La Llegenda de les Dones d’Aigua del Lluçanès i la nit de Sant Joan

DSCN4934_01Us passo una Llegenda popular i transmesa d’avis a nets per les contrades del Lluçanès… i que fa referencia a l’existència de les Dones d’Aigua i sobre tot en la Nit de Sant Joan, que es una nit de Foc, per ho, en aquest cas l’Aigua també és la protagonista :

“Les dones d’aigua feien la bugada un cop l’any en un riu o estany , la nit de Sant Joan al punt de les dotze, i s’allargava fins que sortia el sol. Si aquesta nit una persona aconseguia agafar tan sols una peça de roba que les dones d’aigua rentaven durant aquesta nit, era suficient perquè la família a la qual pertanyia la persona que aconseguia la peça mai més no li calgués estalviar els diners, sempre tenien els que necessitaven en cada moment.

També gaudien de sort la resta de la seva vida i estaven protegits de tota malaltia, desgràcia i mal donat.DSCN4933_01Per això la gent del Lluçanès la nit de Sant Joan, després de fer el foc per tal d’espantar les bruixes i el mals presagis, la resta de la nit anaven resseguint els rius i rieres per si podien aconseguir agafar alguna peça de roba de les que rentaven les Dones d’Aigua…

 

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

 

Per Nadal : La llegenda de Can Viaplana de Riells del Fai

czA tot Catalunya podem trobar llegendes sobre les dones d’aigua. A la zona de Riells del Fai, Regina, la reina de les dones d’aigua, s’enamora de l’hereu de can Viaplana. Renuncia a la seva immortalitat a canvi de convertir-se en la seva muller.
L’única condició que posa és que mai li digui dona d’aigua, peu forcat, és a dir, que mai digui que les dones d’aigua són éssers demoníacs. Després de deu anys de matrimoni i dos fills, succeeix la tragèdia.fxng_01L’hereu és fora de casa durant uns dies i Regina està al front del mas. Una bruixa malèvola fa aparèixer uns núvols que amenacen de fer malbé la collita de blat amb una terrible pedregada. La Regina, tot i que el blat encara és verd, decideix fer-lo segar per salvar almenys alguna cosa.trye_01Quan el blat ja és segat, la bruixa fa esvair els núvols. Arriba l’hereu i veu que està arruïnat. Enfollit d’ira li etziba dona d’aigua, peu forcat. La Regina desapareix.
No passa ni un segon que l’hereu es penedeix del que ha dit. Però ja és tard. Va cada dia al gorg a suplicar a la Regina que torni, però és endebades.xcgdsx_01A petició del seu pare, les dues filles van a parlar amb Regina. Quan són amb ella proven de retenir-la per la força al món dels humans. La Regina, però, és més forta que elles i les arrossega al fons del gorg, amb la resta de dones d’aigua.
L’hereu resta sol per la resta de la vida.xc vxcz

                                   Que passeu un Bon dia de Nadal !

Recull de la llegenda i de Fotos Antigues : Ramon Solé

Santa Cristina d’Aro – La Dona Misteriosa

Diuen que un home ric, a cavall de la seva mula, un matí anant al mercat va sentir el riure d’un nen perdut al que agafà en braços i portà a casa seva.vfgh_01Passaren els anys i un dia, mentre l’home i el nen estaven a la porta de casa va parèixer una dona bellíssima i misteriosa, cap a la qual el nen va sortir corrent i va desaparèixer, es diu que era la seva mare i Dona d’Aigua.DSCN3754_01Van anar passant els anys i la casa prosperava de manera insòlita, els treballadors del mas ho atribuïen a una ombra que veien passar pel fons de les finestres de la casa.

La prosperitat va durar fins que un bon dia l’amo, irat, va llençar una maledicció contra aquella dona misteriosa.nmfg_01La prosperitat va esdevenir misèria, desastres i calamitats.

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

L’Opera : Gorg de la Font Fresca, Riells del Fai

L’òpera La dona d’aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 – 1955), que la va escriure a l’any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d’elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d’aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.DSCN0248_01L’obra s’emmarca dins el corrent modernista predominant de l’època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d’aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l’ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l’autor. DSCN0241_01Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs,Dintre la llar, Fora l’era i Retorn al gorg.
De la música se’n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 – Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d’aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L’escenografia va ser tasca d’en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 – 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.

Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Castell de Montbui a Sant Feliu de Codines

gyEl senyor de Caldes va castigar a la filla, a estar tancada a la torra del castell, les seves germanes van donar-li filat per teixir 12 camises i així lligar-les per escapar de la torra , al intentar-ho va ser castigada a estar encantada dintre d’un Gorg molt fondo d’aquelles contrades.vhfdSi us apropeu al Gorg sentireu encara avui en dia la seva veu demanant que li tireu mes filat per fer les camises.DCIM100GOPRONosaltres les Dones d’Aigua no la podem ajudar, per que es un encanteri superior.

Recopilació de la Llegenda : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

La Llegenda de la Casa Blanxart i les quatre dones d’aigua de Granollers

Can Blanxart  és una casa modernista situada a la cantonada entre els carrers Joan Prim i Torras i Bages.

Can Blanxart

Can Blanxart

Aquest edifici granollerí s’integra en la primera producció modernista de Jeroni Martorell, que fou arquitecte municipal de Calella.

El que més destaca de l’edifici, és la gran figura femenina de pedra coneguda a Granollers com la dona de pedra de gust noucentista i rodejada de motius vinyaters que apuntala amb el braç la tribuna del pis principal. Aquesta té coberta de pavelló, amb perfil ceràmic i gàrgoles als extrems i s’inscriu en un balcó seguit amb treball de forja que traspassa la cantonada.

??????????

La LLegenda :

Tot comença quan el nen de Can Blanxart,  decideix anar a banyar-se al riu Congost i fer campana a l’escola. Es treu la roba i quan surt de l’aigua no hi troba la roba. Avergonyit, torna a casa seva i el seu pare el renya. El nen torna al indret del riu i comença a plorar tan desesperat que aconsegueix fer aparèixer quatre dones d’aigua de dins del riu que li tornen la roba.

Riu Congost a La Garriga

Riu Congost

Un dia el pare coneix les Dones d’Aigua i en queda tan meravellat que decideix construir un petit palau per a elles amb un estany per tal que es puguin banyar i no es tornin pedra. Però un dia de molta calor, l’estany queda sec i el pare i el fill s’obliden d’omplir-lo. Les dones d’aigua es converteixen en dones de pedra, però a través de les llàgrimes de pare i fill es tornen a convertir en dones d’aigua, i desapareixen. En veure que s’esvaeixen, tots dos deixen de plorar i la darrera dona d’aigua, la rossa, queda per sempre al portal, com una figura de pedra.

DSCN0626 - copia

Recopilació del Text : Cedit per l’Ajuntament de Granollers

Fotografies : Ramon Solé