escultor | fonts naturals, aigua, muntanya i més

La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.

Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.

Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.

L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.

A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.

Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.