Llibre recomanat : Contes i Llegendes dels arbres

Fitxa tècnica

Autoria : Louis Espinassous

Traducció: Francesc Roma i Casanovas

Gènere: Natura

Col·lecció: Prisma, 61

Primera edició: Juny 2022

ISBN: 978-84-1356-188-2

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Pàgines: 152

Preu : 13,80€

Altres dades :

Un recull de contes tradicionals destinats als adults

Contes i llegendes dels arbres aplega trenta-tres històries d’orígens molt diversos: Europa, Sibéria, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, el Pacífic i Sud-amèrica. Recollits i escrits pel reconegut narrador Louis Espinassous, es basen en una llarga investigació etnològica, però també en la tradició oral contemporània, que segueix viva, així com en la veu dels savis, per oferir-nos una àmplia selecció de contes ancestrals escrits per una ploma elegant.

Els treballs d’Espinassous l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

Dades de Louis Espinassous

Nascut l’any 1951, és educador, biòleg, etnòleg, narrador, assagista, novel·lista i pastor. Pioner en educació sobre la natura i antic assessor tècnic del Parc National des Pyrénées, els seus treballs l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

És autor de diversos títols, entre els quals Pyrénées, montagnes sauvages, Ours, Contes et légendes de l’arbre, Besoin de nature  i Pour une éducation buissonnière.

Viu i treballa a la vall de l’Ossau, als Pirineus.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : La plaza de los Quincunces de Burdeos en Francia

La place des Quinconces (en español, ‘plaza de los Quincunces’) situada en Burdeos, Francia, es una de las plazas más grandes de Europa, con una superficie de aproximadamente 126 000 m².

Fue trazada en 1820 en la ubicación del Château Trompette, con el objetivo de evitar una rebelión contra la ciudad. Adoptó su forma actual (un rectángulo alargado redondeado con un semicírculo en uno de los lados estrechos) en 1816. Los árboles fueron plantados en 1818 dispuestos en quincunces —la figura del número 5 del dado—, de aquí el nombre de la plaza.

Las dos columnas rostrales de 21 metros de altura frente al Garona fueron erigidas por Henri-Louis Duhamel du Monceau en 1829. Una de ellas simboliza el comercio, mientras que la otra simboliza la navegación. En 1858 se añadieron las estatuas de mármol blanco de Montaigne y Montesquieu (del escultor Dominique Fortuné Maggesi).

El monumento principal fue erigido entre 1894 y 1902 en memoria de los girondinos que cayeron víctimas de El Terror durante la Revolución francesa. Se compone de un gran pedestal enmarcado entre dos cuencos, decorado con caballos y tropas de bronce, y coronado con una gran columna con una estatua en su cima que representa el espíritu de la libertad.

hacia la plaza Tourny: la ciudad de Burdeos sentada en la proa de un barco con una cornucopia. A la derecha de la base el río Dordoña y a la izquierda el Garona.

Al pie del tanque con caballos: la Ignorancia, la Mentira y el Vicio. La cuadriga de caballos-peces es una representación de la Felicidad. La columna fue erigida por Achille Dumilatre y Rich. El pedestal es de Corgolin. En 1943 los caballos que fueron retirados durante la ocupación alemana de Francia fueron reerigidos con su bronce restaurado.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Les antigues creences sobre l’heura

L’heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure mes de 500 anys.És originària d’Europa, creix i prolifera en llocs d’ambient humit.La podem veure en les parets de Castells, Ermites, Mansions, Xalets… en la decoració de jardins, trobem una important varietat d’heures domèstiques.En els boscos, també hi es present i son fatídiques pels arbres que no estiguin controlats i cuidats;podent arribar a enramar per tot el tronc de l’arbre, fins i tot, trencar branques o el mateix arbre.En l’antiguitat es va observar que tenia propietats beneficioses en la salut  en les aplicacions farmacològiques, esdevenia una planta per fer pomades curatives entre altres medicacions.L’heura, segles en rere, es va creure que era una planta misteriosa, màgica, amb diferents símbols i creences…Us passo uns exemples :

• Ja qui creia que protegia contra els mals esperits i els encanteris de les Bruixes.
• També, protegia contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front s’anava passant poc a poc els efectes.
• L’heure va ser dedicada al Deu Baco.
• Antigament aquelles tavernes que tenien pintada una heura a la porta, era un avis pels parroquians, significava que allà es venia “vi dels bons”.
• Segur que heu vist personatges amb les corones d’heura, axó volia representar el símbol de la fidelitat, com en les celebracions matrimonials en l’antiga Grècia.
• També, donat a la seva longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d’immortalitat.

En les parets que hi ha arrelades heures, es un verdader niu de insectes i animalons petits, com els coneguts dragons, abelles, formigues, escarabats, aranyes, nius d’ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé