Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.
A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.
De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.
Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.
A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.
Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.
A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”.Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric. Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416… Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia. La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia. La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals. Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte. Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.
En l’agregat de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, hi han varies fonts dedicades a la Verge de Montserrat, una d’elles esta situada en un racó de la plaça on està l’església.
L’estructura de la font està adossada en una paret d’una casa particular, és d’aigua de xarxa que cau a una pica rectangular. A sobre hi ha la imatge de la verge de Montserrat amb el nen Jesús.
Per anar a La Font de la Collada de Falgars o del Centenari, es molt fàcil, cal que us situeu en la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el quilòmetre 8 surt a la dreta una pista que indica : “santuari de Falgars”,
us cal seguir uns 7 quilòmetres fins que arribeu a la collada de Falgars, on trobem la font, a mà dreta i a peu de pista.
Fins la font, cal pujar unes escales, l’estructura és una roca plana adossada al marge de la muntanya per on surt l’aigua per un broc de pedra, que cau a una pica semi circular, d’allí a una bassa.
Al seu costat dret hi ha un gran banc, al costat esquerre destaca un monòlit de pedra, plantat l’any 1977 en commemoració del centenari de la guarderia forestal de l’estat.
Mes a l’esquerra trobareu una taula rodona i un seient de pedra corbat per poder fer un àpat.
La Font de la Barona esta situada front de l’entrada principal de la Colònia Sedo, concretament darrera d’unes naus, està rodejada de Plàtans,
Trobareu un cartell que posa: camí a Esparraguera, cal seguir –lo i al poc ja veureu un conjunt de plataners, allí esta al seu centre la font. ( Ahir us vaig presentar aquest grup de plàtans).
L’estructura actual de la font, es com una roca que en un costat hi ha un tub no massa gran, on l’aigua cau a una pica rectangular, disposa d’un banc allargat de pedra.
Aquest lloc es recordat per la gent gran, per anar a fer fontades de jove, ara fa més de 50 o 40 anys en rere. La seva estructura era totalment diferent en aquelles èpoques.
La Font dels Caçadors esta adossada la paret d’una casa particular, en el carrer de Paris cantonada amb el carrer de Sant Carles de Les Fonts de Terrassa.
Estructura d’obra feta de maons i pedres rodones de riera. Amb el seu nom a sobre a la part superior.
Disposa de dos aixetes de pressió, l’aigua que es de xarxa pública, cau a una allargada pica. Va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 