Pou del Santuari del Corredor

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.

Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.

Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.

No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

• les conduccions privades d’aigües del Vallès
• de Dosrius.
• l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

• Aqüeducte del carrer Palau Solità
• Aqüeducte del carrer Llerona.
• Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
• Aqüeducte Torrent de Font Muguera
• Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
• Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de can Quintana de Barcelona

A Horta encara podeu  trobar el torrent de can Quintana, en la Ronda de Dalt, comença darrera mateix de la gasolinera, rep el nom de la masia de Can Quintana que ja és desapareguda, donat que va ser enderrocada a mitjans del segle passat.Podeu saber mes de la Masia de can Quintana, a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Quintana_(Barcelona)

i també a:

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-quintana-la-seva-historia.html

Podeu arribar-vos a L’Aqüeducte de can Quintana de Barcelona , des del Passeig Universal, tot agafant un estret carrer “ Camí de la Font d’en Quintana” o be, si seguiu uns metres per la llera del torrent que us he indicat al principi, us trobareu els arcs de l’Aqüeducte.La infraestructura de l’Aqüeducte va ser construïda durant la dècada de 1860 portava aigua des del ramal procedent del Baix Vallés  fins a Barcelona, i aquest ramal passava a prop de Can Quintana, tot salvant el seu petit torrent.Es conserves casi tres arcades visibles.La mes curiosa és l’arcada que sembla que entri per la paret d’una casa particular.

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Can Poll d’Argentona, tant sols ara és un record … !!!

Aquesta Font – bassa de Can Poll, esta situada a la llera dreta de la carretera C – 1415c, d’Argentona a Dosrius, front de la seva antiga Masia.També era coneguda per la Font de Can Poi. Tenia un bon raig d’aigua que sortia per un tub que anava a parar a una pica i d’aquesta a la bassa, pels regar els camps de les rodalies.Era molt freqüentada durant els anys 70 i 80 per la gent que circulava per la carretera, que aturava el vehicle i es refrescava o/i collia aigua en garrafes.Des de fa uns anys, no arriba l’aigua, esta totalment abandonada, la vegetació ha omplert l’interior de la bassa que es troba completament seca.Ara, tant sols es el testimoni d’un record… per la gent que havia gaudit de l’aigua de la Font de Can Poll o Poi.

Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia antiga, extreta del llibre “ Les Fonts d’Argentona”

La petita zona humida de La Font del Sot o del Ferro de Dosrius

Des de Dosrius agafarem la carretera que porta a Llinars del Vallès, i abans de la confluència amb la carretera de Cardedeu, entrarem a una pista de terra a la nostra esquerra,on hi ha una gran esplanada, on deixarem el vehicle.

Seguirem un camí carreter, no apte per cotxes, que puja pel costat del Torrent del Coll, a poc menys de cinc minuts veurem al costat mateix del citat torrent, un petit embasament d’aigua produïda per l’aigua de la Font del Sot o del Ferro,

que gracies a un petit amuntegament de terra entre la font i el torrent, s’ha creat aquesta petita zona humida.

Fa anys era un tub adossat a la paret que constantment rajava l’aigua amb la particularitat que es formava una precipitació de ferro molt important que deixava el terra de prop de la font de color ataronjat.

Es va considerar en el seu moment que era aigua mineral – medicinal, segons cròniques de l’època.

En l’actualitat esta molt tapada la font de vegetació o ofegada per l’aigua, que sols podrem veure la quan baixa molt el nivell d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Coll de Dosrius

Es molt fàcil arribar-hi amb vehicle. Tenim d’anar per la carretera BV – 5103 de Cardedeu a Dosrius. Si el trajecte el fem des de Cardedeu, quan arribarem al Coll on hi ha una important industria de tot tipus de material per la construcció d’edificis, caldrà deixar el vehicle en una amplia explanada a la dreta i a peu mateix de la carretera.

Baixarem un marge per un camí i a la paret hi ha aquesta important deu d’aigua, que es coneix com la Font del Coll.

En els últims anys s’ha ressentit molt de la sequera i per axó raja molt menys. Eren molta la gent de la Comarca que hi anava a recollir aigua a aquesta font, ara en el transcurs dels anys l’aigua es creu que ja no es tant bona, per ho, encara hi ha qui ve a recollir-ne amb garrafes grans per tindran per tota la setmana.

A pesar que hi ha un cartell que diu ben clar, que no es renti el cotxe i no estiri escombraries per la font, a vegades  hi ha gent que així o fa.

El lloc no es gaire bonic, donat que esta al costat mateix de la zona de magatzematge a l’aire lliure del material per la construcció.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou del Glaç de Canyamars, el mes ben conservat de la Comarca

Per arribar-hi, cal anar a Canyamars, agafarem el carrer del camí del Pou, passarem per la fabrica i l’antic Molí, del que fa uns dies us vaig comentar en aquest mateix bloc.

Seguirem per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens porta fins a peu del Pou.

Aquest Pou de Glaç de Canyamars esta molt ben conservat en tota la seva estructura. Forma part del conjunt dels 4 que existien dins del terme de Dosrius.

Està datat sobre els anys 1770 i va funcionar fins a principis del segle XX.

Principalment, és subministrava durant els mesos d’hivern,  amb l’aigua de la riera que anava a una bassa, que és gelava per les baixes temperatures i que estava a un nivell superior al Pou, els pagesos tallaven el gel en blocs i la portaven al Pou, fent capes separades amb elements vegetals,  fins omplir-ho.

Antic camí d’acces

Acces al pou

Durant les nits de l’estiu, és transportava el gel a diferents destins a centenars de quilometres, un dels llocs mes llunyans va ser a Cadis, i s’embarcava  el gel al port de Mataró.

Porta d’acces inferior

Us recomano visitar en un mateix dia, les restes del Molí i El Pou de Canyamars.

Text i fotografies

Ramon Solé