Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de can Xercavins de Rubí

La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.

La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.

Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.

A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.

Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda

Aquest  safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.

Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.

El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.

A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.

Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:

“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.

Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.

El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.

Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé

El Dipòsit de l’Aigua de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El Dipòsit de l’Aigua, està situat en camí de can Ros,

al costat del mur que separa la finca del carrer, en la Colònia Güell del municipi  de Santa Coloma de Cervelló.

Va ser fet completament en totxo

i durant l’any de 1895.

Va ser un dels molts dipòsits i pous que fornien d’aigua a tota la Colònia,

tant a la fàbrica com a les cases dels obrers i serveis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem: La Font de can Gelada de “ Romagues” de Joanetes

En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm,  us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa  direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.

Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.

Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,

deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra

i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,

on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.

Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,

passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,

passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,

tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.

La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua

 i cau a una pica rectangular.

L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.

Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.

Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.

Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre i dipòsit d’Aigua del carrer Transversal de Terrassa

Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit  és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :

https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit del Passatge de mas Prat de Manlleu

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.

Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.

Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Torre de l’aigua del Cementiri Nou de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Cementeri nou va ser construït durant  l’any 1928,  segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.

Per aquest motiu ens caldria suposar que  l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.

Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,

i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé