Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem – La Font de l’Espardenyera de Terrassa

Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;

caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.

La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro

Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.

Disposa de dos bans d’obra.

Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Miner d’Ogassa

La Font del Miner està situada a l’avinguda de les Mines a Ogassa.

En un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té tres brocs metàl·lics i colzats.

L’aigua, abundant, cau en una llarga pica. Al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d’escuts trencats.

L’aigua sobrant va a parar a un gran safareig que queda a un nivell baix i darrera de la font , unes escales us podent portar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Jardí de la Ratafia de Santa Coloma de Farners

El Jardí de la Ratafia està situat a les escales del  carrer Lluís Món i a tocar de la plaça Farners, al centre de Santa Coloma de Farners.

Va ser creat per recordar el món de la ratafia i va ser inaugurat el 22 de juny de 2013.

Així, en aquest espai s’hi poden trobar plantades bona part de les herbes i plantes que s’utilitzen per a preparar aquesta beguda tradicional i de gran tradició al municipi.

Aquest indret també forma part de la ruta l’Univers de la Ratafia, que fa un recorregut pels espais que formen part de la història de la Festa de la Ratafia del municipi.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Campanya de Castellbisbal

Des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4244_01.jpg

una vegada en l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4248_01.jpg

que per unes escales us portarà fins la Font de can Campanya , situada a uns 100 m.

Font d’un sol broc protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons.

Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s’aprecia una obertura en forma de finestra,

aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L’aigua cau directament al terra per on s’escorre directament mitjançant una reixa.

La font actual és fruit d’una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l’antiga font només romanen les restes de l’antiga bassa, ara tapada per la vegetació i terra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Alta d’Amer

La Font Alta d’Amer es situada per sobre del carrer de la Font Alta nº 11, on cal pujar unes escales que ens hi portant, li van posar aquest nom donat que es la situada mes amunt del poble.

Situada dins d’una cavitat feta d’obra i les seves parets són arrebossades i pintades de color groc.

La Font esta regulada l’aigua per una aixeta, cau al terra per on hi ha un enreixat que desguassa, per arribar al brollador cal que baixar  dos esglaons, en cada costat uns seients de pedra allargats.

Disposa sobre l’aixeta d’una finestra per controlar el dipòsit o cisterna de la Font. Algo més amunt  hi ha el seu nom i a poca distancia uns números : 8891.

Es un espai tranquil que tot fent un passeig s’arriba fàcilment.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font del Canyo d’Anglès

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font del Canyo és la més fàcil d’anar-hi, donat que està dins el parc de la Font del Canyo, rodejat d’arbres, plantes i flors, a tocar del torrent Rissec, molt a prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.

La font queda per sota del nivell del terra, per això cal baixar unes escales que hi ha en cada costat de la font.

La paret de la font està decorat amb pedretes i emmarcat per una arcada de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-21_16-02-06-2.jpg

L’aigua surt abundant per un broc  d’acer inoxidable i cau a una pica semicircular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

Donat que l’aigua no surt potable, tal com indica un cartell, del broc s’han posat unes barnilles d’acer inoxidable que donen directament a la pica, on  aquesta esta amb una tapa, evitant que la gent agafi aigua.

Antigament era molt apreciada i s’anava amb garrafes a recollir-ne.

Postal Antiga – Font del Canyo

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem safareig : Els Safareigs de la Font d’Abrera

Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.

Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.

Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.

L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.

La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.

Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.

L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Esteve de Sant Esteve d’en Bas

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font de Sant Esteve del poble de Sant Esteve d’en Bas, es pot anar-hi fent tot un passeig.

Sortim del poble per la carretera c -63z en direcció a agafar la carretera c63 direcció a Sant Feliu de Pallerols. En las últimes casa passem un pont i un creuament en la via verda, seguim el camí ample a la dreta que agafem i deixem el vehicle a 50m, mes endavant esrà la Font del Gat. Just hem girat a la carretera veurem un camí amb senyals de la via verda a la dreta, l’agafem passarem al poc per un pont la riera de Ridaura que resseguirem entre un bosc de ribera.

Quant de la banda de la carretera a la nostra dreta veiem una fàbrica uns metres més enllà a l’esquerra es troba la Font de Sant Esteve..

Com que esta situada a un nivell mes baix que el camí hi ha que baixar unes escales.Es una font tipus cisterna, disposa d’una aixeta polsador que cal fer pressió amb la palanca en la conxa metàl·lica. L’aigua cau a una petita pica; en cada costat hi ha un seient de pedra.Sota l’aixeta, una llosa amb el nom de la font gravat i amb la data 1947.Tot es veu molt nou, no fera masses anys que la deurien refer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador