El Matagalls i la Creu, és tot un simbolisme

Pujar fins el Matagall per un català és tot un simbolisme i casi una obligació de fer-ho com a mínim una vegada a la seva vida.Gent gran, pares i fills, parelles, o grups excursionistes o d’amics… tots a una fan la pujada, hi ha dies que es forma un verdader formiguer… gent a munt i a vall.El recorregut pot durar mes o menys segons persona o llocs a visitar, si sols es pujar fins la Creu, mirar la gran vista que observem, com a Montserrat, el Pirineu, Collserola, la plana de Vic, … i baixar, serà com a tres hores o algo mes.Podem sortir de diferents llocs, els mes habituals son des de Sant Marçal i l’altre, des de Collformic.Des de Collformic, cal deixar el vehicle, ben aparcat i anar a agafar el camí de la masia de Santandreu de la Castanya, fent un rodeig, cal seguir cap a munt, cada poc trobarem cartells o pals indicador per el corriol a seguir o altres llocs a visitar, com Sant Segimon que es va  per un camí ample, diverses fonts …Quan mes a dalt, mes ens costa pujar, es pedregós el terreny, per ho com en moltes ocasions l’esforç val la pena, la Creu del Matagalls cada vegada esta mes a prop i ens dona ganes i amb mes fal·lera d’arribar-hi.Podeu veure l’origen de la Creu, Historia i mes,  a la Web dels  Amics Aplec Matagalls :

https://www.aplecmatagalls.cat/historia%20aplec/origen%20de%20la%20creu.htm

Hi ha un dia que aquesta Muntanya s’omple de gent, és l’Aplec del Matagalls, amb missa i distincions, també, hi ha una estona per inaugurar una nova font o la seva recuperació, axó és fa cada any; aquest any serà el diumenge 8 de juliol.Informació sobre l’Aplec del Matagall – 2018 :

http://claretians.cat/2018/06/15/aplec-del-matagalls-celebra-la-69ena-edicio-el-8-de-juliol/

Nota : La Creu de Collformic, està tot just al poc de començar el itinerari de pujada al Matagalls.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La Llegenda : Ull de Ter

Un any fou tan eixut, que pel Pirineu gairebé no es trobava gota d’aigua per a beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor per oferir-li una olleta que en tenia i que havia anat a cercar moltes hores lluny.En acomiadar-se, el vellet, lliurà encara al pastor una bota d’aquella aigua i li digué que era inextingible i que, per més que en begués, sempre rajaria. S’escaigué, però que passant pel cim d’una muntanya, al pastor li caigué la bota, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de  pedregam; en arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però en el pedregar sortí un gran doll, que és el que hom conta donà origen al riu Ter.El vellet era Jesús, que agraït als pastors perquè van ésser els primers a visitar-lo quan va néixer i  a consolar la seva mare en aquell trànsit, els ajuda sempre que es troben en treballs.

Afegeix la veu de la tradició que el Ter, després de lliscar manyagament per la plana, féu cap a la platja, vers l’Empordà, on trobà una fondalada immensament gran, que va arribar a omplir a força d’abocar-hi el seu corrent, fins a formar una gran mar, que per està voltat de terra rebé el nom de Mediterrània.

Costumari Català – Joan Amades

Recull de la Llegenda : Ramon Solé