Poema – El Manantial

Font Sant Pere - Santa Pau

Font d’en Pere – Santa Pau

Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.

Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.

Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.

I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.

Font d'en Jaume - Santa Pau

Font d’en Jaume – Santa Pau

Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Ft Sulfurosa 2_01Ya no mana la fuente, se agotó el manantial;
ya el viajero allí nunca va su sed a apagar.

Ya no brota la hierba, ni florece el narciso,
ni en los aires esparcen su fragancia los lirios.

Sólo el cauce arenoso de la seca corriente
le recuerda al sediento el horror de la muerte.

¡Mas no importa!; a lo lejos otro arroyo murmura
donde humildes violetas el espacio perfuman.

Y de un sauce el ramaje, al mirarse en las ondas,
tiende en torno del agua su fresquísima sombra.

El sediento viajero que el camino atraviesa,
humedece los labios en la linfa serena
del arroyo que el árbol con sus ramas sombrea,
y dichoso se olvida de la fuente ya seca.

Autora : Rosalía de Castro

Ft. Freda 1_01Per a informació de l’Autora :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa_de_Castro

Moltes de les fonts naturals de Catalunya, jo no hi surt l’aigua, aquella aigua tant desitjada per la gent… serà per culpa del canvi climàtic …?

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé