La cara negativa del Torrent del Parc de l’Alou a Rubí

DSCN2651_01En dues ocasions hem parlar en aquest Blog, del Parc de l’Alou a Rubí, en una d’elles vàrem tractar de l’estany i la part mes superior del seu torrent;DSCN2680_01 en la segona, de la part baixa o inferior, on varem podem fer un tom pel costat del seu torrent.DSCN2656_01DSCN2657_01En aquesta ocasió, no sempre podem parlar de la part positiva  dels llocs que visitem, en el cas d’avui, hi han dos factor negatius… del Parc de l’Alou en la seva vessant baixa.DSCN2682_01El primer d’ells afecta directament a la part mes baixa, en moltes ocasions una aigua relativament transparent, la podem trobar amb un color grisDSCN2699_01 i a les vores del torrent, ple de deixalles causades per alguna avinguda d’aigua.DSCN2697_01Per ho  ens preguntem, i l’aigua, perquè aquest color, son abocament d’alguna industria, deu ser per alguna pèrdua del clavegueram ?…DSCN2700_01 Com pot viure un ànec en aquestes aigües… ?DSCN2698_01L’altra circumstancia negativa, son les línies elèctriques d’alta tensióDSCN2689_01 que hi ha en aquest sector…!CAM01060_01Pensem que en el temps…immediat és corregeixi , i torni a ser un torrent amb aigues transperents!DSCN2659_01

DSCN2658_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de l’Estany de Les Llobateres a La Batllòria de Sant Celoni # 2

DSCN5391_01Recuperem el fil iniciat ahir, Camí de l’Estany de Les Llobateres. Quan mes ens aproximem al lloc , anem trobant indicadors que ens donen a conèixer per on tenim el camí o el temps que ens falta per arribar-hi.DSCN5383_01A l’altura de La Batllòria, ens falta 1 hora i 10’. Al poc trobarem una cruïlla de camins,  podrem anar seguin pel costat de l’autopista o be, passar per un pont aquesta i adentrar-nos per uns boscos i camps. Fins el seguen pont, on també el passarem i ja sols faltarà 10 minuts per arribar al destí.DSCN5388_01Ja situats a l’Estany de les Llobateres, trobarem un mirador i cartells de les explicacions sobre la seva adaptació de sorrera a un nou estany.DSCN5399_01DSCN5397_01

DSCN5387a_01El períodes i procésDSCN5385_01

extraccions de sorra. Any 1997 - Arxiu RASOLA

extraccions de sorra. Any 1997 – Arxiu RASOLA

Les seves avantatgesDSCN5386_01DSCN5390_01Projecte de restauració de l’espai naturalDSCN5387_01DSCN5389_01La  vegetació de les rodaliesDSCN5384_01Us recomano que porteu prismàtics per poder observar de prop les nombroses aus existents, axó si, cal no fer soroll i tenir paciència.DSCN5394_01També, no us poseu a observar les aus fora del mirador o pel camí que el voreja.DSCN5398_01DSCN5400_01 No entreu per la vegetació ni us aproximeu a la llera de l’estany, podeu caure i/o molestar les aus.DSCN5401_01Podeu fer la tornada per la variant del camí que no heu vingut.DSCN5393_01És un bon lloc per passar una jornada matinal o de tot el dia, fent una bona excursió i observant les aus de l’Estany de Les Llobateres.DSCN5395_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les tres Creus i l’ona d’Aigua de Banyoles

L’Hostalot, un establiment derruït el 1924 que hi havia a prop del santuari del Collell, era ple de gom a gom. Enmig de la gent hi havia tres personatges de molt mal aspecte que no paraven de beure i xerrar i, quan sonaren les campanes anunciant l’hora del rosari, mentre tothom entrava al santuari per l’oració, ells continuaren amb la seva sòrdida actitud, mofant-se i blasfemant com uns condemnats.
En marxar s’encaminaren cap a Sant Miquel de Campmajor continuant la seva burlesca gresca sota un sol asfixiant.v vv_01De cop i volta els va semblar escoltar un soroll estrany i mentre esbrinaven d’on provenia el camí va començar a bellugar-se. Els arbres es van moure i les pedres van començar tremolar sota els seus peus. Varen voler córrer però la terra que trepitjaven cedí de cop i volta i a l’instant va aparèixer una gran onada d’aigua que els va sacsejar violentament i que els engolí.
No es va saber mai més res d’aquells tres irreverents, només varen quedar les jaquetes que, a causa de la calor, portaven sota el braç. Algú va posar les tres creus per recordar aquells infortunats amb la intenció, diuen, que els vianants els dediquin una oració per a les seves ànimes.

Una altre versió de la Llegenda es :

Aquesta història em fou contada pel tartaner del Collell, el qual a més em digué que això deu fer molts anys, els vells no se’n recorden i per l’arxiu parroquial no se’n troba esment.
Es conta que en una bassa que es troba al peu de la carretera que va al santuari del Collell, un dia tres estudiants anaren a banyar-s’hi, mes per haver-hi un xuclador en ella s’ofegaren. Llac Cendra_01De llavors ençà, s’ha posat unes tres creus sobre el marge que hi ha a prop de la carretera i de la bassa.

Recopilació de la Llegenda i fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Sant Martirià i la seva Historia a Banyoles

Ja sabem que el patró de Banyoles és… Sant Martirià !
Segons la tradició, en Martirià va néixer a Florència (la Toscana, Itàlia) a mitjan segle IV en el si d’una família noble, pagana (fa més de 1600 anys!). Atret pel cristianisme, s’hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l’abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d’Albenga, on va entrar com a monjo.
La seva saviesa va causar gran admiració i en morir l’abat Fructuós, va ser triat com a nou abat del monestir.

Més tard va ser nomenat bisbe d’Albenga i al cap d’uns anys es va retirar al desert a fer-hi vida d’ermità, dedicat a l’oració i portant una vida austera. Al cap de tres anys, cridat pels cristians d’Albenga, hi va tornar perquè el governador perseguia els cristians, obligant-los a renegar de la seva fe. Banyoles - Llac 2_01El governador el va fer empresonar i el va fer llançar als lleons que, en veure’l, no se’l varen menjar, no, sinó que el varen respectar, llepant-li les mans i els peus. El governador, enfurismat, va ordenar que el degollessin. El seu cos va ser enterrat en el terra d’una església, on va rebre la veneració dels cristians.

Al segle X hi hagué una invasió a la regió d’Albenga per part d’un exèrcit estranger que saquejava els pobles i les esglésies. Dos monjos que estaven resant a la capella on havia estat enterrat en Martirià varen sentir una veu que provenia de la tomba del sant que els deia: ‘Recolliu les meves restes i traslladeu-les a un lloc segur , a un indret on hi hagi una deu abundosa d’aigua que no s’hagi eixugat mai’. Els monjos, sorpresos, compliren el desig del sant. Posaren les seves restes dins una petita bóta que col•locaren dalt d’una mula i començaren a fer camí. Allà on trobaven una font s’aturaven i preguntaven als qui hi trobaven si recordaven si havia deixat de rajar alguna vegada. Tot i que algú deia que li semblava que no, sempre trobaven algú d’edat avançada que recordava que aquella font sí que s’havia eixugat en alguna ocasió.I així un dia i un altre…

Després de molts de dies de fer camí, arribaren a un puig des d’on es divisava un estany, l’estany de Banyoles. No veient-hi cap riu que hi aboqués aigua, pensaren que aquella aigua tan abundosa provenia d’una font que brollava del fons d’aquell bonic estany. Havien arribat, ja, al final del seu camí? En aquestes, varen sentir com començaven a tritllejar les campanes de la vila que es veia a prop de l’estany. Seria un senyal diví? Alhora, dins d’aquella vila, tothom sortia de casa seva , sorprès de veure com les campanes s’havien posat a tocar totes soles , sense que ningú no hagués pujat al campanar.Banyoles - Llac Vilar 1_01Esglaiats, uns als altres es preguntaven perquè o per a qui repicaven soles les campanes. Alguna cosa, doncs, estava passant. Fent processó, tothom va sortir pel portal de la vila en direcció a l’estany. Essent a mig camí, es varen trobar els dos monjos que baixaven amb la seva mula carregada amb la bóta. Aquests, explicaren als vilatans d’on venien i com era que havien arribat fins allí.
El poble va acollir amb gran alegria les restes d’aquell sant que havien estat portades de tan lluny. Més tard, els banyolins varen bastir una petita capella en el seu honor, just dalt del bonic puig on els monjos varen intuir que havien arribat al lloc que buscaven, el puig de Sant Martirià.
Actualment, les relíquies es troben al monestir de Sant Esteve de Banyoles, dins d’una caixeta de fusta de xiprer, guardada a la capella dedicada al sant. És de gran valor l’anomenada ‘Arqueta de Sant Martirià’. Es tracta d’una funda que cobreix la caixeta que conté les relíquies quan aquesta és treta en processó, ja sia amb motiu de la festivitat del sant o quan abans, també en processó, el poble de Banyoles portava el sant a l’estany per demanar la seva intercessió en èpoques de sequera o de grans inundació.

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

Un estany a la Foixarda, a peu de Montjuic a Barcelona

Vista 1_01A l’altre costat de l’antic Jardí Botànic i sota de l’Estadi,a peu del que havia sigut una cantera, hi ha un estanyol conegut per La Foixarda, esta al costat d’una hípica.Vista 2_01Vista 3_01L’aigua no es troba en un estat massa net, donat a l’estancament i pràcticament no hi ha un desguàs.Vista 4_01Vista 5_01Hi ha gent que recorda fa mes de cinquanta anys en rere, que anava en aquest lloc a passar l’estona i a jugar.Vista 8_01Vista 6_01Es ple de granotes, amfibis I algun que altre peix i tortuga.

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/12/familia-de-picapedrers-en-una-pedrera.html

Vista 9_01Vista 10_01L’any 2012, va passar un tràgic succés en aquest estany, un nen de 10 anys va caure a l’estany i va morir ofegat, aquest espai esta prohibit aproximar-se a tota persona.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/nen-anys-perd-vida-lhipica-municipal-montjuic-1516725

???????????Vista 11_01Es una llàstima que no es pugui comptar en un espai mes, amb les mesures de seguretat que calguin, per on poder passejar i prendre el sol i integrar ho mes a tot el conjunt de llocs visitables i d’us públic de la muntanya de Montjuic.Vista 12_01

Text i Fotografies : Ramon Solé