La Llegenda de l’ànima del Gorg Negre d’Oristà

El Gorg Negre, conegut també pel gorg del pla d’Oristà, es troba sota del pont del riu Bassi. A la banda dreta del saltant del gorg, a la vora es trobava la Font de l’Animeta. A prop també hi passava el camí ral per on la gent hi passava molt sovint.Un dia van començar a dir que a la Font del Gorg Negre hi sortia por…!

Que uns dies sortia una noia vestida de blanc però que al acostar-s’hi desapareixia.

Deien que era l’ànima d’una noia que havia mort ofegada al gorg.

Altres deien que l’ànima d’aquesta noia tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta…

També, que era degut a un incompliment d’una deixa, que abans hi vivia un pagès que volia que una vegada sigues mort, es venguessin les terres i que amb els diners es fessin misses.

Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses.

Des de llavors la font és coneguda com la font de l’Animeta.

 

Recull de la Llegenda : Costumari Català

Fotografies : Dora Salvador

( Les fotografies no corresponen al Grog Negre d’Oristà)

 

Poema – El gorg Negre

dins : La Muntanya d’Ametistes,1908.Gorg NegraSinistre gorg de condormides aigües
que el visitant conjures, impassible
amb vels metàl•lics que en ton gruix fulguren,
filets sanguinis de ton ull ciclopi.

T’és, un penyal, parpella monstruosa
que un regalim adollaria tebi,
com una trena càustica de llàgrimes.
Tan absolut seria ton mutisme!

En tes riberes s’aplegà una ossera
de branques nues, de clofolles buides,
cranis balmats i rierencs compactes
i anònima barreja de polsines.
Arbres no tens que a ton espill s’aboquin
fora del tronc espellofat d’un roure.
L’aigua que et sobra, com un tel llenega
al gorg de més avall que se’t retira.Gorg Negre_01Un laberíntic corriol, per sota
d’alzines corbes i pollades, mena,
llimant esqueis, a ton recinte mític.
Si un roc et tiren, treus bombolles d’ira.

Oh gorg! Debades ton secret pouava:
res no copsà, l’esguard, de ton misteri;
però ton ull ciclopi, que no mira,
si que m’entrà per sempre més a l’ànima.
.

Jaume bofill i Mates
( Guerau de Liost )
.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost

 
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les bruixes del gorg Negre del Sorreigs de Santa Cecília de Voltregà

La llegenda popular diu que a prop del Gorg Negre de la riera de Sorreigs hi ha el lloc conegut com la plaça de les Bruixes. Era el punt de reunió de la bruixes de la comarca, i quan volien fer mal al pagesos dels pobles propers, feien els seus sortilegis i provocaven que del Gorg Negre sortissin les grans tempestes i xàfecs que en moltes ocasions acabaven amb les collites fetes totalment malbé. ffg A prop del citat Gorg i a la seva vora, hi havia un pedregar que feien com uns sotets, que ara ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s’han emportat la roca i és com s’hi l’hagués llimada, ara ja no es nota res. 20140615_151406 La contra ofensiva per evitar aquests mals, era que  els capellans del poble i baixaven cap la riera de Sorreigs en processó i allà, en els sotets hi posaven l’aigua beneita. I acte seguit beneïen aquell lloc, així com el Gorg i la plaça de les bruixes, perquè no hi haguessin aquells temporals i les bruixes s’allunyessin del lloc. 20140615_152128 A continuació tornaven pel mateix camí resant i fins l’església del poble per donar gràcies a Deu.

Recopilació del text : Ramon Solé

Fotografies :  Ramon Badia