Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Les setze fonts d’Esparreguera

Per anar a les setze fonts, cal situar-vos al carrer o camí de can Comelles d’Esparreguera, allí cal prendre un camí barrat per una cadena que entre bosc i arbres diversos us portaran directament a la font – mina.

Aquesta Font – Mina, també va ser coneguda com a Font del Sobreeixidor.

En l’any 1864 en Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca.

Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l’Església, té una llargada de 2 km.

Tant la boca de la mina com l’estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç.

La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d’ells polícroms.

Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està decorat amb un trencadís de ceràmica polícroma

i és on s’obren els setze brolladors que donen nom a la font.

Us passo una fotografia de com era les setze fonts, ara fa cent anys en rere:

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Plaça de l’església d’Esparreguera

La Font de l’església està en la Plaça de Santa Eulàlia s/n d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • Cristòfol Vidal l’any 1864 fundà la companyia “Aigües Esparreguera Vidal” reunint a l’entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble.
  • L’any 1861 havien començat les obres de proveïment d’aigua a la vila d’Esparreguera a càrrec de la Societat d’Aigües Subterrànies Vidal i Cia.
  • Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s’esgotessin altres afloraments d’aigua.
  • Inaugurada l’any 1925, a la Festa Major.

Cristòfol Vidal comprovà que al subsòl de la vila hi havia múltiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km.

La font de la Plaça de l’Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s’erigí l’any 1925.

Es tracta d’una font-monument composta d’un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.

Darrera de l’estructura hi ha adossat un seient de pedra.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del camí de can Comelles d’Esparreguera

Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.

Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.

En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova de les Pells d’Esparreguera

La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;

concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.

A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.

Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.

La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.

La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.

Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Barona d’Esparreguera

La Font de la Barona esta situada front de l’entrada principal de la Colònia Sedo, concretament darrera d’unes naus, està rodejada de Plàtans,

Trobareu un cartell que posa: camí a Esparraguera, cal seguir –lo i al poc ja veureu un conjunt de plataners, allí esta al seu centre la font. ( Ahir us vaig presentar aquest grup de plàtans).

L’estructura actual de la font, es com una roca que en un costat hi ha un tub no massa gran, on l’aigua cau a una pica rectangular, disposa d’un banc allargat de pedra.

Aquest lloc es recordat per la gent gran, per anar a fer fontades de jove, ara fa més de 50 o 40 anys en rere. La seva estructura era totalment diferent en aquelles èpoques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plàtans de la Font de la Barona d’Esparreguera

Aquest  grup de Plàtans estan situats front de l’entrada principal de la Colònia Sedo i darrera d’unes naus; i rodejant la Font de la Barona d’Esparraguera.

L’edat estimada en un general és de 100 anys.

Conjunt de 7 plàtans d’uns 18 metres d’alçària, amb una volta de canó d’entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.

Destaca un que te un troc molt gruixut i baix però amb un gran ramatge.

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d’ombra.

Dades generals :

Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic.

Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l’espècie ” Platanus x hispanica”. D’origen hibrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentalis” ( d’origen Nord Americà).

El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais.

Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultoral – Ciba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Fotografies : Ramon Solé

La Informació: L’Ajuntament d’Esparreguera reparteix ampolles plegables per netejar els orins dels gossos.

Avui us presento dos articles d’actualitat A partir del passat dia 15 de gener de 2020, hi ha una nova ordenança en el que fa per netejar els orins dels gossos al municipi d’Esparraguera, llegim en la Web de l’Ajuntament :

“… totes les persones d’Esparreguera que tinguin un gos censat o facin la inscripció al registre d’animals de companyia, poden passar per l’Oficina d’Atenció Ciutadana, amb el DNI del propietari i el número de xip de l’animal a recollir l’ampolla plegable per netejar els orins de les seves mascotes. Aquesta iniciativa forma part de la campanya “Estima’t Esparreguera, Suma’t al civisme”.

La finalitat és mantenir la ciutat neta i evitar la degradació del mobiliari urbà a conseqüència dels orins dels animals.

En total tenen previst repartir 2504 ampolles que han suposat un cost de 2.268 €. L’usuari haurà d’omplir l’ampolla d’aigua i s’aconsella afegir unes gotes de vinagre que ajuda a neutralitzar l’olor de l’orina, mai haurem d’afegir llegiu que pot ser perjudicial per als animals.

Les sancions previstes per no seguir aquesta normativa i embrutar la via pública amb deposicions o orins poden anar des del 30 als 300 € i en els casos més greus poden arribar fins als 1.200 €….”

Fotografia de L’Ajuntament d’Esparreguera

Un bon exemple a seguir per altres municipis …

 

Recull de la Informació : M’agrada Catalunya i Ajuntament d’Esparraguera

Adaptació al Text : Ramon Solé