Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/2019/12/06/la-moixina-y/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat  en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres,  així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, que donant  la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm

Primera Llegenda

Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit  era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.

A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…

Segona Llegenda

Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.

Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.

la Roca d’en Pla.

Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.

Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :

Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.

En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.

Tercera Llegenda

La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.

Informació :

La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.

la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga

 

 

Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé

Arbres – El Roure de l’Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.

Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font i el Roure de l’Aiguanegra a peu del camí.És un Roure amb ven arrelat al terra i amb un tronc gruixut, alt i esvelt.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Art i Natura – Sinuositats…

Com cada divendres us presento dos articles !

De resultes de l’article que vaig fer i aparegut amb data del 17 de maig de 2019  al Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, on donava a conèixer l’ermita de Sant Pere d’Ullastres de Castellar del Vallès,

se’m va posar en contacte en Josep Llínares, per obrir-me la porta de l’ermita i …

poder descobrir l’encant i tresor que amaga, no pel valor econòmic, sino mes pel valor d’una col·lecció d’Art i Natura,  que ell mateix s’inspira i elabora.

Ens vàrem veure el passat divendres, 21 de febrer de 2020, ens vàrem dirigir a l’ermita.

L’ermita és d’una sola nau, hi esta allí l’Exposició permanent d’escultures de Josep Llínares Gibernau,

es un encant poder fer una petita volta per les obres d’art fetes amb paciència i dedicació d’hores d’elaboració i tindre una vegada feta la seva idea,

perquè la gent que passa pels camins de les rodalies puguin parar uns minuts a contemplar l’obre fetes de troncs i altres parts d’un arbre, majoritàriament treballa amb oliveres.

Cal dir, que no ho fa, ni ho ha fet per guanyar diners, com diu ell i un cartell, no esta a la venda cap obre de l’exposició.

Mes us diré, ha fet obsequi a diferents entitats, d’alguna de les seves obres…

Estan bàsicament distribuïdes i estratègicament col·locades omplin els laterals de les parets i capelletes de l’ermita.

Em va agradar molt una escultura gran que per una part esta cremada per un incendi i l’altra cara esta polida.

Com a sant protector i vigilant trobem darrera de l’altar la imatge de Sant Pere assentat a una certa altura presidint l’ermita.

Per últim, cal dir que aquesta ermita i de com altres, estava en unes condicions no massa be, era com un magatzem – traster de la casa del costat,

i en Josep i la senyora amb paciència varen netejar i adequar-la per l’exposició.

Us passo les dades d’en Josep Llínares per poder si us interessa contactar amb ell i amb molt de gust us il•lustrarà i donarà informació de l’ermita i la seva obra.

Vull expressat i agrair l’estona que vàrem estar junts, perquè vaig aprendre moltes coses d’ell mateix i com també de cabanes de pedra seca,

Itinerari de les cabanes de pedra seca

però axó, ja serà en un proper article en el Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de Sant Quintí de Sant Esteve d’en Bas

Aquesta humil Font de Sant Quintí, està a prop de l’entrada d’un camí proper a l’ermita de Sant Quintí a Sant Esteve d’un Bas, de la Vall d’en Bas.Esta ombrejada pels arbres que hi ha en aquest costat del camí, diem que és senzilla, donat que la seva estructura és d’una rocai disposa d’una aixeta polsador, on l’aigua surt i cau a una petita pica a ran del terra.Des de Sant Esteva d’en Bas, podeu agafar  la carretera secundaria de Les Martines, una vegada passat el riu Fluvià i la casa Pomereda, cal desviar-vos a la dreta,I deixar el cotxe a l’entrada del tercer camí, allí veureu la Font. ( us adjunto el mapa)A poca distancia i enmig dels camps, esta l’ermita de Sant Quintí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Figaró i Montmany, un poble que comparteix la seva Natura

Figaró i Montmany, està situat al Vallès Oriental només Aiguafreda i Tagamanent són més al nord. Al sud-est limita també amb Cànoves i Samalús, al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l’Ametlla del Vallès, a ponent, amb Bigues i Riells i al nord-oest, amb Sant Quirze Safaja.Formen part del municipi les valls de Sant Cristòfol de Monteugues on s’hi troba edificada l’ermita romànica d’aquest nom, i la vall de la riera de Vallcàrcara (Vallcarquera), on podem trobar l’antiga ermita ròmanica de Sant Pere de Vallcàrcara.Al poble encara podem trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria (del segle XII), el modernista edifici de l’hotel Congost (segle XX), el castell del Rubinat (XIX) o l’esglèsia de Sant Rafael (segle XIX), entre molts altres.Hi ha tres itineraris clars, els de la riera, els arbres i les fonts i que ja us vaig fer diferents articles sobre ells.Figaró i Montmany, podreu gaudir de la natura i els llocs descrits,fent rutes i itineraris, molts d’ells aptes per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Figaró i Montmany i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Sant Martí Xic, un racó de Catalunya amb encant

L’ermita de Sant Martí Xic, és situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.). Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s. XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.Per conèixer l’ermita de Sant Martí Xic, podeu accedir a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_Xic

Com diem, està en un petit promontori on es pot gaudir d’un bon paisatge  de la Plana de Vic.En les seves rodalies trobarem molt racons amb encant, com :

Una finestra oberta al paisatgeUn monòlit per pensar, amb una frase“Estima, estima, també als que no en saben”

Un atri, de l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, que diu en un cartell : “Solstici d’estiu, a l’hora que el sol es pon rere el forat del Pedraforca – Nadal 2011”Una senzilla imatge de la Verge de Montserrat, situada en una roca i amb un cartell, que diu :“ Dels Catalans sempre sereu princesa”Un poema, dedicat al “Caminant”També, varis llocs per poder fer foc amb taules i seients de pedra,I una caseta, com a refugi en cas de malt temps, per poder fer un àpat.Cal destacar la netedat i cura de tot aquest espai que us acabo de anomenar.És una caminada curta, per a tothom i arribareu aquesta ermita de Sant Martí Xic, i gaudireu del silenci i tranquil·litat que ens proporciona aquest lloc.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix / Col-laboradors del Blog

Arbres – Plàtan del carrer de Dalt de Sant Antoni Vilamajor

El Plàtan del carrer de Dalt està situat en aquest carrer i el carrer de L’Ermita de Sant Lleir, esta el mig de la cruïlla de carrers i on comença el camí de l’Ermita de Sant Lleir, com si fora una petita rotonda.De fet no es un sols Plàtan, son dos germans de soca, casi de la mateixa mida.Sembla ser que son molt antics i estan al costat d’un vell Pou d’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador