Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres – Els Plàtans del Remei de Caldes de Montbui

Com a molts articles que us he presentat en “Arbres”, avui el dedicaré a als Plàtans del Remei de Caldes de Montbui.Estan situats en l’antiga carretera de Caldes de Montbui  tot sortit de la població i fins arribar a l’ermita del Remei.Estaven situats a banda i banda del passeig, dic estaven, perquè en el temps alguns ja han mort i els han tret.Realment els que queden, en son molts, grossos i alts.En general amb bona salut.A l’estiu donant bona ombra per poder sota d’ells fer una caminada fins l’ermita del Remei, o per altres itineraris de Caldes de Montbui.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : Els plàtans del Passeig del Remei

Els plàtans del Passeig del Remei, segons classificació de  l’Ajuntament, el seu conjunt, tenen interès paisatgístic i patrimonial, motiu pel qual es troben inclosos en el Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, de Santa Maria de Palautordera.De fet aquests vells i centenaris plàtans, eren i son el punt d’unió del dos pobles, de Santa Maria i de Sant Esteve de Palautordera.Havien passat carros i carruatges entremig d’ells, mes tard cotxes a primers del segle passat…i ara és la unió de dos pobles pròxims a peu o amb bicicleta.Durant varis segles, la gent de les dues viles, infinitat de vegades havien caminat a munt i a ball a l’ombra a l’estiu, i al sol a l’hivern, com ara.Si, com ara, per ho ara es un passeig tranquil, no una carretera…Sabeu quants plataners hi ha en aquest passeig …? aneu i visiteu els dos pobles, feu un tom pel passeig i mireu de contar-los … ja m’ho direu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé