Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus Blanc del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Per poder contemplar aquest destacable Eucaliptus Blanc, teniu d’entrar per l’antiga portalada principal al recinte del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona.Cal seguir el vell camí de la finca que porta a l’edifici, des de lluny veurem com surt i destaca sobre altres arbres,en la segona corba i al tocar la paret d’una casa, esta aquest Eucaliptus.Aquest Eucaliptus Blanc, disposa d’ un tronc gruixut i gros, amb nombroses branques sempre plenes de fulles, que s’alcen cap a munt.Està classificat i considerat com Arbres d’interès local, per l’ajuntament de Barcelona.Aquest tros de camí, n’hi havien d’altres, encara podem veure un segon, no tant gros el seu tronc, però si molt esvelt.al seus peus, i a la llera del camí, un de tallat i totalment sec.I si mireu a la vostra dreta, també esta un totalment de sec però encara arrelat al terra.Podeu aprofitar de fer un tom per aquest  Parc, que es de gran importància d’extensió i te recons molts bonics i interessant per tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Poblenou de Barcelona

El Parc del Poblenou, està situat al final de la Vila Olímpica, en l’ Avinguda Litoral, 59-71de Barcelona, entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.Està situat al final del barri, és una gran pineda, i cap al mar un espai ple de dunes, que eviten els efectes del vent de llevant.És un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja.Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra.En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet practicar-hi esport.Tot plegat està situat al principi d’una franja pavimentada llarga que ressegueix el parc de punta a punta.Hi domina el pi pinyer , també en la zona del passeig exterior, els àlbers, amb tanques vegetals fetes, moltes d’elles, amb bambú, de troana. Al parc també hi ha eucaliptus, i altres espècies aromàtiques.Com tots els parcs, disposa de fonts d’aigua, molts seients i zona de Bar i jocs infantils.Prop del llac hi ha pins blancs i algun garrofer  i a prop de les dunes hi ha palmeres datileres.Molta es la gent que passeja, corra, va amb bicicleta, pren el sol, fa ioga… in parc planer i apte per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres paravents

El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània,  (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els  xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com  de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.

 

Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Eucaliptus centenaris del Parc de Lurdes d’Arenys de Mar

Els Eucaliptus centenaris estan situats a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar i front  El Mas Teixonera de les Doedes, que és un destacat Bar – Restaurant.En son varis Eucaliptus, per ho cal destacar el mes vell, que es el mes corpulent i amb mes brancatge i fulles.El tronc en si, no es massa allargat  per ho si gros, amb unes branques molt allargades i rectes cap a munt.El conjunt dona si una bellesa singular al parc de Lurdes d’Arenys de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé