Arbres – Els 3 Pins de Palaudaries de Lliça d’Amunt

Per anar a l’Església de Palaudaries, us cal accedir o be per Palau- solita i Plegamans o be, per lliça de vall o lliça de munt, això si, teniu d’anar a l’accés a la Urbanització de Palaudaries, i trencar per una pista de terra a la vostra dreta que es el camí a l’església de Palaudaries, durant un kilòmetre i mig, esta indicat per cartells el recorregut,

Quan s’arriba als antics camps de la finca, al costat del camí, estan els tres pins, be, millor dit els dos que actualment hi quedant, veureu un tronc sec d’un d’ells mort fa temps al costat del altres,

Que se aixecant malgustosos i sans.

Són Pins pinyoners, un al costat d’altre, amb tronc gruixut i amb ramatges ben coberts de fulles.

Estan en una vall molt ombrívola i tranquil·la, a pesar que a prop seu esta molt urbanitzat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’església de Santpedor

La Font de l’església de Santpedor, es situada en la plaça de l’església,

concretament, sota de les escales que pujant fins la porta d’entrada de l’església.

Disposa d’una aixeta polsador  i una pica elevada del terra antiga.

Text : Ramon Solé

Fotografia: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Arbres – Els Eucaliptus de Mas Pitarra de Cervelló

Mas Pitarra era una masia molt destacable de Cervelló, a prop de l’església de Santa Maria,

Concretament situada el la carretera BV- 2007 amb l’Avinguda de Núria.

Cal destacar els seus Eucaliptus, tant els de l’entrada a la finca, com dels de dins.

Són uns Eucaliptus, grans i alts, que es destacant de la resta de la vegetació del indret.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Lledoners de l’església de Santa María de Matadars de Pont de Vilomara

L’església de Santa María de Matadars esta situada en el carrer 1, a les afores de Pont de Vilomara, en un parc tancat.

Podem observar uns magnífics Lledoners, però destacarem el que esta al seu costat,

es de grans dimensions, amb un tronc gruixut i de grans brancatges,

que a l’estiu dona una bona ombra i frescor.

En conjunt, formant un espai tranquil amb taules i bancs de fusta de molt ben estar i poder fer un àpat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Alzina de les rodalies de Sant Jaume de Castellbell

A prop d’arribar a Marganell, hi ha la carretera BV – 1122, que en pocs minuts la tindreu de deixar per una pista de terra que us portarà a l’Església de Sant Jaume de Castellbell.

Poc abans d’arribar-hi i a la vostra dreta hi ha una destacada Alzina.

No massa alta de tronc però gruixut,

disposa d’un gran brancatge que la fa gran i molt destacable en una zona plena de pins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou a prop de l’església de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar

Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.

El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Sole

Arbres – Els Xiprers de l’Església vella de Matadepera

Els xiprers que ens referim avui, estan darrera de l’Església vella o de Sant Joan, dins del cementeri de Matadepera.

De xiprers  en troben en tot el recinte de la part que correspon a cementeri, però són mes joves i no són tant alts i grans.

Cal destacar els dos mes grans i antics, que es situant tant sols al entrar per la porta principal del cementeri.

Lleugerament  inclinats a la paret de l’església, són grans, alts i amb una brancada espessa de fulles,

Segurament per les mateixes dimensions que tenen deurien ser plantats a la vegada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d-1.jpg

Text i Fotografies: Ramon Solé

La Pedra o Roca de les Creus de Rocafort del Pont de Vilomara

La Pedra de les Creus està situada actualment darrera de l’església de Rocafort.

Aquesta roca estava situada en el camí que anava del Mas Roviralta (vora el Llobregat) a Rocafort,

al capdamunt d’una pujada molt forta a la carena de Casajoana (on ara hi ha la urbanització River Park).

És una roca bastant gran que pesa 3.500 quilos i que fa 3´8 m. de llargada, 1´30 m. d’alçada i 0´60 m. d’amplada.

Esculpides a la roca s’hi poden observar una trentena de creus, unes dates -la més ben conservada és de l’any 1802- i unes cassoletes.

Explica la tradició :

  • Que les creus eren esculpides a la roca cada vegada que es passava pel seu davant portant un difunt procedent del Mas Roviralta o d’altres masies properes, fins al cementiri de Rocafort.
  • Cal recordar que fins l’any 1850, quan es va construir el cementiri al Pont de Vilomara, tots els difunts del terme s’enterraven a Rocafort.
  • A més, en aquells temps la majoria de camins eren de bast, és a dir que el difunt era portat a pes de braços o carregat damunt un matxo o mula fins el cementiri de Rocafort.
  • El camí de Roviralta fins dalt la carena de Casajoana on hi havia la pedra era llarg i costerut; després continuava planer fins a Rocafort.
  • No era estrany doncs, que la comitiva funerària parés a reposar en aquell indret. Llavors algú esculpia una creu a la pedra com a record del pas del difunt.

Recull de dades: Ajuntament de Pont de Vilomara

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Feliu del Racó de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us teniu de desplaçar fins a Sant Feliu del Racó, una barriada que es va fer al costat de l’església a base de xalets.

La Font principal, esta situada en la Plaça de Doctor Puig, propera a l’Església.

Es una font senzilla d’obra adossada a la paret de la muntanya.

Tal con diu un cartell sobre la Font:

“ Portada d’Aigua de La Font de la Riera” – 1 de juny de 1957 .

Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra que per allí desguassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Record d’una Font : La Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles

De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.

Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.

A finals del segle passat  quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.

Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.

Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola