Avui destaquem : Les dues Fonts de l’Aixeta de Sant Llorenç Savall – 2ª Part #

Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,

abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.

Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.

Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.

La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.

La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.

L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.

Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del pont vell de la Bisbal de l’Empordà

La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.

Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.

La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font Verge de Montserrat de Navarcles

La Font Verge de Montserrat es situada en la paret de l’església de Navarcles tot baixant unes escales.

La Font es tota metàl·lica, molt comú en trobar-la arreu,

dona aigua de xarxa pública per l’aixeta polsador.

Sobre de la font hi han 12 rajoles a color amb la imatge de la Verge de Montserrat, amb la muntanya al darrera i els escolanets.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem – La Font de l’Espardenyera de Terrassa

Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;

caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.

La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro

Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.

Disposa de dos bans d’obra.

Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Miner d’Ogassa

La Font del Miner està situada a l’avinguda de les Mines a Ogassa.

En un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té tres brocs metàl·lics i colzats.

L’aigua, abundant, cau en una llarga pica. Al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d’escuts trencats.

L’aigua sobrant va a parar a un gran safareig que queda a un nivell baix i darrera de la font , unes escales us podent portar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Jardí de la Ratafia de Santa Coloma de Farners

El Jardí de la Ratafia està situat a les escales del  carrer Lluís Món i a tocar de la plaça Farners, al centre de Santa Coloma de Farners.

Va ser creat per recordar el món de la ratafia i va ser inaugurat el 22 de juny de 2013.

Així, en aquest espai s’hi poden trobar plantades bona part de les herbes i plantes que s’utilitzen per a preparar aquesta beguda tradicional i de gran tradició al municipi.

Aquest indret també forma part de la ruta l’Univers de la Ratafia, que fa un recorregut pels espais que formen part de la història de la Festa de la Ratafia del municipi.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Campanya de Castellbisbal

Des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,

una vegada en l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc

que per unes escales us portarà fins la Font de can Campanya , situada a uns 100 m.

Font d’un sol broc protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons.

Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s’aprecia una obertura en forma de finestra,

aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L’aigua cau directament al terra per on s’escorre directament mitjançant una reixa.

La font actual és fruit d’una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l’antiga font només romanen les restes de l’antiga bassa, ara tapada per la vegetació i terra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Alta d’Amer

La Font Alta d’Amer es situada per sobre del carrer de la Font Alta nº 11, on cal pujar unes escales que ens hi portant, li van posar aquest nom donat que es la situada mes amunt del poble.

Situada dins d’una cavitat feta d’obra i les seves parets són arrebossades i pintades de color groc.

La Font esta regulada l’aigua per una aixeta, cau al terra per on hi ha un enreixat que desguassa, per arribar al brollador cal que baixar  dos esglaons, en cada costat uns seients de pedra allargats.

Disposa sobre l’aixeta d’una finestra per controlar el dipòsit o cisterna de la Font. Algo més amunt  hi ha el seu nom i a poca distancia uns números : 8891.

Es un espai tranquil que tot fent un passeig s’arriba fàcilment.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador