La Font de la Salut d’Olot, com era fa 100 anys en rere

La Font de la Salut d’Olot, us la vaig presentar el dia 21 d’Octubre d’aquest any, tal es actualment i com arribar-hi.Situada al costat del torrent i per sota de nivell de l’ermita de la Salut, tant apreciada per la gent d’Olot.Avui farem una ullada de com era aquesta Font ara fa 100 anys en rere :

La passió per la gent en aquella època d’anar a la font era vent clara, gràcies a les fotografies i postals antigues ens fem una bona idea,podem veure que la gent anava a fer una fontada, o a recollir aigua principalment.Es deia que l’aigua de la Font de la Salut era molt bona, pura i algú fins i tot, manifestava que era medicinal.

 

Text i recull de Fotografies –  Postals antigues : Ramon Solé

 

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Per anar a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu, disposeu d’unes pistes de terra molt ben conservades, és com un punt d’unió dels municipis de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt.Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari, son dos, l’Alzina i el Lledoner, entre altres arbres.Darrera de l’ermita estan majoritàriament les Alzines destacables,poblant tota una gran explanada,I al costat esquerd, mirant l’entrada a l’ermita, es troben varis Lledoners amb dimensions grans.En especialment un, que l’Ajuntament el te catalogat com a Lledoner d’Interès Local.Està format per varis troncs germans de soca, que encara el fan mes gran i mes visible.En els seus peus hi ha una base de pedra per moldre d’un molí, que a la vegada fa de seient als visitants d’aquest lloc…Al costat de l’antic Pou, també, destaca una alzina de considerable dimensions.De fet es un espai molt bonic pels arbres existents i la tranquil·litat que sobre tot hi ha entre setmana.És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

Si aneu, observeu, els arbres, l’ermita, i escolteu  el silenci del paratge…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font, Pou i cisterna d’aigua de l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Qui conegui l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu, sap que esta a un nivell baix i planer, rodejada de bosc, principalment alzines i pins, i de camps conreats.Per tant en línies generals es sec el terreny, no obstant antigament disposava d’un pou, que encara esta ben conservat, el qual no disposa d’aigua.Per poder disposar d’aigua, es va fer portar fins la casa de Sant Hilari una conducció des de la captació de Vallforners, sols es una font per necessitats que no siguin per ingerir-la.Per últim, disposa en un lateral de la casa d’una cisterna, que pot ser empleada per els Bombers o alguna necessitat d’emergència.Aquesta zona es molt tranquil·la i neta, si aneu respecteu tot el seu entorn natural.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

 

 

 

Arbres – Els Plàtans del Remei de Caldes de Montbui

Com a molts articles que us he presentat en “Arbres”, avui el dedicaré a als Plàtans del Remei de Caldes de Montbui.Estan situats en l’antiga carretera de Caldes de Montbui  tot sortit de la població i fins arribar a l’ermita del Remei.Estaven situats a banda i banda del passeig, dic estaven, perquè en el temps alguns ja han mort i els han tret.Realment els que queden, en son molts, grossos i alts.En general amb bona salut.A l’estiu donant bona ombra per poder sota d’ells fer una caminada fins l’ermita del Remei, o per altres itineraris de Caldes de Montbui.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : L’Alzina centenària de Les Torres de Lliça de Vall

Podem arribar-nos a la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, des de la carretera CV-1602, tot passant pel costat de la Font  de can Cosconer, creuant per una passera el riu Tenes i tot seguit agafar el camí que porta a aquesta Finca,  o bé, per la C-155, i entrar per el Polígon industrial que també us porta.Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.Una vegada a la casa, cal rodejar –la i donar tota la volta per un camí de terra que passa pel costat de l’ermita de Santa Maria del Vallès.Poc mes i a l’esquerra d’aquest camí que portaria als camps de conreu, hi ha L’Alzina centenària.De fet eren dues, una al costat de l’altra. No fa masses anys una d’elles va mori i sols queda una petita part del tronc.Estaven separades per un seient de pedra, a l’ombra de les dues Alzines.La que perdura, podríem dir que esta bastant be, amb una capçada gran.Per seu costat hi passa un rec amb aigua que afavoreix la humitat del terra tot l’any.Esperem que l’Alzina que queda centenària pugui gaudir de molt de temps mes.

Text i Fotografies : Ramon Solé