L’embassament i presa d’Utxesa-Secà, aigua i natura

Utxesa es un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida.El embassament d’Utxesa pertany  a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Es va construir entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment.La superfície de l’embassament és de 242 ha i el seu un perímetre de 19,5 km.Per a mes informació sobre L’embassament i presa d’Utxesa, podeu consultar a :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Cami-natural-dUtxesa/176.aspx

o, també a :

https://utxesa.org/

 

Recull de Dades : Lleida Tur i Utxesa -Municipis

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El riu Congost al pas per Granollers

He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :

La seva historia :

Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :

Medi ambient :

El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’Ajuntament de La Garriga, a millorat les dues lleres d’aquest riu, s’ha fet neteja de vegetació invasora i de tot tipus de brutícies que arrastra el riu, sobre tot en temps de forta baixada de l’aigua.Potenciant així la vida de la fauna i la vegetació autòctona de les ribes del riu Congost.

Us recomano que feu una passejada per el camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Fundació de l’Antiga Caixa de Sabadell

L’Espai Cultura Fundació 1859 , esta situat en el carrer d’en Font, 1-25 a Sabadell.S’ubica en un edifici modernista encarregat per Caixa Sabadell a l’arquitecte Jeroni Martorell el 1907.Originalment va ser edificat per allotjar les aules, els tallers i les dependències de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell, que hi va tenir la seva seu fins a primers dels anys seixanta.Actualment , esta obert a les necessitats d’aquí tingui menester, entre altres equipaments, disposa de sales d’exposicions, auditoris, aules,i també, d’un jardí amb un estany i un amfiteatre.L’amfiteatre, te una capacitat per a 273 persones.nt pot accedir com jardí públic i botànic,i la segona, permet  difondre la vegetació diversa que la formai els ocells que l’habita amb mes de 20 especies diferents.Per moltes escoles, es per ells un camp educatiu molt valorat,es pot veure entre setmana molts nens i nenes amb educadors / professors que donen explicacions de la flora i fauna existents.Per a mes informació educativa podeu consultar a :

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-cultura/coneixent-els-jardinets-de-la-caixa-per-escoles/

Segons NacióSabadell, es calcula que gaudeixen de l’espai més de 170.000 persones a l’any.Cal dir que dins d’aquest Jardí, s’hi realitzen moltes activitats culturals, tot aprofitant l’existència de l’amfiteatre.Es un “Oasis” verd i tranquil, dins del centre i de la part antiga de Sabadell.Us invito, si no el coneixeu, de fer-hi una visita, qual se vol època de l’any per ser visitat.

 

 

Recull de dades : Fundació de l’Antiga Caixa de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aiguamolls del Molí Vermell de Barberà del Vallès

Aquests Aiguamolls, li dona el nom l’antic Molí Vermell, que està pròxim i a un nivell mes elevat en el terreny.Us passo l’historia d’aquest jove espai natural :l’Aiguamolls, està situat a la llera dreta del riu Ripoll al pas per Barberà del Vallès.L’any 2010 es van executar les obres de la zona humida o aiguamolls dins de les diferents obres i treballs al Parc Fluvial del Riu Ripoll, que incloïen un observatori d’aus,i que varen estar subvencionades pels Fons Europeus FEDER, entre d’altres.A finals de l’any 2016 es van realitzar les tasques d’actualització i millora de l’observatori per tal de facilitar l’aproximació, observació i fotografia d’espècies de fauna, sense ser vistos per aquestes.Malauradament el 26 de febrer de 2017 l’observatori d’aus va quedar totalment destrossat, va patir un incendi intencionat que va requerir la presència d’efectius de Bombers per aconseguir la seva extinció.El foc va cremar tota l’estructura (incloses parets i bancs de fusta), els plafons informatius que hi havia al seu interior sobre flora i fauna, així com gran part del bruc dels costats.Us passo la informació escrita des de totbarbera, sobre el citat incendi :

http://totbarbera.com/incendi-lobservatori-daus-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

La Regidoria de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barberà del Vallès,  va restituir i arranjar aquest espai, per seguir gaudint de la natura i la fauna a la nostra ciutat, des del respecte per l’entorn.El dissabte 8 de juliol de 2017es va portar a terme una passejada als aiguamolls del Molí Vermell,  per tal de donar a conèixer aquesta zona i el seu renovat observatori d’aus.Als aiguamolls podeu observar, entre d’altres, les següents espècies d’aus:

bernat pescaire (Ardea cinerea)

polla d’aigua (Gallinula chloropus)

martinet blanc (Egretta garzetta)

corriol petit (Charadrius dubius)

cabusset (Tachybaptus ruficollis)

i blauet (Alcedo athis)

La regidoria de Territori i Medi Ambient del consistori de Barberà del Vallès,  va realitzar diferents actuacions al riu i el seu entorn per tal de mantenir, millorar i adequar l’espai verd més grans de la ciutat,uns treballs que es van portar a terme des de 2016 al 2017, el projecte de senyalització informativa i la reparació de camins d’accés i les rodalies.Us passo dades de l’Independent de barbera sobre els Aiguamolls i rodalies del Molí Vermell :

https://www.independentbarbera.cat/prop-de-50-mil-euros-per-millorar-lentorn-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà de Vallès, Serveis d’Informació Locals i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Microclima en una Bassa de rec o Safareig de muntanya

Si mireu detalladament una Bassa de rec, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a l’aigua que hi ha viuen en ella, a l’haver aigua es un lloc mes humit , amb vegetació mes verda.De fet, una part important és que hi hagi dins de la bassa una flora mes petita o mes gran.Aquesta flora inclou plantes aquàtiques de diversos tipus com ara els joncs o també, disposi del plàncton.Molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses i sobretot els insectes, depenen del plàncton que s’hi forma en l’aigua.Depenent del lloc, dins de l´aigua trobareu una varietat amplia d’insectes, com l´escarabat d´aigua, l´escorpí d´aigua, el sabater, el teixidor, el barquer, entre altres.Són també molt comuns els insectes voladors com les libèl·lules, papallones, i els amfibis com les granotes, capgrossos.Podeu observar en basses de Fonts Naturals que son d’aigües cristal·lines i bones, que hi ha salamandres i tritons.Popularment es diu que si hi son els tritons, aquelles aigües son potables i bones per la salut dels humans.Les basses son un bon lloc per caçar petits insectes, per tant, les libèl•lules, els espiadimonis o els estiracabells hi son ven presents, així com, alguna aranya que hagi teixit la seva tela prop de la bassa.Així mateix, aquests insectes atreuen als animals més grans com les serps,llangardaix i aus, com el bernat pescaire i la polla d’aigua, ja que depenent de la seva supervivència.En les basses o safareig d’aigües estancades ens poden permetre veure els futurs mosquits desenvolupant-se durant la fase de larva.Us passo un petit treball de l’Escola Josep Ferrà i Esteva d’Olesa de Montserrat, sobre la bassa de la seva pròpia Escola :

https://agora.xtec.cat/ceip-ferra/portada/la-bassa-y-el-seu-ecosistema-evolucionen/

Cal saber que a pesar que creieu que hi ha molts insectes i altres especies petites, tenim mes d’un 35% de les espècies d´amfibis en perill d’extinció.Feu d’observadors quan estigueu en una Bassa de rec o Safareig de muntanya, i edintifiqueu els insectes que trobeu, tot respectant el medi natural que l’envolta.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador,  Tito Garcia i Ramon Solé

La Fauna de l’Espai Natural de Gallecs

A Gallecs, el grup de les aus és el més conegut i nombrós,  s’han fet diversos estudis d’avifauna que constaten la presència de més de seixanta espècies que hi nien, a més de les que hi són de passada durant les migracions.Si teniu paciència i cura de no fer soroll, us podeu posar als observatoris d’Aus de la Bassa de Can Benito i/o del Aiguamoll de Can Salvi, i amb una mica de sort, son moltes les aus a descobrir, com son :

  • Aligot comú, Rossinyol, Polla d’aiguaPit-Roig, Picot VerdPerdiu Roja, Mussol comú, Merla, Mallerenga Carbonera, Gaig, Esplugabous, Cuereta Blanca, Cruixidell, Cotxa Fumada,

Aiguamoll artificial  de Can Salvi

Cogullada Vulgar, Bernat Pescaire, Ànec collverdXoriguer comú, entre altres…Curiosament podem veure cents de coloms volar en grup per els boscos de Gallecs, aquí es un verdader refugi de tot tipus d’aus.Pel que fa als mamífers, Gallecs presenta una diversitat d’hàbitats molt favorable a la supervivència i cria d’aquests animals, que moltes vegades utilitzen els boscos madurs per viure i alimentar-se.

  • Ratolins, talps…Pel que fa al regne dels amfibis, la vida i reproducció d’aquests animals es troba molt lligada als ambients humits de l’espai, cada vegada més abundants, com les antigues basses de reg per a l’horta recuperades, com son  les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com torrents i sèquies.

Els mes comuns son :

  • Gripau Comú Reineta…Ara en el bon temps podeu anar-hi amb una bona càmera fotogràfica per poder captar bones imatges de la fauna de Gallecs.

Text i Fotografies : Ramon Solé