Nuria temps de neu i boira

Avui dijous us presento dos articles d’actualitat

Nuria, és un lloc de culta i d’esport, de tranquil·litat i diversió i ara, a Nuria a l‘hivern, és temps de Neu i Boira

És ple en aquestes dates de Neu i Boira, tant en les muntanyes de prop del Santuari,

com en aquest mateix

En les ermites,

Fonts,

Boscos,

On mireu hi ha neu…

Però compta amb la boira, que baixa rapit !

Us passo més imatges de Nuria amb neu :

 

A Nuria es temps de Neu i Boira…! Si aneu, sapigueu gaudir-ne i tenir cura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Volar pels núvols, volar amb globus

Sobrevolar una ciutat és una sensació única, es descobrir des de l’aire els racons antics i moderns de la ciutat,

Ciutat de Vic

amb una perspectiva única de forma lenta i suau, tot deixant-se portar per l’aire.Guiats pel vent, és veuen pobles, camps de cultiu, boscos i muntanyes, ermites, masies, carreteres i auovies

basses i pantans i molt mes…Us passo la seva historia :

  • Els viatges en globus van tenir el seu origen en un invent francès que van presentar els germans Montgolfier el 4 de juny de 1783.
  • Des de llavors la paraula francesa per un globus aerostàtic és “Montgolfier”.
  • Tots dos germans van tenir la idea de desenvolupar el seu artefacte a partir de l’observació del comportament del fum en ascendir des d’una foguera. Aprofitant la qualitat de l’aire calent acabada de descobrir realitzarien una demostració al setembre del mateix any amb un gall, una ovella i un ànec com a primers tripulants.
  • Un mes després Jean-François Pilâtre de Rozier seria el primer ésser humà que s’atreviria a fer el primer vol en globus.

Però primer cal muntar en el lloc d’inici el Globus, que es transportat en una furgoneta o un vehicle auxiliar.En poc temps queda muntat i llest per començar l‘inici de l’aventura, en alguns cassos el vol es sobre el 200 i 300 metres d’altura, per segons les regions de Catalunya poden superar els 2500 metres d’alçada.La duració del vol oscil·la entre 1,30 hores a 2,30 hores.Els globus aerostàtic utilitzant un cremador de gas, habitualment de propà per omplir la vela i fer que s’enlairi o baixi d’altura.Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent.Estem sobre el núvols, sembla que els toquem…No sols es viatjar i mirar l’espai que se’ns ofereix durant en aquest tipus de vol, és també, poder fer fotografies i vídeos pel record d’unes hores inoblidables.Cal dir que en algun cas la cistella d’un globus pot estar adaptada o preparada per allotjar un usuari amb cadira de rodes.El Vol dona el seu fi, qual cosa fa que el globus en un lloc aproximat del trajecte toqui peus a terra, a les hores, cal plegar i netejar be el globus… per tant s’inicia un procés a l’invers.Si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho es emocionant i gratificador el vol.I desprès us quedarà el gran record, el d’haver estat en un globus entre la terra i el cel…

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

( Aquest article està dedicat a Dora Salvador )

 

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Vial ciclista i peatonal de Santa Maria de Palautordera a l’Estació

La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.

El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,i, de l’altra  promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,tot passant pel punt d’informació turística,on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de  La TOURDERA.Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat  del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :

http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 1ª part #

El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir i descansar per obtindré forces per demàEl matí es fred i amb boira.Ja amb la motxilla a sobre…Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar… Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert. per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !Fins demà !

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas