Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Poesia : Records d’estiu al compàs d’una havanera

Estem a ple estiu, calor molta calor, mireu de llegir ara que molts teniu Vacances,  una poesia o moltes, al costat de la Mar o Muntanya.,..!

Avui us presento una poesía que recorda a un amor… i de fons una habanera… al costat de la Mar …:

La melodia d’una bella cançó marinera

m’ha trasbalsat, ha pertorbat la meva calma,

i han aflorat dins meu

un munt de sentiments entranyables

de quan em feies costat, amor,

de quan tu i jo ens estimàvem.

Aleshores he recordat tantes i tantes coses de nosaltres:

aquelles llargues passejades

pels bonics paratges de Calella,

les nostres converses amoroses,

les carantoines i abraçades,

però, en especial, he recordat amb molta nostàlgia

aquells capvespres d’estiu quan barquejàvem junts

en les aigües cristal•lines i blaves d’aquella bonica cala

on ens besàrem per primera vegada

i on vaig aprendre a estimar-te.

Mes, ara tu ja no hi ets, amor,

ara ja no m’acompanyes.

Bells records m’han vingut a la memòria

tot escoltant les havaneres a Calella,

són records d’antany, d’un estiu ja molt llunyà

que, per desventura, ja mai no tornarà,

però, a pesar del temps transcorregut,

perduren en el meu pensament.

I t’he enyorat, amor. T’enyoro encara.

De matinada m’he deixat acaronar

per altres aigües apassionades,

i a cau d’orella m’han xiuxiuat amoroses paraules,

però els meus sentiments allí no estaven, amor,

els meus sentiments per tu frisaven.

Mentrestant, al lluny, una dolça havanera sonava.

Gràcies Joaquima Pellicer per aquesta bonica poesía que a molts ens farà que pensar… Bon estiu a tu i familia. Gràcies

 

 

Autora del Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer

Poesia dedicada als nostres Amors de la vida… ( Ramon Solé)

Arbres – El Lledoner de la Plaça del Lledoner de Palau-solità i Plegamans

Com cada dissabte, us presento dos articles dedicats a Arbres

Aquest destacable Lledoner, està en la Plaça amb el mateix nom que l’arbre i situat en el seu centre.La Plaça del Lledoner, està entre el carrer de Dalt, 25, carrer de la Bonavista i carrer les Dues Parròquies a Palau-solità i Plegamans.Com molts lledoners, aquest te un gran tronc i moltes branques, en les fotografies fetes aquest hivern, no podem veure les fulles, que si anéssiu ara a l’estiu, veuríeu una gran copa arrodonida i ven verda.Front del arbre, hi ha una font d’aigua de xarxa pública, que es en part, una replica a la Font de Canaletes de Barcelona.Al estar en una barriada lluny del centre urbà del poble, no és massa coneguda i freqüentada aquesta plaça del Lledoner.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Refranys i Dites sobre l’Estiu

Us passo alguns Refranys i Dites sobre l’Estiu :

A l’estiu filosa no diu.

A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.

A l’estiu tota cuca viu.

A l’estiu tot reviu.

A l’estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu.

A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.

A l’estiu, tavernera, a l’hivern, fornera.

A l’estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu.

A l’estiu, per l’ombra, i, a l’hivern, pel sol.Aigua d’estiu, xirriu, xirriu.

Cuca d’estiu, mentre té sol, fa la viu-viu.

D’amoretes no es veiu a l’estiu ni de mal govern a l’hivern.

Del sol de l’hivern i dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu.

La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred.

Llangardaix encauat, estiu acabat.

Ni sol d’estiu ni confiança en el qui escriu.

Quan la granota comença a cantar l’estiu vol començar.

Qui diu mal de l’estiu, no sap què diu.

Si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara i, a l’estiu, d’esquena.

Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.

Xàfec d’estiu fa la meitat del que diu.

A l’estiu, la formiga surt del niu.

 

 

Recull de Refranys i Dites – Fotografies : Ramon Solé

Poema sobre l’Estiu

Ara és el temps d’estimar pels camins,

a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora

i a l’ombra dels vells arbres,

a les fonts mig perdudes,

allí on el bosc és més íntim.DSCN6330_01

Ara és el temps de seure pels carrers

a parlar de futbol i de dones,

havent sopat,

formant grup a l’escassa voravia

i veure com les noies

travessen el carrer abans d’arribar

i passen i s’allunyen

una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,

temps de cantar tot treballant

a ple sol,

oblidant el risc de les bastides,

oblidant l’esforç

i la monotonia de la feina i del viure.

CAM01073_01Ara és el temps de passejar amb les nenes

i la senyora que porta guants blancs

per amagar els estralls del lleixiu,

a la tarda del diumenge,

per l’ampla carretera vorejada de plàtans

dient adéu-siau a tothom

amb un gran gest del cap

i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen

a la penombra de les entrades

i s’adormen sovint damunt la feina,

i és el temps dels homes que fan la sesta

al racó més fosc de la casa

a les tardes de sol,

quan als carrers hi ha un silenci feixuc

i fa una calor despòtica.

CAM01086_01Ara és l’estiu,

l’estiu massís i una mica absurd

però intensament bell,

que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny

i que se’n va, també sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.

 

                           Autor :   M. Martí i Pol

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé