Avui destaquem : La Font Vella de Sant Hilari de Sacalm

Com cada diumenge us presento dos articles

La popular i coneguda Font Vella de Sant Hilari de Sacalm, i que el passat divendres us vaig fer un article de com era fa 100 anys en rere,

està situada a tocar de la planta embotelladora de l’empresa Font Vella, S.A., per tant esta dins de la seva propietat la font, es permet l’accés per recollir-hi aigua.

Des de Sant Hilari cal seguir el passeig de la Font Vella fins el seu final, un recorregut  d’algo mes de 500 metres.

La font es troba a l’extrem esquerre de l’esplanada, cal  baixar  uns esglaons que te a banda i banda, donat que esta a un nivell inferior del terra.

D’un broc d’acer inoxidable es per on surt l’aigua que cau a un enreixat de ferro per desguassar.

Cal dir, que al costat de la font hi ha una porta d’accés al manantial.

Es pot veure que es formen cues per recollir l’aigua a qualsevol hora del dia, amb garrafes i carros,  esta imitada omplir més de 15 litres per persona…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Plàtan de la Font de Can Barba de Valldoreix

Avui dissabte us presento dos articles 

El Plàtan de la Font de Can Barba esta situat a un costat de l’esplanada de la Font de can  Barba, en l’antiga finca del mateix nom a Valldoreix.

Plàtan d’uns 90 anys aproximadament, d’un gruix de tronc notable, i del que surten 6 branques principals i d’aquestes moltes altres branques rectes cap a munt.

Us passo les seves mides :

  • Alçària: 30 m
  • Perímetre tronc a 1 m: 3,10 m
  • Perímetre soca: 4 m
  • Amplada capçada: 23 m

Es digne de ser admirat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus de L’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé