Arbres – El Xiprer dels Pantans

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a arbres

El Xiprer dels pantans o xiprer calb  és una espècie d’arbre conífera originari del sud-est dels Estats Units.Situat en lloc pantanós i molt humit.Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més.L’escorça està fisurada verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa.Les fulles són caducifòlies, per això se’n diu calb, disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.És una planta monoica, les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Xiprer comú , Catalunya

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries,

Xiprer comú – Catalunya

anomenades en anglès,  cypress knees,  genolls de xiprer.Podeu veure alguna d’aquesta espècie  plantada,  per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadellao al Parc de Torras Villà a Granollers.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Microclima en el Jardí de casa

Si miréssiu detalladament en el Jardí de casa, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació que hi ha viuen en ell i gràcies a ell;i si a mes a mes, teniu un petit estany de peixos, es on trobareu mes insectes.Insectes que hi viuen i també mengen, gràcies a la humitat de regar las plantes,  tenen un clima adequat.Diem que viuen al nostre jardí, entre testos, sota terra o sota una pedra, fulles, dins d’un arbre, en la llenya… qualsevol lloc es bo tindre el cau en un Jardí.En general en un jardí hi trobem plantes amb flors, cosa que molts insectes son atrets per la olor.Quins insectes podem veure?, una varietat com si estiguéssim al bosc, des de cargols, a centpeus o milpeus, escarabats de molts tipus, cucs, aranyes ( amb les seves teles) papallones, formigues…I per l’estany, libèl·lules, abelles, granotes, salamandres…La llista podria ser molt llarga.Si teniu un Jardí petit o gran, no importa, podeu fer un ull per saber quins insectes son els mes habituals en anar-hi.Son uns hostatges diminuts que forment part del microclima d’un Jardí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Jordi Serra i Ramon Solé

 

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

El dia Mundial de l’Aigua – Any 2018

“Tot i cada any, el Dia Mundial de l’Aigua a escala internacional destaca un aspecte específic d’aigua dolça, i en l’edició del 2018 el lema es centra en “Aigua i sequera: estalvi i eficiència”, diverses administracions catalanes s’han coordinat per promoure una campanya d’activitats de sensibilització, comunicació i educació ambiental conjunta i coordinada arreu del país.”

22-03-2018

Avui des del Blog i per celebrar el dia Mundial de l’Aigua, us passo una petita mostra de fotografies sobre l’Aigua en diferents modalitats a Catalunya  :

 

Aigüestortes

Estany

Font

Neu

Pou

Riera

Riu

Salts d’aiguaL’Aigua forma una part molt important en la vida !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé,  Oriol – Ramon Solé i Fidel Rodríguez.

El Parc de la Guineueta de Barcelona

dscn6848_01Un dels parcs mes antics i bonics de Nou Barris de Barcelona, es el de la Guineueta.dscn6862_01

És un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l’objectiu de dotar d’espais verds els polígons d’habitatges que es van anar construint per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.dscn6853_01

El parc està situat en l’antic torrent de la Guineu, que travessava els terrenys que és van enjardinar en l’any 1971.dscn6852_01

En aquest Parc molt ven cuidat, hi trobarem tots els elements per gaudir tranquil·litat,  bancs a l’ombra de molta variació d’arbres, espais per  jugar els nens, les fonts públiques, una zona de pin nic, instal·lacions esportives, una escola i la zona d’aparcament.dscn6858_01

I al mig una zona amb gespa, un estany i un petit bosquet.  Amb un total de tres hectàrees de terreny.dscn6859_01

L’escultura relacionada amb el nom del parc que és la Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d’altura va ser  obra de Julià Riu i Serra.dscn6860_01

També es troba en el seu recinte el Monument a Blas Infante , compost per un fris amb vuit columnes truncades que representen les vuit províncies andaluses , obra de Josep Lluís Delgado.dscn6856_01

Horari :

Desembre, gener i febrer, diari de 10 a 18h.

Març i novembre, diari de 10 a 19h.

Abril i octubre, diari de 10 a 20h.

De maig a setembre, diari de 10 a 21h.dscn6849_01

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

El gran Parc de Catalunya, a Sabadell

DSCN5657_01El Parc de Catalunya és un parc situat al municipi de Sabadell, dins de la zona coneguda com l’Eix Macià que es va inaugurar el 1992.

???????

camí pel Parc

Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l’Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV.DSCN5680_01El parc de Catalunya té un llac artificial de 8.439 m², una capacitat d’uns sis milions de litres, un salt d’aigua de quatre metres d’alçada i un brollador situat a la part central.

El llac s’omple amb l’aigua d’un pou que és tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat.DSCN5648_01Es porta un control periòdic de la qualitat de l’aigua del llac, com també de la xarxa de les fonts públiques. L’estany superior del llac s’alimenta de cinc raigs d’aigua, mentre l’estany inferior hi ha uns brolladors a les parts buides de les lletres “Parc de Catalunya”.DSCN5655_01Al llac s’hi troben cignes, ànecs, carpes i gambúsies. DSCN5659_01Hi ha un embarcador amb una trentena de barques.

???????

Els caps de setmana es poden llogar per fer un passeig pel llac.DSCN5656_01Al parc hi ha tres escultures: Arbre de ferro d’Antoni Marquès, situada al centre del parc, A de barca de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac, i una escultura dedicada a Antoni Farrés i Sabater, alcalde de Sabadell entre els anys 1979 i 1999.

???????

???????

El primer projecte de parc es va realitzar pels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme.DSCN5660_01L’any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d’arbres, l’any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.DSCN5661_01L’ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l’ajuntament va a arribar a ser propietari d’un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d’idees.DSCN5663_01L’any 1986 es va presentar el projecte d’ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. DSCN5662_01El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d’ordenació per a construir l’Eix Macià i el parc de Catalunya. Un conveni amb l’Institut Català del Sòl va facilitar l’operació Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines. DSCN5654_01Els beneficis que va generar aquesta operació es van invertir íntegrament en la construcció del parc. El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se’n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l’observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull.DSCN5658_01A la zona oest del parc de Catalunya, situat al voltant de la masia de Can Rull, hi ha un circuit ferroviari de tres quilòmetres de llargada i dues vies d’amplada. El recorregut en tren té una durada de vint-i-tres minuts de trajecte i passa per un viaducte i sis túnels. Es tracta d’un dels circuits ferroviaris més grans d’Europa. Obren durant tot l’any els diumenges, dies festius i per a grups.DSCN5683_01

Dades extretes de Wikipedia i Ajuntament de Sabadell

Fotografies : Ramon Solé

 

La cara negativa del Torrent del Parc de l’Alou a Rubí

DSCN2651_01En dues ocasions hem parlar en aquest Blog, del Parc de l’Alou a Rubí, en una d’elles vàrem tractar de l’estany i la part mes superior del seu torrent;DSCN2680_01 en la segona, de la part baixa o inferior, on varem podem fer un tom pel costat del seu torrent.DSCN2656_01DSCN2657_01En aquesta ocasió, no sempre podem parlar de la part positiva  dels llocs que visitem, en el cas d’avui, hi han dos factor negatius… del Parc de l’Alou en la seva vessant baixa.DSCN2682_01El primer d’ells afecta directament a la part mes baixa, en moltes ocasions una aigua relativament transparent, la podem trobar amb un color grisDSCN2699_01 i a les vores del torrent, ple de deixalles causades per alguna avinguda d’aigua.DSCN2697_01Per ho  ens preguntem, i l’aigua, perquè aquest color, son abocament d’alguna industria, deu ser per alguna pèrdua del clavegueram ?…DSCN2700_01 Com pot viure un ànec en aquestes aigües… ?DSCN2698_01L’altra circumstancia negativa, son les línies elèctriques d’alta tensióDSCN2689_01 que hi ha en aquest sector…!CAM01060_01Pensem que en el temps…immediat és corregeixi , i torni a ser un torrent amb aigues transperents!DSCN2659_01

DSCN2658_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de l’Estany de Les Llobateres a La Batllòria de Sant Celoni # 2

DSCN5391_01Recuperem el fil iniciat ahir, Camí de l’Estany de Les Llobateres. Quan mes ens aproximem al lloc , anem trobant indicadors que ens donen a conèixer per on tenim el camí o el temps que ens falta per arribar-hi.DSCN5383_01A l’altura de La Batllòria, ens falta 1 hora i 10’. Al poc trobarem una cruïlla de camins,  podrem anar seguin pel costat de l’autopista o be, passar per un pont aquesta i adentrar-nos per uns boscos i camps. Fins el seguen pont, on també el passarem i ja sols faltarà 10 minuts per arribar al destí.DSCN5388_01Ja situats a l’Estany de les Llobateres, trobarem un mirador i cartells de les explicacions sobre la seva adaptació de sorrera a un nou estany.DSCN5399_01DSCN5397_01

DSCN5387a_01El períodes i procésDSCN5385_01

extraccions de sorra. Any 1997 - Arxiu RASOLA

extraccions de sorra. Any 1997 – Arxiu RASOLA

Les seves avantatgesDSCN5386_01DSCN5390_01Projecte de restauració de l’espai naturalDSCN5387_01DSCN5389_01La  vegetació de les rodaliesDSCN5384_01Us recomano que porteu prismàtics per poder observar de prop les nombroses aus existents, axó si, cal no fer soroll i tenir paciència.DSCN5394_01També, no us poseu a observar les aus fora del mirador o pel camí que el voreja.DSCN5398_01DSCN5400_01 No entreu per la vegetació ni us aproximeu a la llera de l’estany, podeu caure i/o molestar les aus.DSCN5401_01Podeu fer la tornada per la variant del camí que no heu vingut.DSCN5393_01És un bon lloc per passar una jornada matinal o de tot el dia, fent una bona excursió i observant les aus de l’Estany de Les Llobateres.DSCN5395_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les tres Creus i l’ona d’Aigua de Banyoles

L’Hostalot, un establiment derruït el 1924 que hi havia a prop del santuari del Collell, era ple de gom a gom. Enmig de la gent hi havia tres personatges de molt mal aspecte que no paraven de beure i xerrar i, quan sonaren les campanes anunciant l’hora del rosari, mentre tothom entrava al santuari per l’oració, ells continuaren amb la seva sòrdida actitud, mofant-se i blasfemant com uns condemnats.
En marxar s’encaminaren cap a Sant Miquel de Campmajor continuant la seva burlesca gresca sota un sol asfixiant.v vv_01De cop i volta els va semblar escoltar un soroll estrany i mentre esbrinaven d’on provenia el camí va començar a bellugar-se. Els arbres es van moure i les pedres van començar tremolar sota els seus peus. Varen voler córrer però la terra que trepitjaven cedí de cop i volta i a l’instant va aparèixer una gran onada d’aigua que els va sacsejar violentament i que els engolí.
No es va saber mai més res d’aquells tres irreverents, només varen quedar les jaquetes que, a causa de la calor, portaven sota el braç. Algú va posar les tres creus per recordar aquells infortunats amb la intenció, diuen, que els vianants els dediquin una oració per a les seves ànimes.

Una altre versió de la Llegenda es :

Aquesta història em fou contada pel tartaner del Collell, el qual a més em digué que això deu fer molts anys, els vells no se’n recorden i per l’arxiu parroquial no se’n troba esment.
Es conta que en una bassa que es troba al peu de la carretera que va al santuari del Collell, un dia tres estudiants anaren a banyar-s’hi, mes per haver-hi un xuclador en ella s’ofegaren. Llac Cendra_01De llavors ençà, s’ha posat unes tres creus sobre el marge que hi ha a prop de la carretera i de la bassa.

Recopilació de la Llegenda i fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Sant Martirià i la seva Historia a Banyoles

Ja sabem que el patró de Banyoles és… Sant Martirià !
Segons la tradició, en Martirià va néixer a Florència (la Toscana, Itàlia) a mitjan segle IV en el si d’una família noble, pagana (fa més de 1600 anys!). Atret pel cristianisme, s’hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l’abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d’Albenga, on va entrar com a monjo.
La seva saviesa va causar gran admiració i en morir l’abat Fructuós, va ser triat com a nou abat del monestir.

Més tard va ser nomenat bisbe d’Albenga i al cap d’uns anys es va retirar al desert a fer-hi vida d’ermità, dedicat a l’oració i portant una vida austera. Al cap de tres anys, cridat pels cristians d’Albenga, hi va tornar perquè el governador perseguia els cristians, obligant-los a renegar de la seva fe. Banyoles - Llac 2_01El governador el va fer empresonar i el va fer llançar als lleons que, en veure’l, no se’l varen menjar, no, sinó que el varen respectar, llepant-li les mans i els peus. El governador, enfurismat, va ordenar que el degollessin. El seu cos va ser enterrat en el terra d’una església, on va rebre la veneració dels cristians.

Al segle X hi hagué una invasió a la regió d’Albenga per part d’un exèrcit estranger que saquejava els pobles i les esglésies. Dos monjos que estaven resant a la capella on havia estat enterrat en Martirià varen sentir una veu que provenia de la tomba del sant que els deia: ‘Recolliu les meves restes i traslladeu-les a un lloc segur , a un indret on hi hagi una deu abundosa d’aigua que no s’hagi eixugat mai’. Els monjos, sorpresos, compliren el desig del sant. Posaren les seves restes dins una petita bóta que col•locaren dalt d’una mula i començaren a fer camí. Allà on trobaven una font s’aturaven i preguntaven als qui hi trobaven si recordaven si havia deixat de rajar alguna vegada. Tot i que algú deia que li semblava que no, sempre trobaven algú d’edat avançada que recordava que aquella font sí que s’havia eixugat en alguna ocasió.I així un dia i un altre…

Després de molts de dies de fer camí, arribaren a un puig des d’on es divisava un estany, l’estany de Banyoles. No veient-hi cap riu que hi aboqués aigua, pensaren que aquella aigua tan abundosa provenia d’una font que brollava del fons d’aquell bonic estany. Havien arribat, ja, al final del seu camí? En aquestes, varen sentir com començaven a tritllejar les campanes de la vila que es veia a prop de l’estany. Seria un senyal diví? Alhora, dins d’aquella vila, tothom sortia de casa seva , sorprès de veure com les campanes s’havien posat a tocar totes soles , sense que ningú no hagués pujat al campanar.Banyoles - Llac Vilar 1_01Esglaiats, uns als altres es preguntaven perquè o per a qui repicaven soles les campanes. Alguna cosa, doncs, estava passant. Fent processó, tothom va sortir pel portal de la vila en direcció a l’estany. Essent a mig camí, es varen trobar els dos monjos que baixaven amb la seva mula carregada amb la bóta. Aquests, explicaren als vilatans d’on venien i com era que havien arribat fins allí.
El poble va acollir amb gran alegria les restes d’aquell sant que havien estat portades de tan lluny. Més tard, els banyolins varen bastir una petita capella en el seu honor, just dalt del bonic puig on els monjos varen intuir que havien arribat al lloc que buscaven, el puig de Sant Martirià.
Actualment, les relíquies es troben al monestir de Sant Esteve de Banyoles, dins d’una caixeta de fusta de xiprer, guardada a la capella dedicada al sant. És de gran valor l’anomenada ‘Arqueta de Sant Martirià’. Es tracta d’una funda que cobreix la caixeta que conté les relíquies quan aquesta és treta en processó, ja sia amb motiu de la festivitat del sant o quan abans, també en processó, el poble de Banyoles portava el sant a l’estany per demanar la seva intercessió en èpoques de sequera o de grans inundació.

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé