Avui destaquem : La Font del Noguer de Gelida

La Font del Noguer és la que esta mes lluny de Gelida per a aquest sector.Per anar hi, sortiu per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra a l’esquerra, que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font.Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí estret a l’esquerra que fa una petita baixada us portaria fins la Font Freda.Cal que aneu pel camí ample que fa una important pujada, i que porta a varies cases, entre les quals  trobareu la masia de can Rosell i tot seguin el camí principal, la de can Ginabreda, continueu per la pista, seguint el GR-5.Al poc passareu per  Can Saldaña  a la dreta i dos forns de calç a l’esquerra, sense deixar el camí arribareu a la Font del Noguer.Aquesta Font esta en la paret d’un dipòsit d’aigua, cal apretar l’aixeta pel polsador perquè surti l’aigua, que cau a una pica, a traves d’un canalo va a parar a una bassa gran.Hi ha gravat a la paret el nom de la font i la data  de 17 d’octubre de 1998, en record d’un arranjament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts urbanes de Vilassar de Mar

Plaça Pau Vila

Avui us presento les tres fonts urbanes amb aigua de xarxa,  mes antigues i destacables del Municipi de Vilassar de Mar :

La Font del Telègraf o Font de la Farinera

Situada en una de les parets de la torre del telègraf òptic, construcció de mitjans del segle XIX, l’any 1894 va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi instal•là un dipòsit d’aigua i una font pública. Situada en el carrer Doctor Masriera nº 16, al davant hi ha la plaça del Pebre.

La Font del Sot d’en Parta

Situada en la paret de darrera del museu Gliptoteca Enric Monjo, en la Plaça Pau Vila amb cantonada al carrer Sant Antoni.

La Font de la Plaça d’Àngel Guimerà

Situada en el centre de la plaça d’Àngel Guimerà. Disposa de dues aixetes de polsador. Hi ha una figura d’un infant amb un peix de munt d’unes pedres.

 

Les tres Fonts estan molt a prop entre elles.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Ventilació del dipòsit d’aigua de Mollet del Vallès

Aquesta Torre de Ventilació del dipòsit d’aigua, està situada entre el carrer de Palaudàries, Plaça Frederic Roc, Via de Ronda.A principis del segle passat, veien el creixement d’un nou barri amb cases baixes, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, va fer construir un dipòsit  d’aigua amb una capacitat d’uns 300 m3, per atendre aquestes necessitats del veïnat,  es va portar a terme la seva construcció entre els anys 1911 – 1912.Per aquest fet , es va dissenyar una Torre de ventilació del dipòsit inicial.Va ser restaurada  en els anys noranta i amb l’ampliació de dipòsit d’aigua, donat el creixement constant que va sofrir al pas del anys fins els nostres dies. Actualment, es un jardí amb un destacat plàtan.El conjunt és coneix com a Dipòsit  i Torre de ventilació del cementeri.

                                                                                   

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Dipòsit d’Aigua de l’Asil Torrent d’Arenys de Mar

L’Asil Torrent està situat en la Riera del Pare Fita 67 d’Arenys de Mar.Antoni Torrent i Carbonell, indià arenyenc , una vegada que va fer una gran fortuna, va tornar a Arenys de Mar i va fer construir l’any 1897 un Asil – Hospital per als ancians de la seva vila natal i va crear un patronat de socors a malalts i famílies pobres, en tenien cura un grup de religioses, Les Germanetes dels Pobres.Actualment porta la gestió una entitat privada i és una Residencia per a Gent Gran.El Dipòsit  d’Aigua, va ser construït per assegurar d’aigua per atendre les necessitats pròpies d’aquesta entitat, per tant és privat.Es un Dipòsit  d’Aigua situat al tocar del mur del carrer de Santa Clara, sembla que es quadrat, per ho realment es octogonal, amb la particularitat que les parets dels costats son mes reduïdes.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre amb dipòsit d’Aigua en Caldes de Malavella

Aquesta Torre amb un gran dipòsit per contenir aigua d’us domèstic, son per atendre una bona part de les necessitats de la població de Caldes de Malavella, esta situada al costat esquerd, tot surtin de la població direcció Cassà de la Selva.Concretament , en la carretera GIV-6741, on fa una certa corba, hi ha la Torre i al seu costat un gran dipòsit, aquest a nivell de terra.Com veureu, està camuflat d’arbres per tot  el seu perímetre exterior, prioritàriament son pins, perquè el dany visual i medi ambiental sigui mínim.Caldes de Malavella, en el seva capa freàtica es molt rica amb aigua, proba d’això que hi ha balnearis i plantes embotelladores que ja ens em referit varies vegades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’Antic Escorxador de Mataró

L’Antic escorxador municipal de Mataró és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mataró (Maresme). Fou projectat l’any 1909 per l’enginyer mataroní Melcior de Palau i Simon i s’acabà de construir el 1915.El 1908 va comprar uns terrenys als afores de la ciutat, a prop de la Riera de Sant Simó, al carrer de Puerto Rico (actualment carrer Prat de la Riba). La comissió va encarregar el projecte 1909 a Melcior de Palau i Simón. L’escorxador va prestar servei a la ciutat fins a l’any 1986 per no reunir les condicions sanitàries mínimes.Consta de diversos edificis, la casa del guarda, les naus i La Torre amb el dipòsit d’aigua. És una mostra molt interessant de modernisme industrial, particularment visible en els acabats de maó vist i de ceràmica vidriada. Actualment s’utilitza com a dipòsit municipal.El dipòsit d’aigua elevat  o Torre d’Aigua, es de planta octogonal, està decorat amb dibuixos de ceràmica amb series de tres finestres construïdes en maó a cada un dels vuit costats, en total vint-i-quatre finestres, estant el conjunt cobert amb teules àrabs. Se situa a l’esquerra de la porta d’accés al recinte, al costat mateix de l’edifici de la Consergeria de l’Escorxador.La Torre d’Aigua, projectada l’any 1912 i que no estava prevista al projecte inicial, és de planta octogonal decorada amb motius ceràmics. Conté sèries de tres finestres a cada un dels costats amb un total de vint-i-quatre obertures. La coberta és de teules àrabs.L’interior de La Torre, allotja un pou de 3 metres de diàmetre i 35 metres de fondària, la bomba impulsora i el dipòsit elevat d’aigua que cobria les necessitats de l’Escorxador.L’any 1997 l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Mataró va arranjar la coberta, façana i sostres interiors de la Torre. Entre el 2010 i el 2013 es va dur a terme la rehabilitació del conjunt principal format per les tres naus de l’antic escorxador per donar-li un nou ús com a biblioteca pública. El projecte va ser executat per l’arquitecta municipal Dolors Periel.Tot el conjunt val molt la pena anar-hi  a visitar-ho, on veurem una obre perfecte de restauració i conservació. Molta gent que passa pel seu costat d’aquest antic escorxador, no sap que La Torre tingues un dipòsit d’aigua ni la seva finalitat.

Dades tècniques : Ajuntament de Mataró

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Paratge oblidat … en el temps, La Font i el Gorg Sanallut de Sora

Està situat prop de la carretera BP-4654, que va  de Sant Quirze de Besora al Collet de Sant Agustí, a uns 4 quilometres del poble. trobarem el Mas Nou o Caseta antiga dels P.C. ( “Peones Camineros”). A pocs metres  i des de la carretera a l’esquerra, surt un camí direcció a la riera de Cussons.Era aquest un paratge molt bonic, bosc i arbres ben cuidats semblava un jardí dins del bosc, que feia de bon estar, molta gent hi anava a passar el dia.En l’actualitat, simplement veiem un bosc brut de vegetació que ens fa difícil d’entrar-hi.Si tirem mes a l’esquerra, trobarem un petit dipòsit d’aigua, mig amagat per la vegetació.La Font del Gorg Sanallut, estava a l’altra llera de la riera de Cussons, calia creuar per un pont o passera, i  és trobava  adossada a la paret de la muntanya a l’ombra d’un plàtans. Des de fa molts anys esta completament seca, cosa que ha fet que la gent no hi vagi.I el Gorg Sanallut ?, encara podem baixar a la riera, per un corriol mig amagat  per la vegetació, arribarem al salt i pròpiament al gorg, per ho… també en aquest punt, la manca d’aigua de la riera de Cussons fa que bona part de l’any estigui tot amb poca aigua o sec , fa que és perdi aquell encant que havia tingut.A prop, trobem una petita caseta, on hi ha un pou que s’extreia l’aigua per medi d’una bomba elèctrica, tot està en runes.Si seguim riera a vall, podrem contemplar, com l’aigua esta estancada, hi ha uns llocs bonics encara, no obstant, fa 40 anys en rere era tot molt mes bonic i sobre tot l’abundància de l’aigua en el Salt i el Gorg Sanallut era d’admirar.En tot cas, cal anar quan hagi plogut molt en aquesta zona, i duran unes setmanes podrem veure com ha augmentat el cabal, la riera, el salt i el gorg Sanallut  tornen durant unes setmanes a ser els de fa anys i podreu fer fotografies d’aquest  Paratge oblidat … en el temps.!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Vent i el gran dipòsit d’Aigua de Can Armet de Sant Cugat del Vallès

Can Armet és considera un dels edificis mes  modernistes i interessants de Sant Cugat.Tot el conjunt de la finca va ser dissenyat per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.I va ser construït els anys 1898 – 1899 i ocupa una àmplia parcel·la situada en l’avinguda de Gràcia, carrer Bergara i carrer Barcelona.On fa cantonada i en el jardí de la finca,  trobem un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i la Torre del molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.Aquests es van haver de construir l’any següent d’acabar la construcció de la casa, per la necessitat de proveir-se d’aigua i disposar-ne sempre amb el dipòsit.Son realment magnífics i molt ven conservats, en cara avui en dia son d’admirar.

Text i Fotografies : Ramon Solé