Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

Parc de Vallparadís de Terrassa – 1 ª Part #

Avui us passo dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Montner i creua la ciutat de nord a sud.Amb una extensió de 395.500 m2 (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord,disposa de moltes entrades per tot el seu contorn,I acces amb ascensor en algun desnivell.Amb una gran varietat d’arbres i plantes per tot el Parc, i molt cuidat.Al seu vessant es troben el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere el castell de Vallparadís, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, la Casa Baumann i els hospitals de Sant Llàtzer i de la Mútua de Terrassa.Disposa d’un estany que funciona com a piscina, un auditori, un trenet i un restaurant, entre altres serveis.Al final de l’any 2005, en el decurs d’unes excavacions als terrenys de l’antiga fàbrica de Cal Guardiola, es va produir el descobriment d’un important jaciment amb milers de restes d’animals i d’eines fetes per homínids d’una antiguitat entre els 800.000 i el milió d’anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d’Europa.Àrea de jocs infantils, amb l’església de Santa Maria a dalt a l’esquerra.Podem conèixer les fonts naturals situades en el fondal del torrent i a la part de darrera de les esglésies de Sant Pere, que no es pot avui en dia beure aigua, son utilitzades per els estanys.La primavera del 2007 s’inaugurà l’ampliació fins als 313.000 m² actuals, en una fase que abasta ja els barris del Segle XX i de Can Palet.En aquesta nova zona, coneguda com les Hortes Velles i el torrent de la Font d’en Sagrera, s’hi instal·la el Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

Pont antic

Des de març de 2011 el parc està completat totalment, amb una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.Per a mes dades podeu consultar la web de l’Ajuntament de Terrassa, amb català o castellà i que us adjunto l’enllaç :

https://www.terrassa.cat/vallparadis

Us passo informació sobre el trenet del Parc de Vallparadís :

https://www.youtube.com/watch?v=bzGo4VXE76c

Si no coneixeu aquest Parc, val molt la pena fer-hi un bon tom, i podeu anar tota la família i/o amb amics.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Municipal de Moià, romàntic, amb fonts i estanys

Aquest Parc, està situat en els Carrers de Salt, de Santa Magdalena i de Sant Josep. L’actual Parc Municipal es correspon amb els antics jardins de la casa Coma (Cal Cristo).L’antiga mansió, alberga el Museu del Parc, una Biblioteca i l’Escola Municipal de ceràmica, és un gran casal de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. La façana posterior té davant un gran jardí amb un estany rodó amb brollador al centre. En un extrem del jardí es conserva junt a l’edifici del nou casal de cultura un templet neoclàssic d’harmonioses proporcions. Quatre medallons recorden les dades en que fou aixecat l’edifici (1877-1935), l’anagrama de la família de Jaume Coma i l’escut de Moià.Fent un repàs breu de la seva Historia :

  • L’industrial Josep Coma va adquirir en 1873 i posteriorment en 1877 els horts i solars que hi havia al darrera de la casa i els va transformar en un gran jardí burgès, de tipus romàntic, amb fonts, estanys, coves i glorietes. També hi ha un colomar, de maó vist i ceràmica.
  • En morir Josep Coma l’any 1915 el jardí va passar a mans de l’escola Pia.
  • Als anys trenta va ser adquirit per l’Ajuntament de Moià.
  • A partir de 1935 es convertiren en el parc municipal Francesc Viñas.

Disposa de moltes fonts, llacs i llocs de descans, per poder llegir un llibre, a l’estiu te zones d’ombra que fa l’estada molt agradable.Disposa d’una diversitat de tipus d’arbrat amb fulles caduques o perennes, amb camins per passejar-hi.Fins i tot, un monument dedicat a la Font.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé