Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font dels Pastors al Coll de Santigosa

Avui us presento tres articles

La Font dels Pastors esta situada a un costat  mateix de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Olot, GI-521 entre el kilòmetre 2 i 3, i una vegada que s’ha passat el Coll de Santigosa direcció a Olot.

Arran de la paret de la muntanya, surt un gruixut tub de ferro amb abundant aigua pràcticament tot l’any,

que cau a una antiga pica rectangular que esta sobre d’unes lloses.

Aquesta Font dels Pastors es punt de parada de molta gent, sobre tot de ciclistes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Avui coneixerem : La Font del Passeig Basàltic d’Olot

Ara cada divendres dos articles !

Per anar a la Font del Passeig Basàltic, us cal que inicieu el recorregut en la Plaça del Palau d’Olot, des d’aquest punt aneu per l’avinguda Bisaroques i una vegada creuat el pont sobre el riu Fluvià,cal girar a l’esquerra on trobareu un camí que és el Passeig Basàltic que us cal seguir,està entre el riu i a un nivell mes alt hi ha unes naus industrials.Heu entrat en un paratge de ribera molt bonic i ombriu,veureu la recreació trepitjades d’animalons al terra del camí…Us cridarà l’atenció que en la paret, on a dalt hi ha una industria, s’han col·locat uns cartells de ferro.A poca distancia i a ma dreta, adherida a la paret de la roca es troba La Font del Passeig Basàltic.L’aixeta esta al mig d’una paret feta de pedres i entre dos contraforts,l’aigua  cau en una reixa i desguassa al riu.El camí continua paral·lel al riu, per on podeu fer una passeig.Es un espai freqüentat per fer un mos o simplement passar-hi una estona a qualsevol època de l’any, principalment a l’estiu per gaudir de la frescor del lloc.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies Dora Salvador

Avui destaquem : La Font d’en Tonet de Molló

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font d’en Tonet, cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet. mà esquerra del camí, hi ha una taula rodona, un banc de pedra i la Font d’en Tonet; d’un roc surt un broc de ferro rovellat i doblat per on brolla l’aigua, i cau a la pica rodona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui per Nadal, destaquem : La Font Vella i el Safareig de Molló

Que tingueu un molt bon dia de Nadal !Una vegada situats en el bonic poble de Molló, us cal que aneu al carrer de La Font Vella, al final d’aquest carrer, trobareu la Plaça de la Font Vella, i unes escales us baixaran a la Font Vella i el Safareig.És una Font d’abundant cabal d’aigua que surt de dos gran i gruixuts brocs de ferro; però, aquest any com podeu veure en les imatges, a minvat molt la sortida d’aigua.

Imatge d’arxiu

En cada costat de la font hi ha bancs de pedra, a la dreta, teniu un petit porxo amb teulada de teules i un altre banc.Segon es diu ja s’anava a agafar aigua fa mes de 400 anys en rere; es van fer millores al 1753 i 1914 com indica una inscripció; també el 2014 es van fer les noves escales i es va il·luminar l’espai.El safareig, al 1958 es va construí  al que avui en dia podem veure, que va permetre rentar a peu dret, fins a les hores es feia de genolls.L’aigua sobrant passa per una canal que travessa el casc urbana per sota del poble fins desguassar al riu Ritort.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Replegador de Setcases

La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Plaça de la Creu a Terrassa

En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça,  coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Capellà de Cànoves i Samalús

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a La Font del Capellà, cal que us adreceu al poble de Cànoves i aneu per la carretera rural, direcció al pantà de Vallforners. Us recomano deixar el vostre vehicle a l’aparcament (de pagament) que hi ha a can Domènec.Des de aquest punt tus caldrà anar a peu o amb bicicleta.Segui un pocs metres per la carretera asfaltada i veureu un camí a la vostra esquerra que tenia que seguir, tot passant per una vella masia a l’esquerra i una hípica a la dreta.Cal seguir pel camí ample i principal, pocs de secundaris trobareu, que va fent pujada i amb moltes corbes.Veureu que el camí canvia i dona la impressió de que entreu en un lloc humit i fosc.Allí a ma esquerra i adossada a la paret hi ha la Font del Capellà.Disposa d’un estret i petit tub de ferro, que des de fa anys no raja aigua, ni amb les pluges de la tardor d’aquest any, i una pica quadrada no gaire gran i alçada considerablement del terra del camí.El lloc es molt bonic, durant tot el camí d’accés haureu pogut contemplar el paisatge de la riera, amb masies disperses per la muntanya com si es tractes d’un pessebre.Des de aquí podeu anar a la gran casa de Vallforners i tornar rodejant el pantà fins son hi ha l’aparcament.O bé, retornant pel camí que heu fet per anar a la Font del Capellà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé