La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.
Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.
La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.
Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.
Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona
Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.
En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.
Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.
Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.
Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).
Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.
Desde Teruel siguiendo la N-330 (futura autovía Mudéjar) y llegando a Monreal del Campo. Desde allí debe tomarse una amplia calle que se inicia en la N-211 a la altura de la plaza de Monreal, al final del casco urbano y siguiendo por un camino asfaltado durante 2 kilómetros se llega a la zona de surgencias o Ojos del Jiloca.
Geomorfología:
Estos manantiales se sitúan dentro de una estructura geológica denominada “Fosa del Jiloca”, se trata de una amplia depresión de fondo plano delimitada por relieves de calizas mesozoicas que con una dirección proximadamente norte-sur se prolonga desde Daroca hasta Teruel, por la parte más baja de esta depresión discurre el río Jiloca.
El manantial de los “Ojos de Monreal” corresponde a un conjunto de oquedades circulares de unos 3 metros de profundidad, unidas por canales, de las que surge un caudal de agua muy superior al que habitualmente lleva el río en la zona.
Fauna y flora:
En los Ojos destacan especialmente las aves acuáticas, así en el carrizal nidifica el azulón junto con la pollica de agua y el zampullín chico; en las junqueras, chochines y el martín pescador. En el humedal puede observarse el carricero común, el buitrón y las lavanderas. En el soto habita la oropéndola, pito real, mirlo real y cuco, además de los búhos y lechuzas.
El entorno del manantial viene definido por la presencia de un bosque de ribera formado por sauces y chopos naturales y de repoblación. Junto a ellos mimbreras y un nogal centenario dan carácter al lugar. En los manantiales crece una densa vegetación palustre formada por masas de carrizo y eneas, además de juncos y un conjunto de plantas asociadas como lirios amarillos y malvaviscos. Una extensa zona de huertas se encuentra entre el manantial y el pueblo.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.
El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.
L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.
Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.
Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.
A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)
En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Casa del Parc
C/ de Sant Maurici, 5
25597 Espot
Tel. 973 62 40 36
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres
Adaptació del text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verdarealitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :
La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,
Vista de Torrebonica
cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat
Utxesa es un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida.El embassament d’Utxesa pertany a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Es va construir entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment.La superfície de l’embassament és de 242 ha i el seu un perímetre de 19,5 km.Per a mes informació sobre L’embassament i presa d’Utxesa, podeu consultar a :
He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :
La seva historia :
Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :
Medi ambient :
El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.
L’Ajuntament de La Garriga, a millorat les dues lleres d’aquest riu, s’ha fet neteja de vegetació invasora i de tot tipus de brutícies que arrastra el riu, sobre tot en temps de forta baixada de l’aigua.Potenciant així la vida de la fauna i la vegetació autòctona de les ribes del riu Congost.
Us recomano que feu una passejada per el camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga.
L’Espai Cultura Fundació 1859 , esta situat en el carrer d’en Font, 1-25 a Sabadell.S’ubica en un edifici modernista encarregat per Caixa Sabadell a l’arquitecte Jeroni Martorell el 1907.Originalment va ser edificat per allotjar les aules, els tallers i les dependències de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell, que hi va tenir la seva seu fins a primers dels anys seixanta.Actualment , esta obert a les necessitats d’aquí tingui menester, entre altres equipaments, disposa de sales d’exposicions, auditoris, aules,i també, d’un jardí amb un estany i un amfiteatre.L’amfiteatre, te una capacitat per a 273 persones.nt pot accedir com jardí públic i botànic,i la segona, permet difondre la vegetació diversa que la formai els ocells que l’habita amb mes de 20 especies diferents.Per moltes escoles, es per ells un camp educatiu molt valorat,es pot veure entre setmana molts nens i nenes amb educadors / professors que donen explicacions de la flora i fauna existents.Per a mes informació educativa podeu consultar a :
Segons NacióSabadell, es calcula que gaudeixen de l’espai més de 170.000 persones a l’any.Cal dir que dins d’aquest Jardí, s’hi realitzen moltes activitats culturals, tot aprofitant l’existència de l’amfiteatre.Es un “Oasis” verd i tranquil, dins del centre i de la part antiga de Sabadell.Us invito, si no el coneixeu, de fer-hi una visita, qual se vol època de l’any per ser visitat.
Recull de dades : Fundació de l’Antiga Caixa de Sabadell
fonts naturals, aigua, muntanya i més 