt ombriu. La pista esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical i amb moltes pedres i rocs pel terra del camí, que cal anar en mes cura si a plogut recentment.P3290130_01Abans d’anar al mirador del Torrent del Bosc Negre o Sot del Bac, trobarem a la nostra dreta un caminoi, actualment, no esta senyalitzat, sols hi ha un pal indicador per ho manca el cartell.DSCN4274_01Nosaltres baixarem amb compta i a poca distancia hi ha el salt del Prat i el seu gorg, anomenat, del Bac.DSCN4276_01El torrent del Bosc Negre és el més importants dels cursos d’aigua que menen al Sot del Bac, on destaca el Salt del Prat, on es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d’aigua d’uns 30 metres d’alçada,DSCN4277_01 i va a depositar l’agua al gorg del Bac, el sobrant continua el seu curs fins l’aiguabarreig amb el riu Congost, a tocar del Figaro.DSCN4279_01Cal dir que no podem comparar amb altres Salts d’Aigua que hi han arreu de Catalunya, molt mes elevats i amb mes cabal d’aigua, per ho sempre es bonic un Saltant com aquests i val molt la pena per fer fotografia.DSCN4280_01Podeu veure l’article sobre el Sot del Bac que vaig publicar el dia 10 d’Octubre de 2015 :

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/10/10/visitem-un-esp…-bac-de-figaro/

DSCN4282_01

Text i Fotografies : Ramon Sole

El Forn de calç de la Llorença o de Montmany del Figaro

Al municipi del Figaro, hi han varis Forns, voldria destacar el de Montmany o conegut també per el forn de la Llorença.CAM00716_01En el lloc on es troba, una placa ens indica la data de la seva construcció, que és, entre els segles XVIII i XIX, i que bàsicament era un forn per fer Calç.
És un dels forns més ben conservats de la zona, entre altres raons perquè ha estat netejat de vegetació, que permet des de la seva part alta poder-ho visionar.CAM00715_01Té un diàmetre de 4,50 m i planta rodona. Se’n conserva una alçada de 4,60 m. El túnel que permet accedir a les que eren les fogaines, està en força bon estat i fa 4,40 m de recorregut. Està construït en rajols cuits col•locats en forma de volta de mig punt. Fa 1,85 m d’alçada per 1,50 m d’amplada.CAM00714_01L’accés al forn es fa des de la carretera del Figaró que puja a Montmany, un cop passada la corba on hi ha l’entrada a ma esquerra a la Masia de Can Oliveres, en fitxarem que a la nostra dreta un senderó ens hi porta, per arribar-hi es passa per unes lloses planes que estan sobre un antic rec d’aigua, en l’actualitat esta sec.CAM00713_01Per evitar ensurts una balla feta de troncs i a la llarg de tot el seu perímetre, impedeix abocar-se a dintre del Forn.CAM00717_01Us recomano la visitar el Forn que ens pot recordar a un Pou de glaç amb unes dimensions petites.CAM00712_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitem un espai natural, el Sot del Bac de Figaró

Sortirem a fer aquest itinerari matinal, des de l’estació de tren de la RENFE de Figaró. DSCN3535_01Agafarem el carrer Verge de Montserrat fins el carrer Tagamanent que fem un gir a l’esquerra i tot seguit pel carrer Camí del Bac,DSCN3495_01 al poc esdevé una pista de terra, al poc creuem la via del tren tot vigilant i tenint cura.DSCN3531_01El camí va guanyant una certa altura, deixarem algun camí a l’esquerra.DSCN3496_01 A la dreta ja percebin que a mesura que guanyem altura es va formant una vall amb una vegetació densa i bonica, es un lloc molt ombriu. DSCN3498_01La pista esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical i amb moltes pedres i rocs pel terra del camí, que cal anar en mes cura si a plogut recentment.DSCN3518_01Cal que ens fitxem que a mitja hora aproximadament del nostre recorregut surt una caminoi a la dreta que ens duu al Sot del Bac (475m), on trobem el torrent i una bonica cascada, no sempre baixa gran quantitat d’aigua, dependrà de les pluges hagin sigut molt recents i generoses.DSCN3505_01Tornem al camí principal i segui pujant envoltats entre Alzines i marfulls.DSCN3503_01Passem per un lloc que a l’esquerra del camí, hi ha unes roques molt blanques que ens criden molt l’atenció.DSCN3506_01Poc mes a munt, i també a ma esquerra del camí hi a una balma o cova amb moltes pintades que fan un lleig a la natura que ens envolta.DSCN3513_01En pocs minuts i amb una certa pendent arribarem a un mirador natural on veiem la Vall del Sot del Bac i al fons part del Massís del Montseny.DSCN3521_01DSCN3519_01Tenim una perspectiva magnifica i veiem la majestuosa roca de l’Agulla del Salt amb estalactites en un costat de la paret.DSCN3507_01DSCN3509_01DSCN3512_01Les Dues Germanes, son també dos roques allargades que sorgeixen del mig de la vall entre la vegetació.DSCN3522_01DSCN3517_01DSCN3516_01Aquestes roques, des de fa moltes dequedes son uns punts típics d’iniciació per els escaladors.DSCN3525_01DSCN3527_01

Des d’aquest lloc, si seguim el camí principal podrem aproximar-nos als Cingles de Berti i anar cap a Sant Martí de Centelles o a l’Ametlla del Vallès, entre altres pobles, en aquest cas prepareu-se be en saber agafar i seguir indicacions que trobeu pel camí.DSCN3528_01

Una vegada que em descansat en el mirador del Sot del Bac, retrocedirem pel mateix camí fins Figaró, inici d’aquest recorregut .DSCN3532_01

Text i fotografies : Ramon Solé