Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

  • Àlber (Populus alba)
  • Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
  • Gatell (Salix cinerea)
  • Om (Ulmus minor)
  • Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
  • Salze blanc (Salix alba)
  • Sarga (Salix eleagnos)
  • Tamariu (Tamarix sp.)
  • Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus,  on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure,  tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions…  tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son els Xups ?

Com a Xups, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, el podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, coneguts també com a jubs, son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.

Xups o Jubs (Font Natural)

El segon tipus de Xup, es el que avui us explicaré, situats prioritàriament en la comarca del Maresme; com a municipis d’Alella, Premia de dalt, El Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Mataró, i en molts altres llocs…

Xup arrenjat

La pregunta inicial era : Que son els Xups ?

En Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012 podem llegir la seva definició :

“ Elements que formen part de l’arquitectura popular i l’artesania tradicional relacionada amb l’abastament d’aigua domiciliària.” (Referint-ça als antics Xups, concretament de Mataró.)Els Xups del Maresme, recollien l’aigua de mines o pous que per medi d’una canalització transportaven l’aigua fins a la casa en general dins del poble, fins a un dipòsit elevat i a sobre d’un safareig. Moltes vegades aquest tenia forma de semi circumferència i no era massa gran, disposava d’una aixeta o broc que l’aigua anava a parar a una pica no massa gran i desprès l’aigua queia al Safareig per rentar-hi la roba.Estaven situats en un patí cobert o descobert, en general, en l’interior d’un casa particular o en algun cas, comunitat petita de veïns. Els Xups una vegada plens feien que l’aigua sobrera sobreeixís provocant un degoteig que afavoria el creixement de falgueres, líquens i altres especies vegetals, en la seva paret.

Xup de la Comunitat de Veïns

La decoració de la part frontal dels dipòsits era bàsicament geomètrica i aprofitava pedres de diferents tonalitats i mides que s’anaven incrustant seguint un dibuix prèviament traçat; també es posaven petxines, rajoles decoratives de colors, carasses grotesques, florons, imatges de sants/tes o figures mitològiques diversitat de pedres tant que fossin de mar o de muntanya.

Fotografia de l’Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Us passo un enllaç, sobre els  Xups de Mataró, on podreu veure a traves de les fotografies, molts d’ells tant la seva arquitectura senzilla i popular, i a la vegada la seva bellesa :

http://openpuigicadafalch.cat/2a-edicio-2012/

A l’arribar les rentadores, Els Xups van quedar com una construcció decorativa de la casa.

 

Els Xups de Mataró : Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Text  : Ramon Solé