Els dos Lledoners que ens referim estan situats al costat de l’ermita de Sant Miquel de Taudell en el polígon industrial de can Mir de Viladecavalls.
Son dos exemplar pràcticament idèntic. A l’aixecar-se el mur del costat de l’ermita el seus troncs van quedar enterrat, ara sols es veu les seves allargades branques.
Estan sans amb bona fulla tots ells.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest Pou esta dins del patí de l’antiga masia de can Sampere, adossada a l’ermita de Castellar del Vallès.
Una corriola permetia pujar l’aigua amb galleda.
Més actual disposa de bombeig per sortir per unes aixetes en forma del font que esta adherida al mateix pou.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Per visitar aquesta font coneguda com del Padrí, us cal sortir d’Olot per la carretera N- 260,
entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot vent indicat per cartells,
us cal seguir fins un pal informador on indica que esteu al lloc que hi ha que dirigir-vos a peu a la font situada a prop de la riera de Sant Salvador.
De lluny veureu entre arbres una caseta, es un bon punt de referencia,
donat que si seguiu a poques passes hi ha la Font del Padrí.
Es troba adossada a la paret del marge del bosc.
Es una font que surt d’un tub, generosa amb aigua,
Aquesta cau a nivell de terra
i un petit regueró la porta a la riera.
A uns metres mes a vall, de la paret surt una segona font, que es un senzill tub.
Sobre de la Font del Padrí, te una Imatge de la Verge i el nen Jesús.
Disposa d’un petit seient de pedra a un costat.
Es un lloc bona part de l’any fresc i ombrívol.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,
us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.
Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,
una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.
L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.
En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.
L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia
Des de l’aparcament de l’Escardívol, creuarem a l’altre costat de la riera de Rubí, pel carrer de Cadmo, travessarem el pont per davant del Monument a la Rierada i ens dirigirem cap al Castell d’allí cal girar a la dreta i, seguint el carrer del mateix nom, fins arribar a un carrer asfaltat, el camí de Sant Muç, a la dreta hi ha el
A l’esquerra prendrem el carrer del Pont de Can Claverí i ascendirem fins al pont i Aqüeducte que creua la via cap a Sant Muç. Al cap d’uns 250 metres, a l’esquerra, trobarem la masia de Can Ramoneda.
Al poc, un cartell a l’esquerra ens informe d’on esta situada l’ermita de Sant Muç, amb una fotografia antiga de la font.
Una vegada allí, cal a peu anar pel camí de l’esquerra que fa una certa baixada, fins que veiem a pocs metres a l’esquerra unes escales de fusta que porten directament a una explanada,
on hi ha la Font de Sant Muç.
Aquesta Font estava abandonada, va ser recuperada durant l’any 2012, gràcies a gent voluntària van arranjar la font, així com la bassa.
No obstant, no disposa d’aigua natural, que és una llàstima !.
Us passo informació sobre una actuació realitzada el juliol del present any de l’entorn de la font de Sant Muç:
Cal destacar que altres fonts properes, tampoc des de fa anys disposen d’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina
i que amb la seva abundant Deu d’aigua,
i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.
També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.
Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.
Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia
L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.
Amb medidor de cabal
Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,
on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.
Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,
amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.
Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut passa un rec.
Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts
abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament te cria de crancs de riu de potes blanques.
Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html
Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :
http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295
Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.
Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :
https://dorapajareranovel.wordpress.com/2019/12/06/la-moixina-y/
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.
L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.
L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.
L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.
La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.
Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.
En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.
No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.
Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres, 
així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, 
que donant la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.
És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Primera Llegenda
Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.
Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.
A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…
Segona Llegenda
Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.
Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.
la Roca d’en Pla.
Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.
Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :
Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.
En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.
Tercera Llegenda
La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.
Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.
Informació :
La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.
la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga
Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé
Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres
Des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.
Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.
Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font i el Roure de l’Aiguanegra a peu del camí.
És un Roure amb ven arrelat al terra i amb un tronc gruixut, alt i esvelt.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 