Rescloses d’en Bassols i del Molí d’Argelaguer, integrades amb el Medi Natural

Avui us presento dos articles

Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen al municipi d’Argelaguer.

Es tracta de dues petites rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica,

i la fa molt atractiva per a la fauna.

La resclosa del Molí, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals.

Es una zona destacada per la natura en aquest tram del riu Fluvià,

us passo les seves característiques mes destacades,

pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua.

A les vores, especialment a la resclosa d’en Bassols,  hi prolifera el canyís, la boga, les jonqueres de jonc boval, el càrex pèndul, els herbassars de gram d’aigua, entre altres especies.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes  i salzedes  i espècies com la sarga  i el freixe de fulla petita.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans per molts ardèids.

Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles i altres aus aquàtiques.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus.

Actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua no es conrea intensivament i va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera.

Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics.

El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Itinerari per la Riera de Vallcàrquera del Figaro

És un itinerari molt fàcil per anar amb família, es planer  en part del recorregut i amb una lleugera pujada en la pista asfaltada fins la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera.

Teniu d’iniciar l’Itinerari, tot surtin per l’antiga carretera de Ribes des del Figaró, una vegada passeu per les Fonts de Ca l’Andreu, gireu pel primer trencall que de fet és una pista de terra, hi ha cartells que indicant el recorregut, és pràcticament el mateix que per fer l’Itinerari dels Arbres.En el costat dret teniu la riera que de fet és el punt final abans de donar les seves aigües al riu Congost.Al poc trobareu un salt d’aigua i el primer gorg, el mes fotografiat del recorregut per la gent.Uns metres mes a munt, està la font de la Noguera Punxeguda, en general no te aigua, és un bon lloc per fer un àpat.Ara teniu de seguir  paral•lels a la riera de Vallcàrquera, el camí es estret, ombrívol i ple d’arbres.Sempre baixa aigua, amb mes o munys cabal, teniu d’anar en compta si a plogut el dia abans en força en aquest sector, perquè la riera por baixar molt abundant i fer difícil el passar d’una banda a l’altra en algun dels llocs del recorregut.Durant el recorregut podreu observar una verneda ben constituïda,acompanyada de freixes, oms, alzines i avellaners… que gràcies a la humitat constant i permanent de l’aigua de la riera fa que la vegetació sigui destacada i sana.Anireu veient diversos gorg no massa grans en aquesta part baixa de la riera.Poc abans de creuar la riera, podreu veure un nou salt d’aigua i un grog.Arribareu a la pista asfaltada que ens portarà fins el Molí, la seva font i mes tard, a l’Església de Sant Pere de Vallcàrquera.Per les rodalies de l’Església, podeu baixar fins els gorgs propers, aquí ja son mes petits i disseminats.No s’acaba aquí el curs de la riera, de fet ve de molt lluny… des del Tagamanent.Si deixeu aquí l’Itinerari, i torneu fins el Figaró, a un cincs minuts de deixar el Molí, trobareu un caminoi que us baixa a la riera, allí esta el punt que antigament s’agafava aigua  hi ha una petita resclosai l’aigua tot passant per un rec la portava al Figaró per regar les hortes.Actualment una comporta no deixa passar-hi l’aigua cap el rec.Aquesta Riera, és una de les més ben conservades que donen  al riu Congost.Si no ho coneixeu us suggereixo que un dia hi aneu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema del molí

Tot el molí trontolla de l’aigua del saltant
que fa rodar el ciclopi rodet de cor d’alzina.
Pel carcabà desbota amb ira femenina
i esquitxa les adustes llambordes del voltant.

Braceja, en esquitllar-se’n, l’oculta ferramenta
com un gegant tel•lúric. La fíloseta dansa.
Brunz el volant feixuc que, en estrebar, descansa
en l’arbre incommovible que el joc total regenta.

De la collada mola sotana salta foc.
El moliner, amb ulleres, de l’altra mola pica
els recs que s’embussaven, més obstinat que el roc.

Al marc de la finestra, un vidre fes repica.
Un per la lleixa salten, follets en la foscor,
sin plats, l’enciamera, la tassa i el porró.

Autor : Guerau de Liost
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé