Arbres – Les arbredes de Faig i Boix entre altres, per les rodalies de la Font del Boix de Camprodon

Com cada dissabte us passo dos articles

En primer lloc, podem destacar el conjunt d’arbres per les rodalies de la Font del Boix, on predominen els Avellaners  i el Faig.

També, son nombrosos el Boix, que resguarden l’esquena de la font i li donen nom.

La Roureda de mas Llandrius, situada en front a l’altre costat de la Vall, és un bosc realment molt curiós, per la poca vegetació baixa que si troba.

Podem trobar entre aquests arbres alguns d’ells de mes de 200 anys d’existència.

A les parts mes altes de les muntanyes de les rodalies, hi ha bosc de pins.

Axó si, hi ha prats verds en les planes mes baixes de la Vall.

A qualsevol època de l’any podreu gaudir d’una vegetació canviant de color.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Nota : Fotografies realitzades en el mes de febrer de 2020

Poesia – La Font del Faig de Camprodon

Oh vianant, que et vens a recollir

al dolç recer d’aquest paratge bell

on joguineja alegre el Ritortell

i l’euga campa a pler amb el seu pollí:

gaudeix la pau del lloc camprodoní

deliciós, entre el verd del pradell

i el blau del cel fistonat per l’ocell,

vora de l’antic camí de Font-rubí.

Natura aquí desplega un ric adreç

lluint pomposa el roure, el vern el beç

i acolorint les flors d’abril i maig;

i, complaguda en ço dels dos germans,

curulla d’aigües fresques i abundants

el doll que brolla al peu dels amples faigs.

 

Autor : Jaume Medina – Primavera del 2011

 

Per a conèixer informació d’aquest Poeta, us passo un enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Medina_i_Casanovas

 

Recull de la poesia : Ramon Solé

Fotografies  de la Font del Faig de Camprodon : Dora Salvador

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres mes destacats de la Vall d’Olzinelles de Sant Celoni

El Montnegre des de sempre s’ha destacat per la seva densa i variada vegetació. Te un dels boscos mes ven conservats de Catalunya.Cal destacar en el seu conjunt la Vall d’Olzinelles que pertany al municipi de Sant Celoni.Dins d’aquest paratge de la Vall, podem observar i gaudir d’uns magnífics arbres centenaris.Avui us passo la informació dels mes destacats i que estan catalogats, donat que formen part del patrimoni del Parc Natural del Corredor – Montnegre :

La Pollancre d’Olzinelles :

Esta al costat del camí de passejada paral·lel a la riera i abans d’arribar al trencall de can Valls amb la carretera a l’església d’Olzinelles. La Pollancre, te 26,6 metres d’alçada.Conjunt d’interès de la Pega : Està format per a 14 plàtans majestuosos i una gran Alzina. Situats front de l’entrada a can Valls, separats per la carretera. En aquest lloc hi ha la antiga Font de la Pega amb les Bases.Conjunt del Pont de l’Aranyal :

Per anar-hi cal entrar a la Finca de can Valls, per camí de sota que voreja la masia, una vegada que em fet el perímetre de la casa remuntarem el camí que va paral·lel a la riera o sot de les mines.En aquest punt hi ha un pont, al seu costat  esquerd i trobarem el gran plataners i varis Faig, per ho el que és destaca te 18 metres d’alçada.

El Cedre de Can Valls:

Un cop passat el pont, ens fitxarem amb el cedre que esta situat al centre de la plaça que forma el bosc. El Cedre, te mes de 20 metres de alçada.Son diversos els arbres que podem trobar a peu de la carretera de Sant Celoni  a Olzinelles, que es destacant per ser alts i centenaris, especies mes comunes son els Pins i les Alzines.En conjunt la Vall d’Olzinelles es un verdader parc,  per la important vegetació que te, gràcies que és un lloc molt humit i que plou molt freqüentment.Si no ho coneixeu, us recomano poder anar-hi i gaudir d’aquesta Vall, amb vehicle o a peu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé