Prevenció de Incendis Forestals – 2018

2018 ha sigut generós en pluges i neu, durant l’hivern i sobre tot a la primavera, el bosc ha esta molt verd, i em pogut gaudir d’ell.

Cartell de la Diputació i Generalitat de Catalunya

No obstant, la calor des de finals de Juny ha arribat i en força, les temperatures s’han elevat bruscament i la sequera es evident.Ja s’han produït els primers incendis, primers en camps secs i en el bosc .Cal que entre tots tinguem cura i si veiem una columna de fum que sospitem d’un incendi cal avisar al 112.Us passo un enllaç amb la Prevenció d’Incendis i l’autoprotecció  :

http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_naturals/incendi_del_bosc/

Esperem que sigui un estiu sen se incendis !

Poster INFOCAT – Generalitat de Catalunya

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Jordi Serra

Nota: Les Fotografies que il·lustren el text, son de l’any 2017 ( Arxiu Rasola)

Poema del Bosc

DSCN5353_01Al punt de mitja nit l’espai s’omplí de bruixes.
Són llurs pupil•les xiques, vermelles com maduixes.
En surt un reguitzell del fons de cada esquerda,vestides amb brials de teranyina verda.

Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna
com una fumarella dissipen la vedruna.
El vianant que es perd sent riallades d’ossos.
Si no fugís de por, cauria fet a trossos.

Les bruixes, mentrestant, s’encalcen afollades
rostos avall i cerquen les aigües encalmades
dels gorgs, d’on a les vores, horribles es despullen.
Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.

De ventre amunt es baten per sobre les onades
les filles de la lluna. Són velles i xuclades
com un manyoc d’arrels. Els caires de llurs nines
mostren el brill metàl•lic d’unes fulgors felines.DSCN5359_01

Els pits sacsejarien, a cada sotragada,
com pellingots inútils. La dura carcanada
dels geps apunta sota la pell tivant i dura.
El nas inversemblant, ratat de corcadura.

Les galtes enfonsades. La llengua viperina
sortia de les goles com una llarga espina.

Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,
però bell punt la nova claror del jorn esguarda,
s’encalafornen súbites en llurs cataus de roques
i àdhuc en les primes esquerdes de les soques
balmades, on serva cada una jaç i estable
i més d’un potinga que els receptà el diable.

Autor : Guerau de LiostDSCN5136A_01

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé