El Jardí de la Ratafia està situat a les escales del carrer Lluís Món i a tocar de la plaça Farners, al centre de Santa Coloma de Farners.
Va ser creat per recordar el món de la ratafia i va ser inaugurat el 22 de juny de 2013.
Així, en aquest espai s’hi poden trobar plantades bona part de les herbes i plantes que s’utilitzen per a preparar aquesta beguda tradicional i de gran tradició al municipi.
Aquest indret també forma part de la ruta l’Univers de la Ratafia, que fa un recorregut pels espais que formen part de la història de la Festa de la Ratafia del municipi.
Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,
una vegada en l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc
que per unes escales us portarà fins la Font de can Campanya , situada a uns 100 m.
Font d’un sol broc protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons.
Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s’aprecia una obertura en forma de finestra,
aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L’aigua cau directament al terra per on s’escorre directament mitjançant una reixa.
La font actual és fruit d’una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l’antiga font només romanen les restes de l’antiga bassa, ara tapada per la vegetació i terra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font Alta d’Amer es situada per sobre del carrer de la Font Alta nº 11, on cal pujar unes escales que ens hi portant, li van posar aquest nom donat que es la situada mes amunt del poble.
Situada dins d’una cavitat feta d’obra i les seves parets són arrebossades i pintades de color groc.
La Font esta regulada l’aigua per una aixeta, cau al terra per on hi ha un enreixat que desguassa, per arribar al brollador cal que baixar dos esglaons, en cada costat uns seients de pedra allargats.
Disposa sobre l’aixeta d’una finestra per controlar el dipòsit o cisterna de la Font. Algo més amunt hi ha el seu nom i a poca distancia uns números : 8891.
Es un espai tranquil que tot fent un passeig s’arriba fàcilment.
La Font del Canyo és la més fàcil d’anar-hi, donat que està dins el parc de la Font del Canyo, rodejat d’arbres, plantes i flors, a tocar del torrent Rissec, molt a prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.
La font queda per sota del nivell del terra, per això cal baixar unes escales que hi ha en cada costat de la font.
La paret de la font està decorat amb pedretes i emmarcat per una arcada de mig punt.
L’aigua surt abundant per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica semicircular.
Donat que l’aigua no surt potable, tal com indica un cartell, del broc s’han posat unes barnilles d’acer inoxidable que donen directament a la pica, on aquesta esta amb una tapa, evitant que la gent agafi aigua.
Antigament era molt apreciada i s’anava amb garrafes a recollir-ne.
Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.
Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.
Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.
La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.
Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.
L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona
Per anar a la Font de Sant Esteve del poble de Sant Esteve d’en Bas, es pot anar-hi fent tot un passeig.
Sortim del poble per la carretera c -63z en direcció a agafar la carretera c63 direcció a Sant Feliu de Pallerols. En las últimes casa passem un pont i un creuament en la via verda, seguim el camí ample a la dreta que agafem i deixem el vehicle a 50m, mes endavant esrà la Font del Gat. Just hem girat a la carretera veurem un camí amb senyals de la via verda a la dreta, l’agafem passarem al poc per un pont la riera de Ridaura que resseguirem entre un bosc de ribera.
Quant de la banda de la carretera a la nostra dreta veiem una fàbrica uns metres més enllà a l’esquerra es troba la Font de Sant Esteve..
Com que esta situada a un nivell mes baix que el camí hi ha que baixar unes escales.Es una font tipus cisterna, disposa d’una aixeta polsador que cal fer pressió amb la palanca en la conxa metàl·lica. L’aigua cau a una petita pica; en cada costat hi ha un seient de pedra.Sota l’aixeta, una llosa amb el nom de la font gravat i amb la data 1947.Tot es veu molt nou, no fera masses anys que la deurien refer
La Font de la Riba és una de les poques fonts actualment existents a Sant Quirze del Vallès.El 9 de novembre de 2008, per part de l’Associació Sant Quirze Natura, es va dur a terme una acció per a la restauració de la font i del seu entorn,va consistir en netejar de la vegetació les rodalies, fer unes escales d’accés, adequació integral de la Font , recollida de deixalles…entre altres accions.El Diumenge 17 de febrer de 2019 es va portar a terme una activitat que consistia en consolidar els treballs que es vàrem fer el novembre de 2008, netejant l’entorn, arranjant el camí i plantació d’arbres i arbustos.En aquest cas va ser organitzada per Sant Quirze del Vallès Natura i DEPANA. amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, NACS i Ascensores Jaca.Podeu veure mes dades amb l’article que us adjunto :
El Molí de Vent de la família Súria, esta situat en els antics terrenys propietat d’aquesta família, avui en dia és un jardí obert al públic.
Cartell quan era nou
Aquest Molí de Vent, esta situat en la plaça que esta tocant al carrer del Doctor Rovira amb al carrer de Josep Anselm Clavé, de Castellar del Vallès.El Molí va ser construït durant l’any 1900, a petició d’Eleuteri Surià i Martí.
Cartell en l’actualitat
Tota l’estructura es conserva en bon estat. En la base hi ha una porta d’accés a la torre i a unes escales per pujar a dalt.Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara, totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat agrícola, on s’extreia l’aigua pel rec de l’horta.
Us caldrà per visitar la Font de Collelldamunt, deixar el vostre vehicle en l’aparcament de Santa Margarida que es troba a peu de la carretera GI-524, que va d’Olot a Santa Pau.La font de Collelldamunt que ens queda a uns 200 , cal seguir un camí ben indicat, que us porta fins unes escales, cal baixar-les i trobeu la font.Aquesta font esta a dos nivells, en la part superior hi ha l’estructura de l’antiga font i on neix l’aigua, que passa actualment al nivell inferior a uns 2 metres que hi ha la seva sortida,on trobareu una paret d’obra encimentada que fa de mur, en la seva part central, una aixeta amb la maneta en forma de petxina que regula l’aigua.L’aigua cau a una vella pica quadrada, es troba trencada per les arrels d’un arbre del costat , i sembla que caigui directament a terra.De munt seu, hi ha com una finestra tapiada, qual cosa ens fa suposar que pugui ser una cisterna que reté l’aigua de la font.Aquesta font i l’entorn fou arranjat l’any 1992, tal com indica un rètol.Com a curiositat, el dia que es va fer les fotografies havien dues simpàtiques cabres que ens van visitar.L’altre article d’avui, està dedicat a La Font Trobada de Folgueroles
Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.
