Avui destaquem: La Font de cal Pere Vell de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de cal Pere Vell esta al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell.

Historia:

• La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs.
• Al costat de la font hi ha l’actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d’una de les portes d’accés posterior a la fàbrica.
• Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l’antic pont romànic de Sant Marc.
• A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges.

La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d’un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d’un petit dipòsit darrera del mur.

L’aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra.

Observacions:

Pel que fa al safareig no s’ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de la Colònia Soldevila de Balsareny

L’any passat vaig fer un article sobre uns destacats pins de la Colònia Soldevila de Balsareny.

Avui, el dedicarem a uns destacables plataners de la mateixa Colònia,

situats en filera en dos línies entre la fabrica i les cases dels antics treballadors.

Es conservant en generat en un bon estat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de l’ermita de Sant Ramon del municipi El Catllar

Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.

Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Fabrica de Sant Benet de Sant Fruitós del Bages

La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat, al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.

Hi ha la casa de l’amo, en el seu voltant trobareu uns grans i centenaris plataners.

Avui en dia formant part del conjunt d’arbres del Parc.

Grans i sans, que a l’estiu fan una ombra gràcies a les seves amples fulles.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Cantarell de Vic

Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,

Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,

a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.

En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,

A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,

aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.

Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.

Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.

Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.

En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.

La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.

Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge

i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Canal industrial del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia:

• A Manlleu la industrialització va estar molt relacionada amb el riu Ter, però sobretot amb el canal industrial que té antecedents en la séquia que des de 1769 feia funcionar el molí de dalt o d’en Miarons, actual molí de Can Vinyes.
• A partir de 1829 s’aprofità per fer anar la fàbrica tèxtil adossada al molí.
• Però, el canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, quan Francesc Puget, Antoni Baixeres i Salvador Juncadel les van comprar els terrenys prop del molí per aixecar-hi tres fàbriques i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter.
• L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.
• El canal es va anar eixamplant i allargant per cobrir les necessitats de les indústries que s’anaven instal•lant al costat del Ter per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
• El canal, els set salts d’aigua i els diversos compartidors i comportes que servien per alimentar les diferents fàbriques i molins, van patir greus desperfectes durant l’aiguat del 1940, així com els ponts que hi havia sobre el canal i els restants.

El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.

És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.

Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.

La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,

dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.

Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…

Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,

que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,

on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.

La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,

on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.

Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-industrial-de-manlleu

El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La Morera de l’antiga Fabrica Textil Rase de Cardedeu

Avui us presento dos articles sobre Arbres destacats

Aquesta Morera esta en l’antiga Fabrica Textil Rase de Cardedeu.Forma part de l’arbrat local d’aquest Municipi, arrelat en el carrer Llinars, al costat de l’antic conjunt dels edificis de la Fabrica Rase.Està classificat  i declarat com a Arbre d’interès local.Te un gran brancatge. Al seu costat hi ha un jove Castanyer i a l’altre una taula de “Pingpong”

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de l’antiga fabrica textil de La Brutau de Sant Jaume de Llierca

La família Brutau de Sabadell, va arribar al poble Palau de Montagut, que és l’antic nom de Sant Jaume de Llierca, a finals del segle XIX, situant-se al costat del riu Fluvià.L’emplaçament d’aquesta nova fàbrica, només es pot explicar per l’existència d’una energia hidràulica que substituís el vapor de la fabrica de Sabadell i permetés una producció industrial amb menys cost i va comprar la fàbrica tèxtil Funosas que disposava d’un salt d’aigua propi.Aquesta fàbrica va ser important dins la industria catalana ja que produïa fil prim de la millor qualitat destinat a la textura i el gènere de punt.Als anys 20, la fàbrica va necessitar un salt d’aigua més gran per abastir les seves necessitats. El salt es va fer a Vilallonga de Ter.Com que l’energia que arribava era superior a la demanda de la fàbrica, es va crear una segona branca.La crisi del petroli del 1978 va provocar el tancament de la fàbrica.L’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es troba en perfecte estat de conservació. És un recurs importantíssim a recuperar per poder entendre el passat industrial de la Garrotxa.La Canal de l’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es manté tota l’estructura d’aigua que servia per generar energía a la fabrica.

 

Recull de dades : lagarrotxa.net i propi

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Parc o Jardí de Can Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.La casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.A més de les construccions que formaven el conjunt fabril i la casa, la família Moretó va encarregar a l’arquitecte Manuel Casas Lamolla, l’any 1935, el disseny d’un Jardí de línies clàssiques.La família al va cedir anys més tard a l’Ajuntament de la ciutat, on actualment és un Parc públic, va ser remodelat l’any 2003 per esdevenir un parc urbà.Se’l coneix també com a Jardí de la Farinera, amb un total de superfície enjardinada d’11.120m2.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/jard-de-la-farinera/

Es un Parc tranquil i amb molta ombra, gràcies als seus arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé