Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.
Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.
Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.
La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.
Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.
La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues
