La Dona d’Aigua del Figaró, real o llegenda ?

Avui us presento tres articles 

Era un diumenge de mitjans de gener, jo tenia com a objectiu anar a fer fotos, amb la càmera digital, d’unes fonts naturals al  poble del Figaró, al peu del Montseny.

Vaig agafar el tren de les 8,10 del matí i, amb poc menys d’una hora, curiosament , baixava tot sol a l’estació del Figaró.

No feia fred i amb un cel totalment blau, es presentava un dia magnífic.

Al costat mateix de l’estació vaig seguir la pista asfaltada que, en uns pocs més de quatre quilòmetres, ens porta fins el Mas del Montmany.

Abans d’arribar-hi, en una corba del camí, surt un sender que porta fins la Font de Montmany o de l’Estalviada.

Em va agradar a l’instant. Vaig fer unes fotos del conjunt de la vegetació, de la Font i del petit salt d’aigua que es recollit per un gorg.

Em va sorprendre la quantitat d’aigua que baixava per la torrentera, ja que feia temps que no plovia.

Vaig seure al costat de la Font i vaig començar a esmorzar.

En pocs minuts la boira era present i el sol s’enfosqui, curiosament, sols ho era en aquell lloc del torrent, i a la vegada vaig notar que entre la vegetació, a prop del gorg, algú m’estava observant … Vaig preguntar amb veu alta si hi havia algú,

va sortir una dona d’uns… trenta anys, prima, no massa alta, amb una llarga cabellera ben pentinada i ulls blaus. Em va sorprendre com anava vestida, amb una roba com blava i molt fina de seda transparent.

Tot seguit em va preguntar tímidament :

qui ets… i perquè fas fotos d’aquest lloc ?

Sóc en Ramon, respongué, i m’agrada molt fer fotos de tot el que està relacionat amb l’Aigua i la Natura.

I  tu,  qui ets ?    vaig replicar, desprès d’uns instants de silenci, digué,

sóc la Gorguina …una Dona d’Aigua del Puiggracios.

En aquells moments, no sabia si encara estava al llit tenint un somni i volia despertar-me, donat que tot allò no podia estar passant,  en canvi, em trobava ben… ben despert !     …i davant meu estava  … Ella.

Em vaig adonar que hi havia un silenci mai viscut abans per mi. Sols sentia la remor de l’aigua passant pel  torrent i el soroll que sortia de la font, interromput sols per les nostres veus, sobre tot per la d’ella, que era molt, molt… dolça!

Al meu cap s’estaven acumulant moltes preguntes que li volia fer. Era l’ocasió privilegiada de conèixer molt mes sobre elles, tot i que alguna cosa ja sabia per haver llegit sobre el tema, feia anys…

I vaig fer el pas,

Gorguina, puc fer-te unes quantes preguntes sobre  vosaltres, les Dones d’Aigua ?

Vaig rebre un Sí, per resposta.

Quines característiques teniu, les Dones d’Aigua ?

Som només éssers femenins, que habitem en indrets d’aigua dolça. Com a rius, torrents, gorgs, aigües subterrànies, estanys, fonts, pous, deus… i boscos molt humits. Com veus, arreu on hagi aigua dolça.

Segons on vivim, ens anomenem de diferent manera: als rius, les ondines i nàiades,  al bosc, les alseides, a les valls, les napees, a les grans muntanyes, les orèades, als boscos de roure, les dríades.

No és el cas de Catalunya, però les que viuen a la costa o dins la mar, són les nereides, i als oceans, les oceànides.

Ramon, tu hauràs sentit uns altres noms… són els que els humans coneixeu més popularment :

Aloges, goges, encantades, paitides, nimfes dels llacs, fades d’aigua, estunes… depèn molt del lloc de Catalunya on habitem.

Tenim certs poders màgics, tant per fer el bé com per castigar als humans. Compte! no som bruixes…! Algunes tenim una vareta màgica feta, això si, de la fusta d’avellaner. És l’única que ens val per fer els encanteris i encisos.  Som bones dones que ens agrada portar riquesa i benestar als humans.

En canvi, si som ofeses o enganyades, podem castigar els mortals.

Ah! parlant de mortals, dir-te que nosaltres sempre som d’aspecte jove, juganeres, ens agrada ballar, fer gresca al costat d’un gorg o estany, tot i que, en els transcurs de centenars d’anys, podem arribar a morir…

Moltes de les Dones d’Aigua que existeixen a Catalunya, són de les mateixes característiques físiques que jo. Ens agrada no aparèixer quan el humans esteu pel nostre territori, sortim sovint durant la nit de lluna plena, ens emmirallem amb l’aigua per pentinar les nostres llargues cabelleres daurades o pèl-roges.

De dia, en alguna ocasió com avui, amb un sol radiant, sortim dels nostres palaus o de les ciutats amagades dins les aigües o de les coves d’entre els boscos per rentar la roba i cantar cançons.  Com et deia, vivim en llocs inaccessibles pels humans, generalment en grups,  per protegir-nos millor.

Quan volem voltar una mica durant el dia podem transformar-nos en ocells, com merles d’aigua o orenetes.

En quins punts de Catalunya esteu?

De fet, arreu de tot Catalunya. Principalment, als Pirineus o en grans Muntanyes, com el Montseny, el Montnegre o el Puigmal entre d’altres. També a rius nets com el Noguera… i a pobles concrets, com Odèn, Sant Iscle de Vallalta, Vall del Freser, Gualba, Viladrau, Sant Hilari, Arbúcies, Riells, Sant Miquel del Fai, Porqueres, La Garrotxa, Caldes d’Estrac, Torroella de Montgrí, Masies de Voltregà, Puigcerdà…….

Era un no parar de dir llocs on habitaven! …I per últim, va dir,  Puiggraciós, on estàvem… i on ella vivia…!

Vaig mirar el rellotge amb compte per a no ofendre-la i em va semblar que el temps quasi no havia passat…

Em podries explicar alguna llegenda o historia?

Si! 

Puc explicar-ne de cada un dels llocs que t’he dit… Si és que tens temps per escoltar-me…!

Vaig comprendre de seguida que havia vist com mirava l’hora, i ràpidament li vaig demanar disculpes.

Així va ser com, durant una bona estona, anava explicant sense pausa una llegenda darrera una altra. Quasi no tenia capacitat de recollir tota la informació que m’estava facilitant.

Curiosament, en cap moment, em va explicar cap llegenda del lloc on ella vivia, Puiggraciós.

Semblava que era el moment de dir adéu. Ja ho estava allargant tot el que podia per estar mes estona amb ella.

Vaig fer-li una última petició:

Gorguina, em deixaries fer-te unes fotos al costat del gorg?

Ella va accedir, amb la condició que mai les ensenyés a ningú.

Allà es va quedar assentada al costat de la Font. Semblava que el sol, que havia tornat a sortir entre la boira, li donava un resplendor molt més brillant.

Vaig tornar pel mateix camí que havia anat. Durant el viatge de tornada amb el tren, tenia ganes de veure les fotos que havia fet, sobretot on ella, Gorguina, sortia.

Els meus pensaments, però, estaven traint la promesa. Volia ensenyar les fotos de la Gorguina  a la família, als amics, als companys de feina… fins i tot, per que no, publicar-ho al diari o anar a la TV…

A casa, no vaig esperar ni un moment, i un cop passades totes les fotos digitals a l’ordinador, vaig  mirar-les i… quin ensurt!  A les fotos on havia de sortir la Gorguina, apareixia només  la imatge del gorg i de la vegetació, de la seva bella figura, res de res, estaven cremades amb molta llum…

Em deia una i mil vegades, que havien estat els meus mals pensaments, això havia succeït per voler ensenyar les seves fotos a tothom.

Em sentia malament amb mi mateix i decidí tornar al dia següent a la Font on feia unes hores l’havia deixat.

Però aquesta vegada no aniria sol, m’acompanyaria en Bernat, un amic meu que és un entusiasta dels enigmes i misteris.

Cap dels dos vàrem anar a la feina, l’important era arribar a primera hora del matí.

Quan érem al lloc, vaig descobrir una cosa que em va deixar fred com el gel: el torrent, el gorg i la mateixa Font, estaven totalment secs i amb esbarzers! No trobàvem explicació a aquest misteri i cap rastre d’on podia estar la Gorguina.

Pel camí passava un ramat d’ovelles, en Bernat va preguntar al pastor si coneixia alguna llegenda de les Dones d’Aigua de les Muntanyes del Puiggraciós.

El vell pastor li va contestar breument :

El meu avi m’havia dit alguna vegada, que una jove  Dona d’Aigua havia habitat en aquell torrent, però no en sé res més… i menys de llegendes… Carai…!

Es va acomiadar amb una mirada com si digués que estàvem una mica tocats. Va anar baixant pels camps amb el ramat d’ovelles.

En Bernat continuà preguntant a la gent de les Masies properes, …i res de res.

Vàrem buscar per llocs, casi… casi… inaccessibles per aquelles contrades.

En Bernat i jo, prenguérem una decisió, era qüestió de deixar-ho, si més no, de moment…!

Tenia el convenciment de que era l’únic ser humà que havia tingut l’extraordinària sort de veure i parlar amb una Dona d’Aigua en el nostre segle XXI… De fet, això, és el que jo volia creure !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Versió actualitzada

Dibuix de la Gorguina : Bernat Serrat

( La primera versió es va publicar en el Bloc antic i anterior a aquest, el 31 d’Octubre de 2013) 

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Grafits a la Font de can Antich de Figaró

Con cada diumenge us presento dos articles

Donant un vol pels carrers estrets, empinats, antic i bonics del poble de Figaró, vaig passar per la Font de can Antich,em vaig sorprendre que estigui plena de Grafits, es un lloc que fa una explanada on els nens i nenes i joves passen l’estona jugant i alguns, pintant…Qualsevol indret de la Font, és bo per fer una pintada…Es realment una llàstima que estigui d’aquesta forma, i amb el tub de la font trencat des de fa temps…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Vallcàrquera al pas pel municipi del Figaró

La riera de Vallcàrquera, afluent per l’esquerra, del riu Congost i que neix al Tagamanent i s’uneix al riu Congost a prop del Figueró.

A la llarg del seu recorregut dins del terme de Figaró, abunden les grans roques amb petits salts i gorgs dins de la riera, que fan que l’aigua caigui en petites cascades.En aquestes últimes setmanes al ploure abundantment i molts dies seguits, ha fet que la riera baixi amb abundant aigua.Qual cosa, l’amic Fidel, m’ha fet fotografies de diferents trams de la riera amb l’abundant aigua !És un lloc molts freqüentat per les famílies, amb petits, per conèixer la ruta dels Arbres,i la ruta de les Fonts, properes a la Riera de Vallcàrquera i la seva antiga Església.Val molt la pena visitar ho ara que baixa tanta aigua…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

 

 

 

Arbres : La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran

En la setmana que he dedicat a les fonts, avui dissabte que habitualment us presento un Arbre destacat, serà La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran,  l’objectiu :

Des de Figaró, anireu per la carretera asfaltada que porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera i al seu Veïnat, tot paral·lels a la riera de Vallcàrquera, situada al fons i a la vostra esquerra.Quan arribeu davant de La Font del Molí situada a peu de camí, en front mateix les restes del Molí, trobareu un pont, des d’allí us caldrà agafar un camí no massa ampla, el seguireu mes de 300 metres sense deixar-lo, fins arribar a un eixamplament del camí, a l’esquerra veureu un notable Pi pinyoner, que ja vàrem fer esment en el seu dia, La Font  del Castanyer  està en un racó a la vostra dreta.Esteu en una de les zones de bosc mes selvàtiques de Vallcàrquera, és un lloc molt ombrívol. Curiosament, fa uns trenta anys en rere, molta gent anava a passar per les rodalies de la font el dia, en les explanades que hi ha, ara son plenes de vegetació.És una Font molt solitària, donat que raja aigua contades vegades i la gent no hi va per estar-hi.La construcció és senzilla, formada per un mur  en forma de semi – circumferència, on al mig hi ha el tub, l’aigua cauria a una petita pica. Com és pot veure actualment està seca i la pica plena de fulles.Dos seients fets de troncs d’arbre us invitant a fer un descans o aprofitar de mes fer un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demá serà l’últim dia dedicat a la setmana de les Fonts.

Itinerari per la Riera de Vallcàrquera del Figaro

És un itinerari molt fàcil per anar amb família, es planer  en part del recorregut i amb una lleugera pujada en la pista asfaltada fins la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera.

Teniu d’iniciar l’Itinerari, tot surtin per l’antiga carretera de Ribes des del Figaró, una vegada passeu per les Fonts de Ca l’Andreu, gireu pel primer trencall que de fet és una pista de terra, hi ha cartells que indicant el recorregut, és pràcticament el mateix que per fer l’Itinerari dels Arbres.En el costat dret teniu la riera que de fet és el punt final abans de donar les seves aigües al riu Congost.Al poc trobareu un salt d’aigua i el primer gorg, el mes fotografiat del recorregut per la gent.Uns metres mes a munt, està la font de la Noguera Punxeguda, en general no te aigua, és un bon lloc per fer un àpat.Ara teniu de seguir  paral•lels a la riera de Vallcàrquera, el camí es estret, ombrívol i ple d’arbres.Sempre baixa aigua, amb mes o munys cabal, teniu d’anar en compta si a plogut el dia abans en força en aquest sector, perquè la riera por baixar molt abundant i fer difícil el passar d’una banda a l’altra en algun dels llocs del recorregut.Durant el recorregut podreu observar una verneda ben constituïda,acompanyada de freixes, oms, alzines i avellaners… que gràcies a la humitat constant i permanent de l’aigua de la riera fa que la vegetació sigui destacada i sana.Anireu veient diversos gorg no massa grans en aquesta part baixa de la riera.Poc abans de creuar la riera, podreu veure un nou salt d’aigua i un grog.Arribareu a la pista asfaltada que ens portarà fins el Molí, la seva font i mes tard, a l’Església de Sant Pere de Vallcàrquera.Per les rodalies de l’Església, podeu baixar fins els gorgs propers, aquí ja son mes petits i disseminats.No s’acaba aquí el curs de la riera, de fet ve de molt lluny… des del Tagamanent.Si deixeu aquí l’Itinerari, i torneu fins el Figaró, a un cincs minuts de deixar el Molí, trobareu un caminoi que us baixa a la riera, allí esta el punt que antigament s’agafava aigua  hi ha una petita resclosai l’aigua tot passant per un rec la portava al Figaró per regar les hortes.Actualment una comporta no deixa passar-hi l’aigua cap el rec.Aquesta Riera, és una de les més ben conservades que donen  al riu Congost.Si no ho coneixeu us suggereixo que un dia hi aneu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Llanes de Figaró

A La Font d’en Llanes, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En la plaça trobareu una Robínia,  és un notable arbre d’origen nord-americà.Per accedir a la Font, us cal baixar uns esglaons donat que esta per sota del nivell de terra, està protegida per una barana de ferro en la part superior.

En l’actualitat trobareu que per assegurar l’aigua s’ha posat una aixeta. En el lateral que toca a muntanya hi ha un tub com a desguàs.Veieu en la fotografia de 2010 (arxiu Rasola), que a les hores disposava d’un tub on l’aigua sortia a raig permanent.

Any 2010 – Arxiu Rasola

En la Plaça, trobareu a l’esquerra un bon i allargat seient de pedra. I en la seva part central una taula, també de pedra.En el fondal del torrent, que està front a la Font, curiosament es troba un antic safareig, en aquella època deuria haver  poques cases en les rodalies, les dones de principi del segle passat , deurien anar  a rentar la roba allí, esta mig tapat per la vegetació és fa difícil d’arribar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 2012 (Arxiu Rasola)

Arbres : La Robínia de la Font d’en Llanes de Figaró

Per anar a La Font d’en Llanes on està La Robínia, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En el centre de la plaça esta situada la Robínia monumental.La Robínia de la Font d’en Llanes de Figaró, és un arbre catalogat per l’Ajuntament de Figaró, és d’origen nord-americà i de fulla caduca.Per a mes informació d’aquest arbre consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/RobiniaNo podem fotogràficament apreciar la seva altura i la bellesa. Us recomano anar-hi quan esta florit amb unes flors blanques molt boniques.

  • Demà us presento :  La Font d’en Llanes

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Noguera Punxeguda del Figaró

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Des del Figaro, sortireu per l’antiga carretera coneguda per la  “Carretera de Ribes “. Una vegada que passeu per la Font Vella i Nova de ca l’Andreu, us internareu per un camí a la vostra dreta que fa una certa pujada, està indicada per varis cartells aquest punt.Us cal millor anar a peu, gaudireu millor del paisatge, un bosc divers d’arbres i veureu diferents punts de la riera de Vallcàrquera, que us motivarà de fer fotografies. A  només 150 metres abans  de crear la riera, agafeu un caminoi a l’esquerra i ma l’altre costat de la riera hi ha ben visible la Font de la Noguera Punxeguda.Podeu creuar per una passera de fusta fins la mateixa Font. Fa uns anys, la passera se la va endur un aiguat, per ho fa poc és va restituir, per poder passar millor i sense mullar-se.Lamentablement, també fa anys que no hi raja aigua. A banda d’això, és un lloc tranquil i ombrívol, disposa en cada costat de la Font, uns allargats seients de pedra, per poder fer algun àpat d’anada o tornada d’alguna excursió per les rodalies.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

L’aigua quan hi ha, cau a terra  i a dins d’un quadrat d’obra i desguassa a través d’una canal oberta de pedra a la riera.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Per últim cal ressenyar, que a sobre del tub una llossa posa el nom de la Font la Noguera Punxeguda.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Figaró

Per anar a La Font del Molí, us cal agafar la pista que no fa massa és va cimentar i que porta al veïnat de Vallcàrquera des del nucli de Figaró.

Font del Molí -any 1985- Arxiu Rasola

Una vegada passeu el pont sobre la riera, trobareu La Font del Molí a l’esquerra i l’antic Molí front mateix.

Pont

L’estructura d’aquesta font és ven curiosa i senzilla, entre mig d’uns rocs hi ha una petita mola de Molí, en el centre hi ha l’aixeta que regula el cabal d’aigua. L’aigua cau a una vella pica no gaire gran i quadrada.D’amunt de l’aixeta, hi ha gravat el nom de “Font  del Molí i l’any 1927”, que tant podria ser la data de construcció o d’una restauració.

Font del Molí – Any 2010- Arxiu Rasola

La Font del Molí, havia tingut sempre un broc on l’aigua era de raig continuo. A la llarga dels anys, ha tingut èpoques de molta aigua i també de períodes de sequera total; no fa masses anys és va refer la seva conducció d’aigua fins la Font.

Any 2017

Ara per poder disposar d’aigua, s’ha posat una aixeta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies Antigues : Fons fotogràfic Rasola.