Arbres – El Roure de tres branques de Vacarisses

El Roure de tres branques  esta al sector sud de la urbanització de Torreblanca, pel Passeig de l’Estació de Torreblanca.

Roure de grans dimensions, situat al darrera de l’estació de ferrocarril de Torreblanca, a poca distancia d’aquesta en l’entrada a un bosc.

Té una alçada considerable i, des de l’inici del tronc, es divideix en tres branques.(germans de soca)

Forma part de l’inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l’Ajuntament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Caltural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adsaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Camí de Vacarisses a Monistrol de Montserrat

El itinerari d’avui comença a Vacarisses i finalitza la ruta en Monistrol de Montserrat, amb una distancia d’uns 19 kilòmetres aproximadament.

Podeu iniciar el recorregut en l’estació de RENFE. de Vacarisses de la línia Barcelona – Manresa que està a 30 min del poble de Vacarisses, o iniciar des del mateix poble.

Des de Can Serra seguim pel conegut com a “camí vermell”, passem per la urbanització del Palà / Xòles fins a la carretera C58,

alli trobarem diferents indicadors o cartells de diferents colors

on passa el camí per sota la carretera.

Deixem a mà dreta l’Hostal del Palà,

l’edifici actual està tant reformat que no resten senyal de l’originar Hostal.

Passem per la urbanització de la Creu, agafarem l’originari camí Romeu a la nostra dreta. 

Pujarem per un turonet  conegut com camí de la creu.

Un cop a la carena del Cul de la Portadora, ja estem en el terme de Monistrol de Montserrat, ens trobem amb l’Hostal de la Creu.

Cal seguir per les indicacions, i arribarem a la població de Monistrol de Montserrat, que creuarem el seu Pont.

A partir d’aquí, podeu seguir fins al Monestir o visitar Monistrol de Montserrat.

Allí hi ha el tren de FFCC de la Generalitat per tornar a casa…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Pi de l’estació de Valldoreix

Bon Any 2022

El Pi de l’estació de Valldoreix, una vegada mort, és un record … és un monument…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

L’entrada Parc Natural dels Aiguamolls, es realitza per El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6 de Castelló d’Empúries.El Parc Natural disposa d’un Centre d’Informació i Documentació, una estació meteorològica, un aparcament de pagament, entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, amb una superfície aproximada de 4800 ha.

És el segon Parc Natural més important de Catalunya.

Els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i sobre tot en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.

Les millors hores per observar  i gaudir dels ocells, són el matí i el capvespre,

i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.

La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal com a Parc Natural.

Es una bona opció per anar i visitar el Parc dels Aiguamolls i gaudir d’un dia en Família o Amics.I se ‘es a la primavera i l’estiu, podeu anar a les platges properes a prendre el sol i fer uns banys.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Arbres – El Roure a prop de l’estació de Terrassa est de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Roure que avui ens referim, esta situat al costat del Pipican Terrassa Camp del Roure, a un nivell inferior i paral-lel a les vies del tren.Per arribar-hi cal anar fins el final del Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb cantonada carrer de Joaquim Vayreda, al costa de l’estació de RENFE de Terrassa est,cal seguir per un sender que passa pel costat filat del Pipica, fins el primer hort d’aquesta zona, allí a la dreta està aquest destacable Roure.És un Roure bicentenari amb un gruixut tronc i grans branques,aparentment està molt sa.Esta catalogat per l’Ajuntament de Terrassa com arbre destacat local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 34 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

• Un arbre que te un bolet de soca en la part superior del tronc, a la Vall Hebron de Barcelona.
• Un dragonet ficat dins d’una esfera de farola a la nit, a Cardedeu.
• L’han donat Cardedeu i enfadat l’ha clavat a la balla de l’estació del Tren,a Montcada.
• Una porta ven guarnida i un gran ull per veure qui els truca, al carrer de la Rasa a Terrassa.
• Quan es fa un passeig i trobeu un banc lliure, es per descansar, però si voleu fer cames, apa a donar-li al pedal, a l’Hospitalet de Llobregat.Com cada divendres us presento dos articles !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les dues Acàcies de l’estació Renfe. de Montcada – Manresa de Montcada i Reixac

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues velles Acàcies.Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…No son arbres autòctones del nostre País, però…,  això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del carrer Bogatell de Montcada i Reixac

Avui us presento una Font senzilla però amb un valor molt gran.Aquesta Font d’aigua de xarxa, està situada en el carrer Bogatell amb el carrer Domènec Fins,  sota les escales que van a l’andana de l’estació de tren de RENFE, de la línia de Barcelona a Manresa.Pot ser que molta gent passa a la llarg del dia per aquest indret, i no la sap veure, a mi em va passar, amb les preses… cap a qui i cap allà, està situada de forma tant discreta, passa casi inadvertida per la gent.Aquesta Font, va ser dissenyada per uns nois de Montcada, i es va reproduir amb les imatges que veieu, com si fora un Aquàrium, amb delfins juganers…Iniciatives com aquestes,  els ajuntaments, tindrien de deixar participar i escoltar mes als nens de les seves poblacions, pot ser que serien mes medi ambientals els seus municipis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Vial ciclista i peatonal de Santa Maria de Palautordera a l’Estació

La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.

El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,i, de l’altra  promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,tot passant pel punt d’informació turística,on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de  La TOURDERA.Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat  del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :

http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’Aigua en la Garriga

Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets  i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit  per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.

Text i Fotografies : Ramon Solé