Fem una ullada fora de Catalunya : San Vicente de la Barquera de Cantabria

San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.

Us passo la seva historia:

  • Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat petjades de l’Edat del Bronze, com el jaciment megalític del Barcenal. Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S’ha identificat a San Vicente amb el Portus Vereasueca dels romans.
  • En l’Alta Edat mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfons I a mitjans del segle VIII.
  • Es va construir llavors el castell, i al voltant d’ell va anar creixent la vila.
  • El període d’auge econòmic de San Vicente es desenvolupa a partir de 1210. El 3 d’abril d’aquest mateix any Alfons VIII de Castella va atorgar a San Vicente de la Barquera privilegi de villazgo, concedint-li el mateix fur que a Sant Sebastià.
  • Va ser l’última de les «Quatre Viles de la Costa» —Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i la mateixa Sant Vicent de la Barquera— a la qual Alfons VIII va atorgar fur, configurant-se com a del patrimoni reial. L’auge va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca.
  • De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. Encara que a mitjans del segle XV va entrar en decadència, per una sèrie d’incendis i epidèmies.
  • En el segle XVI, el futur Carles I d’Espanya va visitar la vila quan anava de camí a l’altiplà, per a ser nomenat monarca. Amb el motiu de la seva visita es va preparar una correguda de toros. Allí va emmalaltir i va haver de passar la nit en el convent de San Luis.
  • San Vicente de la Barquera va formar part del corregiment de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria (1779).
  • Es va constituir com a ajuntament constitucional a l’any 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Comillas.
  • A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí que succeeix actualment.
  • A l’abril de 1973 es va anunciar que Electra de Viesgo anava a construir la central nuclear de Santillán, de quatre unitats i una potència de quatre milions de quilowatts, el cost inicial es va calcular en 80 000 milions de pessetes. L’empresa va adquirir 71,6 hectàrees de terreny, en una franja costanera que abasta superfície dels municipis de San Vicente de la Barquera i Val de San Vicente, al costat de l’ancorada de la platja de La Fuente; sobre els penya-segats de Santillán-Boria es va construir una rasa per a realitzar els sondejos previs per a la construcció de la central nuclear en aquest terreny.
  • Es va programar que comencés a exportar energia en 1982, amb una potència de 970 megavats.
  • Finalment, a causa de l’oposició política i social, tant de càntabres com d’asturians, l’empresa elèctrica va abandonar el projecte de manera provisional.

Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.

En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.

Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.

El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.

Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.

En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.

San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Llibre recomanat : L’hort escolar ecològic

Dades generals :

Edita : GRAÓ

Col·leccions : Biblioteca de Guix

EAN: 978-84-7827-699-8

Autor : Escutia Acedo, Montse

Etapes : General

Import : 28.70 €

Resum del llibre :

Donar suport a les escoles que ja s’han endinsat en el món dels horts escolars i encoratjar la resta a descobrir el plaer que suposa tenir un hort dins del centre és l’objectiu d’aquest llibre.

Trobareu les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l’hort, els consells per a la redacció d’un projecte d’hort comunitari, les fitxes d’experiments, els consells de l’hortolà, les activitats de compromís ambiental, la bibliografia, la bibliografia web, els blocs, les pel·lícules i un llarg etcètera de propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de l’escola.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull del llibre : Ramon Solé

Cereal Ecològic a Cardedeu i altres municipis del Vallès Oriental

En l’any 2016, Esbioesfera i Cal Cerdà es van unir en el projecte El Blat al Sac per produir farina Ecològica i de Proximitat en camps certificats i així contribuir  a la recuperació dels paisatges agraris per l’alimentació de les persones i fomentar l’alimentació conscient i compromesa amb l’economia local.Estan presents en Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu.Us passo un enllaç on podreu saber mes d’aquest Projecte :

https://ateneu.vilamajor.net/el-blat-al-sac-cardedeu/

Un d’aquests camps està situat a prop de la llera dreta de la Riera de Cànoves i per sobre de l’avinguda de l’onze de setembre de Cardedeu.Una vegada feta la sega del blat de l’any, va destinat a fer farina, pa i parta com Macarrons i altres productes.

 

 

 

 

 

 

 

Us passo un segon enllaç, després de mes de tres anys en funcionament  d’aquest important projecte :

https://www.verkami.com/projects/15760-el-blat-al-sac

Des del blog, felicitem a tots els que formen part d’aquest projecte “El Blat al Sac”

 

 

 

Recull de dades, adaptació del Text I Fotografies : Ramon Solé

Anagrames : Esbioesfera i Cal Cerdà

Un Hort diferent : L’Hort vertical Ecològic de can Borrell de Mollet del Vallès

Un Hort vertical es pot instal·lar-se quan es te poc lloc d’espai, sigui penjar ho a una paret o amb sacs col·locats amb palets.Es una forma senzilla, ecològica i rapida per poder tenir un Hort a casa, en una escola , en un centre de gent gran…Fa uns anys Mollet del Vallès, va portar aquest programa a desenvolupar-ho, en els terrenys d’una antiga masia, can Borrell, en al costat de l’edifici, forma part del parc de Can Borrell.A tingut un total èxit tal com podem veure amb les fotografies que us ajunto i amb explicacions que es troba en el mateix Hort Vertical :

Us passo informació pas a pas de com es va portar a terme aquest projecta :

http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/presentacio_projecte_hort_urba_can_borrell.pdf

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat L’hort escolar ecològic

Autora : Montse Escutia Acedo

Editorial Graó

Any : 2009

Pàgines :  353

Temany : 23’5x 17 cm.

Referència : 9788478276998

Preu : 26 euros

 

Resum del llibre

Donar suport a les escoles que ja s’han endinsat en el món dels horts escolars i encoratjar la resta a descobrir el plaer que suposa tenir un hort dins del centre és l’objectiu d’aquest llibre.

Aquí hi trobareu les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l’hort, els consells per a la redacció d’un projecte d’hort comunitari, les fitxes d’experiments, els consells de l’hortolà, les activitats de compromís ambiental, la bibliografia, la bibliografia web, els blocs, les pel·lícules i un llarg etcètera de propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de l’escola.

 

Recull de dades : Ramon Solé