On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Llibre recomanat : La Masia a la Catalunya central. Evolució, tipologies i espais

Dades generals :

Autor/es : Cortés Elía, María del Agua

ISBN13 :  9788417116040

ISBN10 : 8417116044

Tipus :  LIBRO

Pagines  : 152

Any de Edició :  2018

Idioma :   català

Enquadernació : Rústica con solapes

Editorial: :  EL FARELL EDICIONS

Preu : 18,00€

 

Resum :

La masia  és un patrimoni emblem tic a Catalunya i, en especial, a la Catalunya central, un territori amb un entorn f sic que ha marcat i condicionat el desenvolupament d’un sistema d’habitatge dispers que encara perdura.

Les masies, les cases de pagès, sen l’element m s destacable del nostre paisatge rural, amb clares diferencies entre la plana agrícola del sud i la muntanya del nord.

La casa de pagès no s nom s el centre d’un sistema econòmic, sen també l’embolcall dels seus habitants, una família i les seves relacions, un m n ple de significats que van mes enllà de la simple arquitectura.

Darrerament el llegat de les cases rurals s’ha vist afectat per diferents circumstancies que han provocat la seva progressiva modificació i desaparició , i que han transformat el seu esperit primigeni. Així , la documentació i la difusió del que ha sigut aquest patrimoni garanteix la supervivència de la seva memòria.

 

Recull : Ramon Solé