Entorn Natural en les Coves del Toll de Moià

Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,

formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.

També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.

Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.

Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.

Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,

i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…

Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…

Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.

D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.

Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

• El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
• La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
• La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
• És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
• La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
• El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
• La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
• De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat  és el situat al costat de la font.

Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.

Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

Informació general :

• La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
• L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
• A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
• El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
• Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 38 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :

Una casa amagada per la vegetació

Una font amb gronxadors ?

Una creu artesanal

Parada de Autobús dels “Picapiedra”

Plantes d’altura

Qui avisa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn / especial – 37 #

Avui Divendres us presento dos articles 

Normalment us presento imatges fotografiades per mi mateix, i que trobo que són curioses, avui serà un especial del Mon…

Avui he seleccionat deu imatges, com a objectius Curiosos :

Tots a  ajudar a fer la teulada

Unes escales de finestra a finestra

Cara a la paret

Granissada con a punys

Macarrons de neu

El dits flexibles

Quin ou !

Arribar o no a destí ?

Quina enganyifa, bitllet de “0” euros

Una escala de fusta natural

 

Text i Recull d’imatges del Mon : Ramon Solé

( Imatges extretes d’Internet – Fotògraf desconegut)

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Resclosa de can Pou d’Abrera, un entorn natural

Com cada divendres us passo dos articles

La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.

Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.

No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.

La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.

On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,

per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,

com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,

i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,

i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.

Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat  al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Natural_del_riu_Llobregat

Aquesta zona està protegida a nivell europeu i és una de les zones més ben conservades del Baix Llobregat.

Es un espai que cal seguir tenint cura i continuant fent la seva protecció!

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Abrera i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 36 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 imatges situades en la via pública, que veritablement no les acabo d’entendre ! :

• Una Font que ens recorda a un seient de pedra…
• Cartell, que va d’un camell …
• Una Font modernista amb un desguàs, ídem…
• Una aigua no potable, …d’una Font inexistent ?
• Un cartell dels anys 40 del segle passat… a Joanetes

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

Informació : La restauració de la Font del Conill i el seu entorn

Avui us passo tres articles

Les obres de restauració de la Plaça del Conill d’Olot, ja van finalitzar ahir,

Tal i com ho van decidir els veïns en el marc del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic, l’any passat, a primers de desembre va començar la restauració de la Plaça del Conill, on hi ha l’antiga Font del Conill, s’ha creat una rèplica de la peça, restaurat la font completa, adequació del paviment i instal·lació de mobiliari i il·luminació.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL